dilluns, 21 d’octubre de 2013

Paralo pepe, paralo....

Un dia uns pares m'explicaven que tenen un fill(5anys) que se surt de la mitja a l'escola, te nivells de mates de nens de 2 o 3 cursos per sobre.

No es res bo ni dolent aixi d'entrada. Te aquesta facilitat.

Però el que em sobta es que la seva professora considera que no fa falta donar-li nous coneixements, que faci com la resta. (massa feina? o te rao?) 

I em van explicar que es veu que la professora volia fer venir a una psicopedagoga del departament per mirar si es tractava d'un cas de nen superdotat. Però despres d'un any encara no ha pogut venir...es veu que que primer es va trencar un peu, despres estava de baixa, despres tenia molta feina amb alguns alumnes amb dèficits i ara no se que més...

Es veu que el nen no te cap problema a l'escola i es pot considerar un nen feliç...però la de nens amb altres capacitats que s'ho passen malament i estan sent enterrats si aquesta història es certa....

No sabem cuidar els del mig, no ens ensortim amb els nens amb dificultats ni tampoc amb els d'altes capacitats...

Potser que ens ho fem mirar.

Un país que no prioritza l'educació com a màxima del progres està condemnat a tenir una vida més difícil..d'això n'estic segur.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada