Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2009

Anti-Microsoft?...

Imatge
Trencant una mica la línia del blog vull fer un post a favor d'una empresa en concret. Bé, més que a favor, fer pensar un moment a tots aquells que tenen una opinió negativa d'aquesta empresa.

La meva intenció no es dir que Microsoft son uns angelets, no, Microsoft es una empresa capitalista pura i dura. Vol fer mes calers com sigui....vaja, com la resta de grans multinacionals.

En la meva ruta pel mon, i suposo que per la meva feina de pseudoinformatic, m'he trobat a multitud de gent molt critica amb Bill Gates i la seva companyia i fins i tot patien un odi visceral.

Anem a veure en quins punts es recolza aquest odi:

1.) El Windows va copiar el sistema operatiu de l'Apple. No va inventar res.


D'acord, potser si però Google tampoc va inventar els cercadors i cada vegada que cerquem en google no diguem....hey! que google es va copiar d'altres. A mes, van ser els usuaris que van escollir en massa a Windows quan podien escollir Apple. Perquè? Hi han molts motius però a…

Dieta Equilibrada?

Imatge
Fa temps que volia escriure sobre el que crec sobre la alimentació, no soc un expert, però si mes no les meves impressions. Però he trobat un escrit que defineix molt bé una part del que jo volia dir.
Fa poc ha sortit un estudi on diu que la culpa de l'increment d'obesitat infantil es que els nens no fan esport, inclus deien que les nenes eren mes propenses a patir obesitat per que a l'hora del pati passen mes estones parlant que fent esport, a l'inreves dels nens. Un 10 per l'estudi. Veure el món d'una manera tant simple es no es digne dels temps que corren. El mon no es simple, es molt complex, i mai s'ha de simplificar d'aquesta manera. Encara que es cert que tothom volem saber el motiu de tot encara que sigui impossible saber-ho. Els nens no fan tant esport com abans? com abans de que? per culpa de les consoles? o per culpa dels pares que els deixen jugar massa a les consoles? per culpa de la mala alimentació? o per culpa de la baixa qualitat de l'…

Mentida "piadosa" als nens...

Imatge
Serà un post breu.

Cadascú es lliure de fer el que vulgui però no trobo correcte el fet d'utilitzar mentires per manipular als nens. Soc incapaç de fer-ho.

Ho resumiré ràpid.

Hi han atraccions a la ciutat. Vaig a buscar la meva filla a l'escola i em diu que vol anar a les atraccions, aquell dia no tenia pensat anar-hi i li dic que no, que ja tindrem dies per anar-hi. Reacció de la mestra, dir-li a la meva filla que les fires estan tancades.

Ho sento, no vaig poder evitar "desautoritzar-la". Vaig dir-li a la meva filla, davant de la mestra: "No, estan obertes però avui no hi anirem, tenim molts dies de festa per anar-hi".

O alguna vegada que algun pare m'ha fet servir amb el seu fill com "evitador de conflicte": "Hey! Gaby, oi que ja han tancat les fires?" ...esperant la meva complicitat i que digues que si, per a veure si aconsegueixen calmar la rabieta del seu fill. Doncs, ja els aviso, però no puc evitar dir que les fires estan oberte…

Vigila amb els caramels a la porta de l'escola...(o la por innecesaria..)

Imatge
Fa temps que tenia aquest escrit guardat al blog com a borrador i no aconseguia trobar temps per acabar-lo però avui he llegit la Contra de la Vanguardia on entrevistaven a una mare americana que parlava del tema que tenia pendent. L'educació als nostres fills basada en la por.

Recomano llegir aquesta entrevista, aquí us deixo una part:

"
¿Estoy ante la peor madre de América?

Ese título me han colgado.

¡Algo habrá hecho para merecerlo...!

Sí: confiar en la vida, en el mundo, en la gente y en mi hijo.

¿Confiar?

Confiar en que mi hijo Izzy, a los 9 años, podía ir y volver él solito de casa al colegio.

¿Y podía?

Claro: desde pequeño ha viajado en metro conmigo y su padre, y días antes de dejarle ir solo, repasamos el trayecto con él.

¿Y qué decía Izzy al respecto?

Como la mayoría de chavales, él anhela sentirse independiente, autónomo, sentirse mayor: le ilusionaba moverse solo por Nueva York, y sabíamos que tenía plena capacidad para hacerlo. Y le dejamos hacerlo.

