divendres, 24 de març de 2017

Falses expectatives (més futbol)

Com ja he dit algunes vegades al blog, tinc un fill que juga a futbol i que te el suficient talent per que un equip gran de la ciutat el vingues a buscar.

Despres de portar quasi un any en aquest club ja puc treure conclusions.

La primera, que ja he dit altres vegades al blog, es que jo i el meu fill estem contents(de fet, es ell el que ha d'estar content) per les baixes expectatives que teniem. Jo no volia que hi anes però al final ell va voler-hi anar...llavors, quan tens tan poques expectatives, qualsevol cosa que passi ja et sembla bé.

Una de les coses que més em crida l'atenció es el patiment que generà estar en un equip gran, d'aquests que fitxen. Algú pot pensar, des de fora, que es una sort, que deu ser molt xulo, que es ser com un privilegiat....la realitat es molt diferent....

Estar en un equip d'aquests implica que s'hagi de guanyar sempre, que s'hagi d'estar sempre primer, que s'hagi de competir per sobre de tot. I, en el meu cas, estic parlant de nens de 8/9 anys.

Això provoca que els nens no puguin ser lliures per jugar, tenen por a provar coses noves, tenen por a equivocar-se, tenen por a perdre o a rebre la bronca de l'entrenador, tenen por a que si no ho fan prou bé l'any següent els faran fora.

Puc entendre això amb nens més grans però amb nens de 8 anys? que un nen de 8 anys hagi de jugar amb pressió? que hagi de jugar a guanyar? que no pugui tindré prou confiança com per poder teure el que te a dins?

Per tant, la majoria de nens no juguen alegres, no juguen que es el que haurien de fer..el futbol el viuen com si fos una professió....un error en un joc.....

I jo, com he dit, estic content i el meu fill també però al meu entorn de papes/mames de futbol veig força patiment, més o menys dissimulat...

Evidentment hi han alguns nens, per tenir un talent o personalitat molt superior, que poden assumir aquesta pressió i de fet, la volen assumir...per decisió propia o, segurament, per que a casa ja han fet un treball...però la majoria (no ho reconeixeran pq dona estatus sentir-te que ets un escollit), no juguen a futbol com si fos un joc, pateixen, es preocupen...coses que no toca quan tens 8 anys...

Llavors hi ha els pares..que clar, si tu veus al teu fill patir, o tenir inseguretats, o veure'l que la pressió fa que no vulgui arriscar, que miri de fer el just i necessari, que no faci coses que saps que sap fer, que no juga on tu/ell creu que hauria de jugar..la majoria de pares, en comptes de gaudir del lloc on està el seu fill pateixen per si no ho ha fet prou bé, per si s'ha amagat, per si l'entrenador la ficat on no toca o per si l'any vinent el faran fora...

Si han/em decidit portar al fill aquí era pq creiem que era el millor per a ell, per que s'ho passaria bé, per que seria una oportunitat de jugar amb nens més bons i aprendre molt..no per que ho visquessim amb patiment.

La trampa es aquesta, la majoria de nens/pares ho viuen amb cert patiment però la majoria no marxarà per que dona estatus estar a un club d'escollits. La majoria no dirà res fins que sigui inevitable per no ser senyalats com a perdedors o com a que no eren prou bons...merda de por....

Crec que s'ha de ser valent i lluitar pq els nostres fills siguin feliços no lluitar per seguir aferrats a una situació que l'unic que provoca es tenir estatus i reconeixement social. Molts pares tenen por que facin fora als seus fills....però si això ja ho sabia tothom...el teu fill el faran fora un dia o altra...o aquest any o el vinent o l'altra...sino fos aixi, a primera divisió estaria ple de jugadors que han sortit d'aquest club i no es el cas...per tant, si, al teu fill l'acabaran fent fora i serà una situació inevitable, quan passi, no serà traumàtica si estaveu preparats...

