La Dansa de les Neurones

Avui amb el meu fill, parlant d'algú que sabia fer molt bé una cosa, li deia que per saber-ho fer tant bé s'havia d'esforçar molt. Al cap d'una estona, he recapacitat i li he demanat perdó perquè li havia explicat malament. No t'has d'esforçar molt, t'ha d'agradar molt i llavors ja t'esforçaràs. Jo ho he fet aixi a la vida i no m'ha anat malament. Mai m'he esforçat per una cosa que no m'agrada, sempre he fet el just, quan no m'agradava. Això si, tinc la sort que hi han forces coses que m'agraden. Jo crec que tots tenim el xip a l'inrevés. Pensem que s'ha d'esforçar molt per ser alguna cosa a la vida i ser feliç i crec que funciona al reves....primer has de trobar una cosa que t'agradi molt, llavors esforçar-te i es molt provable que siguis feliç. Ja se que no es gaire políticament correcte. Però si penseu amb la mort i us veieu esforçar-vos per una cosa que no us agrada durant molt de temps, es veu clar que...

La Maria viu a un pis al centre de la ciutat amb en Joan i els seus 3 fills...no es feliç, vol més espai, un jardí per que els nens juguin. Els caps de setmana sempre ha de marxar de casa pq els nens se li pugen per les parets i li desordenen i embruten el pis. El seu home, tot i ser molt treballador i te molts detalls amb ella no es gaire mainader i li carrega, a ella, molta més feina dels nens que no pas ell. La Maria , sempre que veu la Mireia , li entra certa enveja pel tipus de vida, de casa i de parella que te. La Mireia viu a les afores, al camp, amb una caseta amb jardinet, en un entorn molt tranquil. Es una casa vella i que necessita certes obres tot i que es pot viure perfectament. Te 2 fills. L'angoixa molt veure que la casa necessita obres per estar com li agradaria però no s'acaben de fer mai per un motiu o altra. El seu home es molt mainader, es perd pels seus fills però potser a centrat molt les forces en els fills i no te gaires detalls amb la seva ...

En aquesta vida s'ha de ser agraït. Si s'han de donar mil gràcies, se'n donen. Com no puc donar gracies directament al creador/s de la serie Polseres Vermelles necessitava fer un post per donar les gracies al ciberaire . Tot i la crisis, tot i al baixa autoestima que tenen molts ciutadans del nostre país per la comparació amb països on fan les coses molt millor. Es magnific veure que tenim gent capaç de fer una serie tant magnifica. Fins i tot l'Spielberg ha comprat els drets per fer-la a USA. Però el motiu de les gracies no era aquest. El motiu es que, gracies a la serie, he pogut passar moments fantàstics amb els meus fills, parlar de temes molt importants, parlar del que es la vida, parlar de que hi ha gent que ho passa malament, sentir-me que estic en un món màgic però molt real. Es una serie que es dura però no ho es. He pogut emocionar-me amb els meus fills, veure com ploren però no patir per ells, notar com era la primera vegada que ploraven mirant la t...