La Dansa de les Neurones

No m'agrada fer-me el xulo, de fet, em considero una persona força humil i que sempre pensa que les coses es podrien fer millor o que segurament algú ho faria millor que jo. Miro de ser força auto crític amb mi mateix. Però hi ha moments on no pots evitar fer-te el "xulo", fardar i fer veure que per ser humil i intentar ser bona persona, no et fa en el tonto del poble. Últimament m'han passat forces coses i crec que me'n passaran més on potser em tocarà anar una mica de "xulo", tot i que odio fer-ho. El cas que us explicaré ara es força trivial però quan ho vaig respondre em vaig quedar força a gust. També apareix el meu fill, però es que va passar aixi... El meu fill (8) aquest any el volia fitxar un equip gran, ho fa bé, es van fixar en ell i ens van trucar i ens van fer una reunió per explicar-nos el projecte i que anessim cap allà. Nosaltres, per molts motius que en aquest post no venen al cas, vam decidir que era millor seguir al equip d...

Hi ha un poema mundialment famós d'en Machado que diu: Caminante, son tus huellas el camino y nada más; Caminante, no hay camino, se hace camino al andar. Al andar se hace el camino, y al volver la vista atrás se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar. Caminante no hay camino sino estelas en la mar. Aquest poema, que he llegit diverses vegades als meus fills, se'n poden treure diverses conclusions. La que treure ara, ja n'he parlat diverses vegades en aquest blog. " Son tus huellas el camino y nada más "... Vull parlar d'això, ara... Quan mires endarrere, d'entrada no veus les teves petjades rutinaries, les del dia dia, les petjades que has de fer, que s'han de fer però que per la seva automatització, quan miris endarrere ja hauran desaparegut, no guardaràs gaires records d'aquestes petjades. Les petjades que veuràs, quan miris endarrere, son les petjades del dia que et vas enamorar, del dia que vas decidir fer...

Fa temps que no escric res al blog, tot i que sempre intento fer-ho. M'agrada. Però he estat molt liat les ultimes setmanes. Explicaré una mica que ha passat.... No m'agrada la gent que fa promeses a principi d'any, rotllo, aquest any aniré al gimnàs, aquest any aprendre angles...trobo que els nostres projectes, hobbies, il·lusions no han d'estar lligades al moment que la terra dona una volta sencera al sol. Però tot i aquest pensament, aquest any jo també em vaig fer una promesa. Els humans som aixi, bastant contradictoris.... :) Quan va començar aquest any em vaig prometre que per Sant Jordi faria un conte infantil. L'any passat ja vaig intentar fer-ne un però al final era massa ambiciós i el temps disponible massa poc. Aquest any vaig baixar el nivell d'ambició, faria un conte més sencillet però que comuniques alguna idea/idees interessants als nens. Han estat unes setmanes plantejant la portada, les il·lustracions i els textos. Tot i ser un conte...

Per acabar el tema del món futbolístic, una ultima anotació de la visió que tenen els pares respecte al hobby del seu fill. Parlava amb un pare que segurament l'any vinent el seu fill anirà a un altre equip buscant que el seu fill pugui creixer i treure tot el seu potencial. La frase que va utilitzar va ser: -"Segurament la temporada vinent m'emportaré el meu fill a un altre equip". No se, la paraula "m'emportaré" a mi em denota alguna cosa semblant a un segrest, a una posició dominant sense tenir en compte l'opinió del fill. Potser aquesta es la feina d'un pare..prendre decisions pel seu fill en totes les coses. Jo ho veig diferent...però vaja, mentre ell ho deia amb tota normalitat, a mi la frase "m'emportaré al meu fill", em feia un mal a les orelles bastant important. Com deia a l'ultim post, crec que aquí es el nen que ha de decidir no pas el pare...per que sino no se si estàs tractant al teu fill com un simp...

Com bé dic últimament, el futbol infantil es un caldo de cultiu per algú que te un blog... Això de tenir blog ho trobo genial ja que es un lloc on puc escriure el que vulgui i queda guardat..si ho fes a un paper/diari ja l'hauria perdut. Però el que considero un error, per part meva, es que gent que conec coneguin l'existència del meu blog. Em fa més incomode parlar depen quins temes...com aquest que parlaré ara...pot semblar que vull fardar de fill....i no es el cas, simplement un cas personal em serveix per poder parlar de com es comporta la gent. El meu fill (8), com un parell més del seu equip, es veu que hi han alguns clubs més grans que els estan seguint i han fet un informe. Primer de tot, a 8 anys s'ha de seguir als nens? als 11/12 encara..però a 8 anys?...suposo que en Messi ja es devia intuir alguna cosa però la resta de la humanitat encara es difícil saber si la progressió seguirà o no... Però vaja, això no es l'important....cada equip que segueixi a...

Col·laboro en diferents empreses, com a informàtic..i vaig escoltar una cosa que em va sobtar una mica. No entraré a valorar-ho...encara que segurament es una situació una mica estranya. Aquesta empresa havia fet una feina per un departament de la generalitat. En vegades anteriors aquesta empresa havia enviat les factures directament al departament en concret de la Generalitat. Ara ja no es pot enviar les factures de la Generalitat a la Generalitat. S'han d'enviar a la hisenda espanyola. S'ha d'utilitzar un programa específic...i com es veu que es una mica complicat de fer anar, al final van optar per pagar a un gestor per tramitar la factura a la hisenda espanyola. A mi em va semblar una mica fort i no vaig poder evitar pensar que es vol controlar les despeses de la Generalitat per saber on es gasten els diners.....No se si aquest pas, i molts altres que s'estan fent, es la millor manera d'intentar solucionar el "problema" que tenim a Catalun...

En molts escrits pseudo-científics he escoltat parlar de l'antimatèria. I que al nostre univers no pot existir gaire antimatèria ja que la antimatèria, quan es troba amb la matèria, s'eliminen mútuament. Més o menys es això... Doncs avui, mentre llegia un article sobre la recerca de les ones gravitatòries, he trobat un link on explicava una maquina, utilitzada en oncologia, que utilitzava antimatèria per detectar on està el càncer en un pacient. Segurament no deu ser una cosa nova però quan he investigat més i he llegit una mica en que consistia la maquineta aquesta....he flipat... Em ve de gust explicar-ho a mi...però com ara no tinc temps, passo el link d'un noi que ho explica d'una manera genial. Ja ho explicaré jo quan tingui temps..aixi assimilo millor el procés.. http://redesparaelentretenimiento.blogspot.com.es/2013/10/sabias-que-se-utiliza-antimateria-para.html Un concepte que sembla de ciència-ficció actualment està salvant vides...la veritat, em ...