Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2011

La historia de la fàbrica del botó vermell

Imatge
Hi havia una vegada un noi força jove que va trobar feina en una empresa on només tenia que polsar un botó vermell cada vegada que el paquet de galetes s'enganxava a la cadena.

Li van dir que el farien fix i es va veure tranquil, ja tenia una feina per tota la vida, un sou segur per no tenir que preocupar-se mai més de cerca feina ni cap altra problema laboral.

Tot i que era una feina avorrida, podia escoltar la radio mentre esperava que algun producte s'enganxes i aixi passaven les hores més ràpid.

Al cap d'uns anys els productes ja no s'enganxaven tant, havien millorat la maquina...passaven 3 o 4 dies sense que cap producte s'enganxes però al final...un dia o altre el producte s'enganxava, per tant la seva feina semblava necesaria.

Com sempre escoltava la radio sempre estava al cas de les noticies. Va començar a escoltar que moltes empreses portaven les seves produccions a Xina, perquè era molt més econòmic. Ell no va patir gens amb la noticia, ves a saber aq…

Ha estat volent o sense voler...

Imatge
Simplement un apunt curios i molt divertit de com funcionen les neurones d'un infant.

Avui el meu fill de 3 anys ha ant al lavabo i s'ha fet tot el pipi( o quasi tot) a sobre de la tapa del water.

Jo no ho he vist però m'ha vingut a explicar-ho..i m'ha dit que ha estat volent, a vist que m'he enfadat pel fet de fer-ho volent (encara que m'extranyava que em vingues a dir que havia estat volent, saben que m'enfadaria)...

Com ha vist que m'emprenyava i que la seva intenció era dir-me que havia estat sense voler i no li sortia la frase correcte (s'havia liat entre "sense voler" i "volen")...ho ha solucionat de la següent manera:

Fill: "Gaby, Gaby, m'he fet pipi a la tapa, ho he fet volent..."


Gaby: Volent? com que t'has fet pipi volent a la tapa del water?"


Fill:"No, no, no, com es diu de la manera que no t'enfades?"


Gaby: "home, si es sense voler no m'enfado tant com si es volent......"


2+1 = Familia nombrosa

Imatge
Fa temps que teníem pensat tenir el tercer fill però per motius laborals no trobàvem el moment, ja que la nostra filosofia es estar el màxim possible amb els fills, sobretot el primer any i mig.

I fer això, tal com vam fer amb els 2 primers, potser ens tallava una mica el que ja teníem muntat des de que els nens van a l'escola...amb matins lliures fins a les 17h per treballar algun dels dos mentre l'altre pot allargar més hores fins al vespre.

Però al final, com el temps passa i sempre ens passarà això de la feina i teníem clar que volíem el tercer....vam decidir tirar-ho endavant i peti qui peti.

Vaja, que d'aquí 7 mesos serem família nombrosa.

Però el que volia tractar, en aquest post es les reaccions de l'entorn.

Evidentment, ningú (o poca gent) entén que volguem el tercer. I ho trobo lògic.

El curiós es la reacció d'algunes persones, i les cares, mirades i comentaris que fan.

Que sou de l'Opus? (je, je...no es conya!..ja van tres vegades...)
[A la pròxima que…

Odio la Platja....o filosofia de la vida [part 2]

Imatge
Doncs dit i fet.

Tal com deia a l'anterior Post, aquí hi ha el meu primer intent per fer que les hores de platja siguin més divertides.





I el segon castell:


I el tercer Castell:


El Quart:

El cinquè:




Odio la platja...o filosofia de vida

Imatge
Sempre he odiat anar a la platja. No m'agrada l'aigua, ni fer el llangardaix a la tovallola i m'avorreixo molt ja que no hi ha res ha fer, en principi.

Però tinc fills i parella que si els hi agrada.

Porto molts anys posant impediments i sent reticent a anar a la platja i això ha provocat que la meva parella hagi  racionat les visites a la sorra salada. Els meus fills els encanta i a la meva parella també, per tant hi anava però amb les ganes justes, esperant que passi ràpid.

Quina merda! Si sumo totes les hores de la meva vida que he anat a una platja esperant a que pasi ràpid, potser estariem parlant de força temps tirat a la brossa.

Doncs m'he cansat de ser un amargat de la sorra fina, si als meus fills els agrada hauré de lluitar per trobar la manera de que a mi també m'agradi.

I ho he trobat, sempre m'han agradat les manualitats, fer ninots amb plastilina, dibuixar, modelar, construir, dissenyar coses...doncs dedicaré el temps de platja a fer castells de s…

Necessitem passió a l'educació (i a la vida en general)

Imatge
En aquest Post vull parlar de la necessitat de tenir professors que transmeten passió als seus nens pel que fan.

No vull dir que només que els professors tinguin passió s'arregla tot, ja he dit moltes vegades que la solució es molt més complexe i comença amb els pares dels nens.

Però si vull fer notar la falta de passió i creativitat a l'escola.
Abans de tot utilitzaré un cas real que jo he viscut i que em demostren la importància de la passió en tot a la vida, en aquest cas a la docència.

Vaig estudiar l'antiga FP i la classe normalment era un girigall i molt més en les assignatures que no eren de la professió en si.
Vam tenir una assignatura anomenada "Historia de l'art" que d'entrada es preveia un "toston" i que ningú volia fer, ja que "perquè ens serviria ?"

El professor era un apassionat de l'art i encara recordo al professor i com aconseguia que tots els alumnes (molts d'ells força problemàtics) ens entusiasmesim amb l…

La vida es una enfermetat mortal de transmissió sexual

Imatge
Nota: L'he trobat per la xarxa i m'ha semblat molt encertada

La vida en un Xip...de la càmera de fotos

Imatge
En l'ultima festa de final de curs del meu fill petit vaig ser conscient, també gracies al animador infantil, que ho va fer notar, d'un tipus de persona que cada vegada sembla més freqüent.

Son les persones que en els moments importants de la seva vida passan més estones tirant fotos o filmant el que succeeix que no pas vivint-ho.

Es perdent molts moments mentre s'utilitzen aquests aparells.

Tampoc vull dir que trobi malament la seva utilització, jo també tiro fotos.

Molta gent si li preguntesin com va ser aquell moment, potser, per saber-ho hauria de consultar-ho amb la càmera digital, ja que no ho va viure.

Potser prioritzen el record de l'esdeveniment en el futur que a l'emoció de viure el present.

I aprofito per recordar una gran frase(una mica dura, això si..) del gran mestre Panikkar: "El futur es la mort".


Simplement era això.