¿Y dónde estuvo el problem…

El concepte Tribu

Imatge
El nostre cervell està dissenyat per classificar qui son els bons i qui son els enemics. Necessita saber a quin grup pertanyem, quina es la nostra tribu, per sentir-nos part d'alguna cosa.

Amb l'edat crec que aquesta necessitat de pertànyer a un grup, a una tribu es sol dil.luir però sempre alguna cosa queda. Per evitar aquesta tendència natural del nostre cervell necessitem un esforç per la nostra part.
Segurament hi ha gent que te mes marcat el concepte de tribu que altres, degut a la seva predis posiciógenètica.
El nostre cervell simplifica la realitat per classificar que es bo i que es dolent, es una eina de supervivencia, en un moment de la historia humana on no es necessària aquesta classificació. La gran majoria de vegades, els que tenim considerats d'una altre tribu, no representen un perill real cap a nosaltres. No ens mataran, ni ens feriran.
Personalment tinc molt poc desenvolupat la necessitat de pertànyer a una tribu i això no vol dir que no pertanyi a un grup en…

Els anciants abans eren mes valorats per la societat? (abans era millor, part II)

Imatge
Parlant de la gent gran sempre surt algú que diu que abans la gent gran era important a la societat, que es respectava la seva experiència i que ara la societat viu d'esquenes a ells.

No voleu dir que es fruit d'un anàlisis massa frívol?
He parlat amb força gent gran que ara tenen al voltant dels 80 anys i m'han explicat com es tractava a la gent gran en el seu temps. Era una curiositat que tenia.
A la nostre societat la gent gran es importantissima, es super activa, son els cangurs de moltes famílies que sense ells no podrien tirar endavant, es gasten els cales en viatges, ajuden en obres socials, tenen activitats per passar-s'ho bé...
Ara bé, que passa avui en dia quan ja no ets útil, quan ja no ets autosuficient i necessites ajuda...doncs si, es molt provable que acabis en un centre o amb algun tipus d'assistencia que no es la teva família (pq la teva família te feina, no vol fer-ho, no pot....) però....
I que passava abans?
Mentre fossin auto suficients i ajudessin …

Els Infants estan perdent l'infancia? (abans era millor part I)

Imatge
Fa temps que escolto que els infants estan perdent la infància, que es fan adults massa ràpid, que les nenes de 11 anys ja volen ser dones, que s'ha perdut la innocencia dels mes petits..

De quina infància parlen?

Perquè el meu avi no va tenir infància(o no com avui l'entend riem), als 8 anys ja estava ajudant als pares i jugar, jugava, com qualsevol nen d'ara..el que passa que juguen diferent i només faltaria que juguessin igual.

Cal recordar que el meu avi no tenia Play, Internet, Casals, Equips d'esports, pares preocupats per l'estabilitat psicològica dels seu fill, cine, tele, piscina, cotxe, platja, joguets (ni sense piles)...per tant, com no tenien res, jugaven amb el que tenien...pedres (si, feien guerres de pedres...ara si es fessin guerres de pedres faríem un debat social per saber que està passat a la societat perquè els seus infants siguin tant depravats i besties...), pals, terra, cucs, glans, ampolles...

Algú pot dir que jugar amb la natura fa que els nens…

Frase de màrqueting per riure...

En aquests temps de crisi on totes les marques volen aferrar-se al consumidor com sigui i el consumidor li es igual tot i nomès mira el preu independentment dels milions que s'hagin gastat les marques en publicitat, on totes les marques volen distinguir-se de la resta per a veure si algú encara pica amb tecniques de marqueting super moderno-xorres que no enganyen a pràcticament ningú..
vaig veure una frase absurda en un blog, però que al llegir-la no vaig poder evitar riure una bona estona...


"HACENDADO no fabrica para otras marcas"

encara ric...

Separació d'alumnes segons capacitats?

Imatge
Aquest es un post molt discutible que ni jo, que soc el que l'escric, tinc clar. Però la meva experiencia personal em diu que, com a mínim, val la pena reflexionar-ho.

Vull parlar de la conveniencia o no de separar als alumnes segons les seves capacitats (innates i/o adquirides) deixant a part si es possible o no fer-ho en la realitat. Simplement pensar-hi.

