La Dansa de les Neurones

Moltes vegades, com ja he dit sovint en aquest blog, el cervell humà tendeix a creure que el que sempre s'ha fet es el correcte, que sino es fa habitualment, es que es incorrecte. Aquesta manera de veure la vida segurament es bona per sobreviure...el cervell creu que si una cosa ens ha permes arribar vius fins ara, si la repetim, ens permetrà seguir vius en el futur. Per tant, per que canviar? per que fer-ho diferent? Llavors el cervell ja classifica directament (habitual = bo, No habitual o diferent a l'esperat = caca) A menys que es demostri clarament que es una millora. Però molt clarament. L'altre dia a l'entrenament de bàsquet (als meus 36 anys) un entrenador, que ens ve a fer suport, va dir una cosa, una xorrada, una manera d'actuar a la pista, i la va qualificar com una bona opció. Quan sempre, en tots els entrenadors que he tingut i la meva pròpia percepció era que era una cosa no habitual i per tant, no era una bona opció tenir-la com a norma. La j...

Moltes vegades he sentit, en molts llocs, que ja existeix un motor elèctric prou potent però han comprat la patent uns quants àrabs per poder seguir vivint de la benzina, altres vegades he escoltat que molts medicaments homeopàtics(o altres tipus de medicaments) no s'utilitzen per les pressions de les grans farmacèutiques... Segur que hi ha alguna cosa de cert amb tot això. Els poderosos sempre volen mantenir el poder i faran el que sigui per seguir mantenint el seu estatus. Però tampoc em de ser ingenus. Si algú es pot fer ric amb una millora per tota la humanitat, algú ho farà. Si ja existis un motor que tires per terra els motors de benzina, no hi hauria una empresa que el comercialitzaria? Per exemple, Google? Els Estats Units no ho potenciarien, i aixi debilitarien molt a molts països que només depenen del petroli? Països que no tenen petroli no intentarien utilitzar-ho per no dependre de tercers països? Sempre hi ha la mà negra d'algú en el món, sempre hi han inter...

Fa uns dies un pare de l'equip de futbol del meu fill (7 anys) em deia que el meu fill se li donava bé i que hauria de marxar de l'equip per poder creixer. Que, li sabia greu dir-m'ho, però creia que en un altre equip podria millorar molt més i jugar amb nens com ell. Jo li vaig dir que no estava gens d'acord, que el nen s'ho passava bé en aquell equip i que si realment era bo, el temps ja ho diria. No feia falta avançar-se. I sobretot, ja ho decidiria ell. Que es el seu hobbie, no pas el meu. Jo li vaig dir que si el meu fill va a un equip suposadament millor, el meu fill que serà?..el pròxim Messi? el pròxim Xavi?..ell va dir que segurament no però que tenia molts amics que havien pogut jugar a segona B, i que es guanyaven bé la vida jugant a futbol. Independentment de si te raó o no, estic una mica fart de la gent que creu que a la vida el normal es que et toqui la loteria. La loteria normalment toca a un o dos, a la resta, no ens toca res....

Parlant amb una persona aquest final d'any, vam acabar parlant dels propòsits per l'any nou. La veritat, no m'agrada això dels propòsits al començar l'any. Els propòsits han de formar part del teu projecte de vida no del moment en que la terra a fet una altra volta sencera al sol. Però, per no ser un friki i explicar això, vaig pensar algun propòsit per dir, a la seva proposta. El que vaig dir es que em conformo a seguir com fins ara. Trobar moltes coses, molts projectes, molts detalls que m'il·lusionin...i m'es indiferent si els acabo realitzant o no, ja que el temps sol jugar a la contra.(i amb 3 fills i volent estar hores amb ells, encara més...) Vull trobar, en les coses més insignificants o no, noves il·lusions. Ara, per exemple, a l'escola dels meus fills han proposats als pares que presentin un disseny per pintar algunes parets del menjador de l'escola. Es molt provable que no tingui temps per fer-ho, es molt provable que si trobo temps ...

Com he dit diverses vegades en aquest blog, he dedicat moltes hores a jugar bàsquet, moltíssimes. Es molt provable(quasi segur) que hagi entrenat més hores que la majoria de jugadors professionals. Alguna vegada he fet un càlcul i, dels 10 als 18 anys, he entrenat una mitja de 5/6 hores al dia. Potser algun dia en feia menys però el dissabte era bastant habitual que a les 8h del matí ja estigues jugant a bàsquet, parava per dinar i llavors hi tornava. Els caps de setmana eren de moltes hores sol jugant a basquet. A la tarda els amics, que sabien que sempre em trobarien a la pista, anaven vinguen i feiem partits. Els estius cada dia anava a jugar a bàsquet, cada dia. Matí i tarda. Com sempre estava allà havia arribat a passar gent de tot tipus. Era com un punt de trobada. Amics, jugadors del club de diferents edats, algun espontani que passava per allà, jugadors d'altres clubs.... Els meus pares em pagaven el carnet de la piscina i jo nomes hi anava els dies que feia molta...

EL meu fill(7) va fer una cosa que demostra que s'està fent gran. I per mi es molt divertit i gratificant veure i apreciar, amb petits detalls, com van madurant. De fet, crec que em fa sentir orgullós d'igual manera que ells madurin com que jo, encara que sigui en petits detalls, saber-ho valorar. A vegades el dia a dia, fa que no valoris els seus passos endavant, encara que siguin minúsculs o semblin xorrades als ulls d'un adult. El meu fill estava jugant a Lego, mentre jo li assecava el cabell. Era un rotllo per a mi, ja que estava estirat a terra i també per a ell, perquè el molestava i el assecador feia moure algunes peces. Ja se que sembla una xorrada, i ho es , però ell sol va decidir que la millor opció era parar de muntar, que li seques els cabells, i quan estigues, ja tornaria a muntar. Va saber veure que podria muntar més estona els Lego parant un moment i poden assecar el cabell ràpid que no pas estar intentant assecar els cabells a la vegada que juguem. ...

M'he fixa't mentre la meva filla utilitzava la tablet d'una diferencia a com els nens i els adults intenten utilitzar un programa nou, que no coneixen. Els adults intentem utilitzar-lo seguint els patrons que coneixem d'altres programes. Si el programa el segueix, serem molt més ràpids en aprendre a utilitzar-lo que un nen. Si el programa segueix uns patrons diferents, el nen trigarà menys a saber-lo utilitzar. Ja que ell no està buscant el que ja sap, per tornar-ho a repetir, està investigant, està deduint, la simple curiositat li obre camí. Els adults, la curiositat, l'intent de deduir, sempre apareix despres d'intentar fer el que ja hem fet anteriorment. L'eficiència de la joventut es aquesta. Tenen una càrrega de records, coneixements, vivències més escàs i els permet agafar camins nous davant dels problemes que es van trobant. Ja se que es una evidencia i que està ple d'històries dins de la vida de la humanitat que demostren/parlen d'a...