La Dansa de les Neurones

Moltes vegades tenir diners fa que se'ns adormi el cervell. No parlo de ser ric, simplement parlo de tenir diners per comprar coses. Quan no tens diners per comprar has d'expremer la teva creativitat per a realitzar o tenir el que vols...quan tens diners oblides que hi han altres maneres de fer les coses diferents a comprar-les. I sino ho fas es perquè fas un esforç o bé perque per sort, ja ets un bitxo raro. Fa uns dies estava jugant a plastilina amb els meus fills i la plastilina ja estava sota minims, quedaven pocs colors. Necessitava color verd però no en tenia...nomes tenia blau, groc, vermell, una mica de blanc i poc negre. El dia abans ja vam desistir de fer una figura perque necesitavem el verd. Vaig dir que ja ho comprariem a l'endema..però a l'endema ho vaig oblidar i venien alguns dies festius, amb totes les botigues tancades. Vaig necessitar no poder gastar diners unit amb la necessitat/ganes de fer el nino amb plastilina amb els meus fills, per c...

De manera gratuïta estic desenvolupant una aplicació per l'AMPA de l'escola dels meus fills.  Com la vull fer ben feta i vull que sigui potent, necessito dedicar-hi moltes hores. Com no en tinc, vaig fent mica en mica. Hi han parts d'aquesta aplicació que ja es poden utilitzar i la gent l'utilitza. L'entorn més pròxim (família) creu que tinc ganes de complicar-me la vida, per que no cobro? no tinc prou feina? Per que ho faig? que en trauré? Les persones que utilitzen el sistema m'agraeixen la feina perquè els hi resulta, a alguns, útil. Però ho veuen com una ajuda solidaria. (Que també ho es). La meva idea, com tots els projectes/hobbies que he iniciat, es intentar que aquest projecte pugui ser rendible, que pugui fer del meu hobby una manera de viure. Potser aquest exemple ho serà o potser no.  Però està clar que amb el procés que estic fent estic aprenent, m'estic formant, m'obligarà a desenvolupar coses que encara no he tocat g...

La meva filla, de 6 anys, tenia una fulla de deures on havia de dibuixar les cadires que hi havien a casa. Segurament no estava molt per la feina i no feia les cadires..Deia que no sabia com fer cadires. Llavors la meva parella li va comentar que dibuixes com una especie de 4...i ella, al peu de la lletra, va dibuixar literalment quatres. Ens vam enfadat una miqueta per la seva falta d'esforç i el seu passotisme. Li vam treure els deures i li vam dir que ja els faria més tard, quan estigues més concentrada. Es va enfadar força. La nostra manera d'actuar va ser la manera correcta? No ho se, segurament no, però va anar així. A la tarda, abans de marxar al partit, li vaig ensenyar a fer cadires, començant fent una ratlleta i un altra desplaçada, i llavors unint-les. Quan vaig tornar, vaig veure els deures fets, amb unes cadires molt dignes i que, principalment, no quedava dubte del que eren. A vegades volem que ens donin resultats i no tenen les eines o no saben el...

Moltes vegades he parlat de la importància de la passió, de saber transmetre la passió per les coses. Potser el que diré ara no es gaire popular o si, no ho se. L'altra dia, quan estava en una conversa amb una persona que defensava un model educatiu, que es veu hi porten els fills les eminències del món de la tecnologia, vaig caure en el sentit de tot plegat, vaja, com a mínim el meu sentit. Es veu que aquest sistema educatiu no permet la tecnologia a les aules (fins a una edat determinada). Es considera que la tecnologia fa les coses massa fàcils i no fan esforçar-se als nens ni troben perquè s'han d'esforçar a fer una cosa que ja fa la màquina. Segons ells, la maquina perverteix l'aprenentatge. Hi han una serie de habilitats manuals que sinó es fan, tampoc es faran algunes connexions cerebrals. Hi han multitud de corrents educatius amb diferents metodologies. Cadascuna d'ella considera que els nens, al seu sistema, surten més ben preparats que als altres...

La de gent que he sentit queixar-se dels polítics, que tots roben, que si en Millet, que sinó va a la presó, que si aquell o aquell altre... I tothom que diu això, te part de raó. Però la poca o molta raó que poden tenir la gent que diu això, es perd amb els seus actes més mundans. Estic en unes fires, en un dia que fan tarifa reduida i com es lògic, està a rebentar de gent, amb cues força llargues. Estic fent cua amb els meus fills, a punt de pujar a l'atracció, quan de cop, davant meu, es col·loquen una nena i la seva mare, puc escoltar perfectament el que es diuen elles dues. Filla: Ja ens toca?, que ràpid!! Mare: (a l'orella) Es que ens em "colat"... Filla: (Amb cara de tallada i mirant dissimuladament cap endarrere) Si? Mare: Si. (i li fa "ssssssst!" ficant-se el dit davant els llavis i acabant amb un petó a la galta de la nena) Jo no he dit res i els de darrera n'hi se'n han adonat . Podria dir alguna cosa però prefereixo e...

Hi ha una frase superconeguda d'en Gandhi, que no per famosa deixa de ser, per mi, una de les millors frases celebres de l'historia.   Potser no s'aconsegueix la felicitat, nomès seguint aquesta frase. Potser la felicitat es una mica més complexa de definir. Però el que si tinc clar que s'aconsegueix, si es segueix el missatge d'en Gandhi, es pau interior i equilibri..i això està clar que es una de les potes de la felicitat.

Em sembla que en algun altre post n'havia parlat però fa poc ha tornat a mi el mateix pensament i volia plasmar-ho al blog. Quanta gent diu: Si tingues diners faria....., quan tingui diners...., ja ho faré quan tingui diners ....i mentre no te els diners, espera a que apareguin. Fa molts anys vaig fer un curs d'animació amb plastilina (stop-motion) on el professor va dir una de les frases que més em van marcar en la meva vida. Va explicar la historia real d'ell i els seus amics, quan eren joves. Tots volien ser directors de cine, volien fer les seves pel·lícules, però cap tenia recursos per comprar-se una càmera per fer un curt, ni focus per la iil·luminació, vaja, res de res..... I com no trobaven recursos simplement buscaven la manera de trobar-los o esperaven a veure si el futur els hi portava, cadascú de la seva manera. En canvi aquest professor tenia clar que volia ser director de curts (concretament animació infantil) i sense cap recurs va començar a pensar hi...