Està clar que no estic parlant d'una dissecció de les classes en el sentit de separar als molt bons, als una mica bons, als bons, als regulars, als deficients, als molt deficients...però si de separar, com a mínim, als que poden seguir la classe sense problemes i als que la segueixen amb poblemes(o no la segueixen) i per descomptat als que fan que sigui un problema seguir la classe.

Tothom que l'hi he parlat li sembla malament, i a mi, com he dit, em balla el cap sense tenir una opinió prou fonamentada.

Però, si ens parem a pensar, tot a la vida te nivells segons les nostres capacitats. Ningú creurà que el nen es traumatiz…

UP...Obra mestra...

Recomano a tots aquells que tinguin nens que veguin la pel·licula UP de Disney-Pixar.(I als que no tenen nens...també)

Es la millor pel·licula d'animació per nens que he vist mai. Toquen temes vitals com la mort, l'amor, el compromis, les obsessions, els somnis i el mes important....fer que la teva vida valgui tant la pena que no puguis pensar que hauria estat millor fer-la diferent, encara que tenies plans de que fos diferent.

A part, dins de la pelicula ens fa veure el pas del temps, l'envelliment, el pas entre les diferents etapes de la vida d'una manera prou real...cosa molt poc frequent en pelicules d'animació infantil...normalment solen mostrar nomes una edat del personatge.

De debó, trobo que els de pixar han fet una obra mestra pel que fa als guions..espero que el temps la posi en un lloc decent...encara que em temo que caurà a l'oblit i tindrà mes historia toy story 25 que aquesta...

Aqui va un trailer:

Emilio Calatayud, clar i "català"

Gran discurs d'una gran persona, Emilio Calatayud, jutge de menors de Granada.

Es d'aquelles persones que lluiten per canviar el món i que son capaços de veure'l amb molta mes lucidesa que el 99% dels sers humans. Nomès que un 15% dels que haguin vist aquest video els hagi fet plantejar alguna cosa, es pot dir que ha estat capaç de començar a canviar el món.

Les seves paraules son fresques, divertides i per mi...certes. Toquen temes dels menors que , alguns, he tocat al blog.

Recomano el discurs:

Tingues una passió...(el bàsquet i jo)

Imatge
El bàsket ha ocupat una gran part de la meva vida, ha estat la meva prioritat durant la majoria de la meva vida, res tenia importancia mes enllà del bàsket, he passat hores i hores pràcticant aquest esport..i en canvi aparentment jo no n'he tret res de profit d'ell.


Però si, m'ha ajudat a construir-me com a persona, m'ha ajudat a entendre que les persones tenim limitacions que hem d'acceptar, m'ha ajudat a entendre el que costa voler ser bo en alguna cosa, m'ha ajudat a entendre que quan vols lluitar per una cosa fermament sempre has de renunciar o posar en segon pla altres coses, no hi ha temps per tot, m'ha ajudat a entendre que hi ha persones que son millors que tu de partida, i punt, encara que tu hagis dedicant 10 vegades mes esforç, m'ha ajudat a tenir una disciplina per aconseguir el que vull, m'ha ajudat a entendre que amb esforç pots arribar molt mes lluny del que mai havies pensat encara que no arribis on havies somiat, m'ha ajudat …

El sentit de la vida...

Imatge
En aquest escrit parlaré del sentit de la vida des de la meva visió. Respecto totes les visions si son fetes des del respecte com jo.
Per mi la vida no te sentit, no te cap finalitat, com a mínim des de un punt de vista racional. Com especie pot tenir un sentit, perpetuar la especie mes enllà de les nostres vides. Però aquest es el mateix sentit que podríem trobar a la vida d'un bacteri.

El problema es que els humans som racionals, podem raonar el mon que veiem, som conscients de la nostra pròpia mort i això ens empeny a pensar que la nostra vida ha de tenir un sentit.

El que creu en Deu en teoria te clar el sentit de la seva vida, fer la paraula de Deu a la terra per poder-se guanyar el cel etern. Encara que podríem objectar que, com es que Deu necessita jugar amb els humans una vida per saber si es guanyen el cel o no?...podríem anar directament al cel...però aquest tema donaria per un escrit propi i son figues d'un altre paner que un altre dia potser tocaré..
Fem el que fem a l…

Vida a l'Univers....

