La Dansa de les Neurones

Avui, mentre esperava que acabessin les extraescolars els meus 2 fills grans, m'ha passat una xorrada però que m'ha fet reflexionar uns segons. Estava al bar del camp de futbol dibuixant amb la meva filla petita. Ella anava pintant dibuixos que li havia fet jo abans. Ella em deia quin dibuix volia i jo, via mòbil, buscava el dibuix i el dibuixava en un paper. No se dibuixar gaire però si se'm dona bé copiar un dibuix que tinc davant. Com aquella hora refresca sempre porto colors i papers per poder fer dibuixos si a fora fa fresqueta. De fet, sempre se'm acosta algun pare de l'equip i crec que marxa una mica emprenyat per que no li faig gaire cas...però clar, jo estic dibuixant coses amb la meva filla, m'ho estic passant molt bé (em relaxa dibuixar) i parar per que m'expliqui histories de malentesos de pares o pares emprenyats per coses del futbol, doncs no em ve gaire de gust. Per un joc on simplement es xuta una pilota passo d'emprenyar-me ni de f...

A la primera part he intentar explicar els motius pels quals la videoconsola no es dolenta. Em serveix per fer madurar els meus fills i que aprenguin a autoregularse i també em serveix per que aprenguin moltissimes coses que potser no aprendrien si llegissin depen quins llibres. Avui mateix em jugat a un joc, anomenat "BUZZ", com un concurs, en aquest cas en la versió feta per a nens, on hi havia una pregunta, amb temps per contestar-la, on es deia: "Si con las dos manos hay 10 dedos, cuantos dedos hay en 8 manos?" Hi havien 4 possibles respostes: 20 80 40 10 Com s'havia de respondre ràpid (i et donaven més punts si contestaves primer), els 2 nens (i jo també) en contestat 80...ja que amb les presses em multiplicat el 8 pel 10 per culpa de no llegir bé la pregunta. Llavors em parat el joc i els hi hem fet reflexionar sobre l'engany de la pregunta..explicar que dos mans tenen 10 dits no era part de la pregunta, simplement era per enganyar-los...

A casa,amb els nostres 3 fills(9,7 i 3) també tenim video -consola, com la major part de les llars dels països "rics". Com a pares, es possible evitar tenir aquests aparells, no son necessaris per viure i son uns lladres de temps impressionant, que es podria destinar a altres coses, potser més enriquidores. No es necessari tenir-ne però trobo que tampoc es dolent. Primer de tot, la majoria de nens utilitzen aquests aparells per divertir-se, per tant, vulgui o no vulgui, els meus fills més tard o més d'hora conviuran amb aquests aparells, a casa o a fora. La meva feina com a pare es educar als meus fills, ajudar a gestionar les seves emocions, a gestionar el seu autocontrol i una consola es una bona eïna per ajudar-me a ensenyar als meus fills a regular-se. Quan els meus fills juguen a la consola saben que si ells sols s'autoregulen seré molt permissiu amb ells. Podran jugar sempre que vulguin. Però si detecto que no es saben autoregular i veig que ells no co...

Fa uns dies vam anar a buscar els regals de reis amb els meus fills a casa dels meus avis, o sigui, els besavis dels meus fills. El meu avi te 86 anys, i ha estat dotat per una gran genètica on fins fa un parell d'anys caminava recte com un pal i lleuger com un home de 50 anys. L'últim any a fet un baixon i ara li costa més caminar i es cansa de seguida. Crec que s'ha rendit una mica, ja que per a ell no ha estat un procés gradual, ha estat de cop...i te l'ànim una mica més ensopit i trist del que li tocaria, ja que tot i el baixon, encara està força bé. A mi em fa molta il·lusió que els meus fills puguin gaudir dels seus besavis i sempre que podem (moltíssim menys del que es mereixerien) els anem a veure. De fet, anar a buscar els reis a casa seva, ho hem començat a fer fa pocs anys, precisament per això, per que puguin gaudir els meus fills i ells d'un acte familiar més. El meu fill (7) sol ser el que dona més pel sac quan anem a veure'ls, ja que s...

Durant els pròxims 2 mesos serà el meu aniversari i el de 2 dels meus fills.... He trobat un vídeo per internet super xorra, que explica la manera de tallar un pastís per, sino l'acabes servint tot, es conservi millor i no es ressequi per dins. Tot i ser xorra sempre m'agrada la gent que fa les coses diferent i amb un cert sentit... Molt sovint fem les coses simplement per que sempre ho em vist fer. Normalment, si sempre s'ha fet aixi sol ser per alguna cosa però a vegades no està de més preguntar-nos el per que... Provaré el que diu el vídeo a veure si es ùtil o no... Encara que amb el nostre nivell de golafreria, on normalment no sobra res, potser tampoc acaba de servir per alguna cosa. Però, sigui una xorrada o no, es divertit veure una cosa que no fa ningú.......

Fa temps, quan hi havia el boom de les APPS als mòbils, recordo una xerrada amb un arquitecte, que em deia que havia d'aprendre a programar APPS, que era el futur. S'estranyava que no en sapigués. Deia que podia guanyar molts diners si en sabia. Sino aprenia a programar APPS quedaria desfasat i no estaria a la onda. Era el futur...i potser te raó... Sino tingues res a fer, aprendria a programar APPS però tinc feina programant en altres plataformes/llenguatges. Primer de tot, per guanyar diners fent APPS vol dir que aquestes APPS també generen aquests diners o bé generen la perspectiva que poden generar molts diners...o bé estan timant a algú...però jo no treballo timant a la gent...per que al final tot explota...vease bombolla immobiliària...timo piramidal que no ha durat ni una decada... Quantes APPS fem servir al cap del dia, de mitja? i d'aquestes, quantes paguem per el seu ùs? Si la resposta es menys de 5 APPS per les quals paguem, està clar que el mercat de...

Estavem jugant a fet i amagar amb els meus fills(9, 7 i 3), un dia per la nit, a les barraques de festa Major. Evidentment els de 9 i 7 no volen ser pillats per la petita i la petita, tot i que es super fàcil agafar-la, tampoc vol que la pillin. Evidentment els nens han de aprendre a frustrar-se i veure que no sempre poden guanyar...però a vegades es poden fer altres estratègies. Tal com anava el joc, li quedaven 2 minuts ( a part del cansats que estaven, ja que era força tard)....els grans trobaven massa fàcil el joc, ja que la petita, quan li tocava parar, no atrapava a ningú i la petita, quan s'havia d'amagar, l'agafaven de seguida, ja que no corre i s'amaga molt malament..i sovint al mateix lloc on ho ha fet abans. La petita s'estava començant a emprenyar molt però els grans, com que només estaven preocupats per guanyar, per atrapar i per no ser pillats, anaven "a saco" amb la seva germana petita. Llavors vaig començar a fer un joc comic. Vai...