Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2013

Canviant el món amb el PowerPoint...

Imatge
Sempre m'agrada parlar sobre el tema educació en el blog. Crec que es un tema important i crec que estem en un moment de la història on s'han de fer canvis profunds al que hem fet fins ara. No puc escriure un decàleg de com s'hauria de fer perque no ho se però si tinc clar que el model actual, com he dit altres vegades, no es el correcte o no es el que funciona millor. I no es només un problema dels professors o dels polítics..es un problema com a societat, encara veiem les coses diferents. No m'agrada posar un exemple personal amb els meus fills, perque es molt fàcil arribar a la conclusió que vull fardar de fills i dir que son molt bons. No es la meva intenció simplement que aquest blog intento reflectir els meus pensaments i aquests estan condicions per el que em passa a la meva vida, on hi son els meus fills. La meva filla de 7 anys a escola els han començat a ensenyar powerpoint, molt poc, d'una manera molt vaga, però saben que es. Powerpoint: progra

la injusta crisis dels 40

La vida es un progres generatiu fins a un punt màxim que s'inverteix i es converteix en un procés degeneratiu. Es aixi. Sempre...als 40 als 50 i als 60... Conec gent que te la crisis dels 40...em sembla injust per a ells...que es diferent dels 39 als 40 o 41...simbòlicament canvies els numero...però si aprofites el canvi de numero per fustigar-te amb el resum de la teva vida, crec que estas sent molt injust amb tu mateix. Ho podies haver fet als 37 o als 39...no crec que en l'any dels 39 als 40 l'hagis cagat tant que la teva vida perdi el sentit o t'hagis de preguntar qui ets o que fas.... Sempre has de ser conscient de que fas, qui ets, les teves qualitats i les teves limitacions... Jo encara jugo a basquet...seria ser tonto creure que encara soc el mateix que quan tenia 25 anys...mentre jugui i estigui a un nivell decent em podria enganyar però arribarà el dia del gran catacrack quan vegi que no corro prou per jugar al meu nivell normal, no salto prou, no

Bonissima frase (Gabriel Garcia-Marquez)

"He aprés que tothom vol viure en el cim de la muntanya, sense saber que la veritable felicitat està en la manera de pujar-la" Gabriel Garcia-Marquez

El que costa tenir es converteix en moda...

Un dia parlant amb un molt bon amic vam anar a petar sobre el tema de les modes i del que anela la gent. En vam parlar una bona estona però hi ha una història que em va explicar que va resumir genialment la nostra conversa. Fa temps els seus avis tenien un restaurant, en aquella època no es passava gana però ningú es podia afartar i com les feines solien ser físiques era molt difícil trobar ningú gras, mes aviat, el normal era trobar gent prima. Era el normal si tenies la vida estàndard. Un dia, en aquell restaurant, va arribar un home força gras. Allò era un signe de poder, de diners, d'autoritat. Era admirat ja que era d'una manera que era molt dificil ser, ningú tenia acces a tant menjar com per engreixar-se. Per això moltes avies (les que tenen 80/90 anys) solen preferir nens/es grassonents i per a elles es un símbol de salut, de benestar... Ara quasi tothom te accés a molts aliments, molts d'ells molt calòrics que, amb les feines actuals, no tant físiques, no

Paralo pepe, paralo....

Un dia uns pares m'explicaven que tenen un fill(5anys) que se surt de la mitja a l'escola, te nivells de mates de nens de 2 o 3 cursos per sobre. No es res bo ni dolent aixi d'entrada. Te aquesta facilitat. Però el que em sobta es que la seva professora considera que no fa falta donar-li nous coneixements, que faci com la resta. (massa feina? o te rao?)  I em van explicar que es veu que la professora volia fer venir a una psicopedagoga del departament per mirar si es tractava d'un cas de nen superdotat. Però despres d'un any encara no ha pogut venir...es veu que que primer es va trencar un peu, despres estava de baixa, despres tenia molta feina amb alguns alumnes amb dèficits i ara no se que més... Es veu que el nen no te cap problema a l'escola i es pot considerar un nen feliç...però la de nens amb altres capacitats que s'ho passen malament i estan sent enterrats si aquesta història es certa.... No sabem cuidar els del mig, no ens ensorti