Imatge
La terra es el tercer planeta que gira al voltant del sol, un estel vulgar que es troba a una distancia de 150 Milions de kilòmetres del nostre planeta. El conjunt de planetes que giren al voltant del sol es el que anomenem Sistema Solar.

El sistema solar pertany a la Galàxia anomenada Via Lactea, concretament ens trobem a les afores d’aquesta galàxia. En aquesta galàxia existeixen milions i milions d’estrelles, com el nostre sol, i com es lògic, orbitant al seu voltant, la gran majoria haurien de tenir planetes.

A part, des del nostre planeta s’han localitzat milions de galàxies mes, i on cada una d’aquestes galàxies conte milions i milions d’estrelles, i segurament la majoria tindrà els seus planetes orbitant.

Ara ja ens podem fer una idea de la quantitats de planetes que existeixen. Nosaltres només coneixem 9 planetes, i en un hi ha vida, vida intel·ligent. De cada 9 planetes 1 te vida?...
Només fent una regla de tres podríem calcular el numero de planetes que contenen vida. Se que no …

Veritat?

Imatge
Que es la veritat?

Podem afirmar que coneixement la veritat d'alguna cosa?

Sempre, quan parlem de la veritat, parlem de la nostre veritat i moltes altres vegades es la veritat d'algú altre que la agafem com a nostre sense contrastar-la.


Quantes persones al món veuen suc de taronja per què te molta vitamina C? Doncs un Kiwi te molta mes vitamina C que una taronja.

Quanta gent al món veu suc de taronja per curar-se o prevenir un refredat? I no està demostrat que el suc de taranja curi un refredat.

Quanta gent creu que les espinaques tenen molt ferro? I no en tenen gaire, mes o menys com la resta de verdures.

Quanta gent creu que abans de Cristofol Colom tothom pensava que la terra era plana? I la gran majoria de la humanitat ja tenia acceptat, des de abans de crist, que la terra era rodona.

Quanta gent creu que ara no es llegeix tant com abans? Quan fa menys de 100 anys que la majoria de la població sap llegir..el concepte abans, hauria de ser molt curt...on estan les estadistiques de …

Tota una vida diguen "papa"...

Imatge
En el moment que vaig ser pare em vaig plantejar una cosa, entre moltes altres, com volia que em diguessin els meus fills.

L'habitual es no decidir res, ja està escrit, m'haurien de dir "papa".
Però perquè m'han de dir "papa" sino es el meu nom? La meva mare em diu pel meu nom, els meus amics em diuen pel meu nom, la meva parella em diu pel meu nom, els meus avis....tothom em diu pel meu nom...menys els meus fills?

Si ens parem a pensar bé, els meus fills em diran "papa" tota la vida simplement perquè durant un any i pico de la seva vida els hi era massa dificil dir el meu nom. Tota la resta de la seva existencia sabran dir el meu nom amb la mateixa fàcilitat que diuen "papa".

Ja se que pot semblar una reflexió una mica tonta i de fet ho es, que em diguin d'una manera o altra no canvia res. Simplement m'agrada trobar una certa logica en les coses i raonar-les i en aquesta en concret no veig la lògica.

Està clar que en totes les c…

Resultats acadèmics dels alumnes‏

Imatge
[Fragment e-mail enviat a Eduqueu les Criatures (CatRadio) el 16/06/2009]
Simplement volia comentar-vos sobre un tema que últimament està de moda.
Sobre la baixa qualitat de l'ensenyament a casa nostra.
Tothom s'omple la boca parlant de si s'ha de millorar el sistema, s'ha de donar mes eines als professors, mes inversió tecnològica, emmirallar-se en països amb millors resultats acadèmics....
Està clar que millorant alguns d'aquests aspectes pot ajudar a millorar una mica l'educació però la millora serà mínima comparada amb l’ inversió.
Doncs que falla?
Per mi està molt clar, l'error està al cervell dels professors, dels alumnes i dels pares. Els resultats mostren una actitud cap al sistema educatiu i no pas que el sistema educatiu sigui un desastre.
El sistema es pot millorar, com tots els sistemes, però no es el culpable de cap resultat negatiu.
El fracàs escolar no es resoldrà per molts milions d'euros que hi destinin. els cales l’únic que faran es ocu…

La Religió va ajudar a la humanitat?

