Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2015

Vull ser Youtuber!!

Imatges
Parlant amb un noi, em va explicar que coneixia una noia que era blogger i que guanyava calers i que les marques comercials li pagaven la roba i no se quines més coses. Deia que s'estava plantejant obrir un blog, que estava super bé viure d'això. Evidentment està super bé viure del que t'agrada però jo no vaig poder evitar dir-li: "Doncs jo conec un noi, que guanya molts de calers, nomes per xutar una pilota, que es diu Messi. Per que no quedem per entrenar a futbol, deu ser la canya viure fent això.." Evidentment es genial guanyar-te la vida fent una cosa que t'agrada però el que mai funcionarà (sino tens calers prèviament) es fer una cosa simplement per guanyar calers (a menys que sigui robar o estafar...)...ja que no superaràs els primers mesos de vida. Aquests que es guanyen la vida fent de blogger o youtuber son una combinació de talent en el seu camp, una passió i entrega més enllà de la majoria, normalment força persistència i u

Cuidem el talent o el maregem?

Imatges
La historia que explicaré ara, es verídica tot i que pugui semblar rocambolesca. Ho vaig estar parlant amb els pares implicats i em va semblar força surrealista. Es per explicar-ho dues vegades... En una escola, un nen de P4 sembla que destaca molt i la tutora contacta amb aquests pares per explicar-lis que vindrà una psicopedagoga externa per confirmar les seves sospites. Al cap d'un any la psicopedagoga encara no ha vingut. La professora es va disculpant amb els pares sempre que es troben. Per diversos motius, la psicopedagoga està de baixa i no ha pogut vindre ningú més. Al cap d'un any i mig la psicopedagoga apareix i li fa, durant diferents dies, unes proves. Al final de curs, es fa una reunió entre tutora, equip directiu, psicopedagoga i pares. Però resulta que la reunió estava tothom avisat menys els pares. Truquen als pare i ha de sortir corrents de la feina per anar a la reunió. La mare, com no treballa a la ciutat, no te temps d'anar-hi. La psicopedago

...i no sobresurtis de la mitja..

Ahir va sortir una noticia a la Vanguardia que explicava una historia (suposo que es certa) d'un noi de 18 anys que el van desqualificar d'un concurs de treballs de ciència per ser massa bo. El treball passava els límits previstos. Va passar a Catalunya. Van fer una menció especial, durant el lliurament a la qualitat del treball i van explicar els motius de la desqualificació. Des de un punt de vista legal, de les bases del concurs, segurament es lícit desqualificar-lo. Les bases del concurs feien referència a que s'havien de presentar els projectes finals d'institut i havien d'estar relacionats amb el temari impartit durant del batxillerat. Doncs això, des de un punt de vista estrictament legal, segurament tenien raó, ja que el seu projecte tractava sobre la física quàntica. I segurament no havien fet física quàntica a l'escola. Una vegada tenim clar que legalment pot ser correcte s'ha d'analitzar el rerefons, el que significa aquesta desqualifi

La novia? la mataries.....

Imatges
Cada vegada tinc més clar que la xerrada que corre per internet de l'Emilio Duró es genial i que toca la majoria de punts importants de la vida. Ja fa uns anys que la vaig linkar al blog i van passant els mesos i sempre, en un moment o altra, la faig servir per fer referència mentre parlo de diferents temes. En aquest post vull parlar d'una d'elles. Els canvis a la vida. Les crisis que et fan plantejar-te el camí que has fet fins ara, i que potser, fins ara et semblava un bon camí. Molt sovint a la vida hi han moments on tocaria canviar però ens solem resistir, tot i veure que no anem bé. La majoria de vegades es degut a la por, a la reticència al canvi, al que passarà despres... El nostre cervell es rebel·la contra nosaltres i ens diu: "Si fins ara, fer això et manté viu, per que canvies?". Evidentment no em refereixo a canvis clarament positius. Es ta clar que si tens una feina de 14 hores al dia i cobres 500 euros i t'ofereixen una