Imatge
No crec amb cap religió ni en cap deu tot i que respecto a tothom que hi creu si ho fa de la mateixa manera que jo no hi crec, amb respecte cap als demes.

Sempre havia pensat que la religió havia estat un entrebanc a l’evolució com a societat en els temps moderns però si creia que la religió havia estat un element molt útil perquè en el passat la societat es pogués tirar endavant.

Creia que la religió en el passat havia estat útil per a controlar el poble, d’unir el poble en temps mes difícil que l’actual. Sempre havia pensat que tot i les grans barbaries que s’han fet en nom de la religió havia tingut el seu sentit i que en aquells moments va ser útil.

L’altre dia vaig escoltar una tertúlia on un historiador va dir algunes coses que em van fer repensar la meva estructura interna, la meva idea sobre la religió en el passat.

La religió va ser útil en uns temps molt difícils o els temps van ser difícils perquè la religió tenia molta força?

Aquest historiador va dir que abans de crist ja s’ha…

i despres que?

Imatge
[mail enviat a Catradio al programa eduqueu les criatures el 16/04/2008]

Bones,
Us volia enviar unes petites reflexions que he tingut a partir d'una conversa de fa pocs dies.
Potser no es gaire interessant però aqui va...
Soc pare de dos fills i estic dedicant moltes hores a tots dos, la meva feina ha passat a un segon terme (menys hores), i com soc informatic passar-ho a segon terme es una sentencia de mort al ritme que canvia tot.
Parlant amb una persona em deia que no hauria de renunciar a la meva feina per els nens, que un dia creixerant...i llavors, que?
"Els nens es faran grans i llavors que faras?". Te rao, si no dedico moltes hores a la meva feina aquests proxims anys, segurament serà mes dificil trobar bones feines (o trobar-ne, sencillament) d'aqui uns anys. Estaré desfassat. Això ho tinc clar.
Però i sino dedico moltes hores als meus fills ara, que passara d'aqui uns anys quan siguin grans?..que ja no podré recuperar aquest temps mai mes.
Totes les opci…

Dues Xerrades Genials

Imatge
Deixo aqui dos videos de dos discursos que trobo genials.
Segur que la majoria ja els heu vist...

Un del enginyer americà randy Pausch



La primera part d'un discurs de Steve Jobs (creador d'Apple)



I la segona part del discurs de Steve Jobs....

Que es un amic?

Imatge
[Fragment mail enviat el 03/02/2009 en motiu del meu aniversari]
Sempre he sentit dir que els amics son aquelles persones que mai et fallaran, que sempre estaran al teu costat quan els necessitis, que vindran quan facin falta.....
Personalment trobo que es una definició d'amic molt egoista....em sembla una definició de nen petit..."com ara necessito als meus amics i no m'ajuden...doncs ja no son els meus amics", no trobeu?
Els amics son humans i també tenen problemes i projectes que a vegades els separen de nosaltres. Els amics s'equivoquen, com nosaltres.
Fa poc en Lluis Gavaldà va donar una definició d'amic que trobo que es la ideal: Un amic es aquell que tot i que et "falli", tot i que vegis poc, creus que val la pena tenir com amic.
Cap amic meu m'ha fallat, ni ho podrà fer mai...ja que no espero res d'ells que no sigui que em deixin considerar-me amic seu.

El coneixement ens fa infeliços?

Imatge
[mail enviat el 11/02/2009 en resposta a un altre mail sobre el coneixement i la infelicitat que provoca, també apareix la crisis...una mica de tot...]
Que bé....una resposta!!!...je, je.....mira, ara no t'hauria de respondre perquè hauria de fer feina...però que carai...una vegada que tenim una xerrada filosòfica via email....no la desaprofitarem.....
No estic d'acord que a mes coneixement mes por (i infelicitat) però si que a mes coneixements mes incerteses..però es dolenta la incertesa? potser per a una persona que necessita tenir-ho tot sota control, que necessita una explicació per tot...potser si que per aquesta persona pot ser dolenta la incertesa.
Però per a mi tenir mes coneixements m'obre mes la ment, estic capacitat per entendre mes coses, per entendre que hi han moltes maneres de veure les coses, per a entendre que no tot te explicació i que una cosa que no tingui explicació es simplement perquè la ment humana (en general o la meva, en particular) no esta capaci…