I l'any vinent es veu que els jugadors no pagaran per jugar. (altres clubs grans ja ho fan de fa temps) Pot semblar xulo? No, es una trampa. Sino pagues res, el club encara pot canivalitzar més les decisions i ser més cruel..ja que tu no tens el dret que et dona haver pagat una quota...sino juga no et pots queixar, sino el convoquen tampoc, si el criden, si el pressionen...

La conclusió seria que, es un error anar a un club gran amb un nen de 8/9 anys?

En resum seria que si, en la meva opinió, però llavors dependrà de les expectatives que tinguis tu com a pare i les que tingui el teu fill. Si tens clar que potser una opció per aprendre molt entrenant al costat de nens que en saben molt i tens clar que te una durada limitada, tot anirà bé. Quan arribi l'hora de marxar tot serà molt més natural.

Si el teu objectiu es que el nen sigui un crac i el que feia al club origen ho repeteixi al club gran patiràs moltissim i no gaudiràs l'experiència. El 99% dels nens brillen molt menys al club destí, simplement per que han de compartir protagonisme i per que els club grans no solen permetre que hi hagi un jugador figura (com pot fer en Messi) per que faci i desfaci al seu gust, tenen un sistema i has de ser extraordinàriament bo per que et permetin saltar-lo...en els clubs origen solen ser més laxes i els jugadors amb talent solen tenir més llibertat...

Jo m'ho passo molt bé veien jugar al meu fill i si hi ha algun dia que començo a patir per que no ho fa bé, per que veig que te por a equivocar-se.....m'enfado amb mi mateix...ningú ha de perdre un segon de la seva vida enfadant-se per un joc...sino estas bé pots marxar sempre, no es una feina que depengui el menjar dels teus fills...

Durant l'any he vist molts pares queixar-se, alguns a l'entrenador, altres al coordinador i altres entre els pares....la majoria pel mateix, creuen que el seu fill no s'el està aprofitant. Que està perdent un any, que no juga prou, que no juga on li aniria millor, que no fa el que feia per que no li deixen...en resum, que estan desaprofitant el seu fill....pel que veig, cada any deuen rebre queixes d'un 50% de pares sobre el mateix, es ciclic...jo vaig parlar, a principi de temporada, amb molta gent que havia estat en un club gran i tots em van dir el mateix, que passava això. O el teu fill es un Crac(que ja es veu...n'hi han poquissims d'aquest) o quan vagi a un club gran s'anirà fent petits fins que el facin fora...es aixi sempre...

Llavors et queda valorar l'experiència...si l'experiència, tot i saber que t'acabaran fent fora, valdrà la pena o no...

El problema, com sempre, es que les decisions no es prenen per aquest motiu o un altra, es prenen per si el meu fill "pot arribar a ser alguna cosa"....ho sento, el teu fill no serà res. I si ho es ho serà igualment...

Per exemple, ara que està fresca la remuntada de 6 a 1 del Barça, en Sergi Roberto va arribar al Barça amb 14 anys i fins als 12 va jugar a l'equip del seu poble...no fa falta correr si algu creu que te en Messi a casa seva. Si es tant bo, que el nen creixi al seu club, que agafi seguretat, que agafi confiança, que jugui, que s'ho passi bé, que estigui amb els seus amics i quan sigui més madur (10,11,12 anys) ja tindrà oportunitats. Amb 8 anys els nens els utilitzen de clinex, els hi treuen tot el suc i llavors la majoria els llencen ja que altres jugadors han pogut creixer més en entorns més lliures...llavors fitxen aquests...

Però es fàcil dir-ho i dificil fer-ho...la pressió social t'empeny....jo, quan vaig decidir que el meu fill no aniria a un club gran em van fer sentir com un mal pare, que li tallava una oportunitat d'or al meu fill, com si li fes una super putada....i tot i decidir-ho jo, al final tampoc vaig poder evitar que hi anés..pressió social, gent que menja el tarro a tothom, familiars...suposo que l'error va ser explicar-ho...ens ho hauriem d'haver callat quan vam rebre la trucada del club gran...

Els nens han de ser nens i no professionals. Un nen de 8 anys no ha de patir per fer un esport, no ha de semblar que li va la vida, no ha de pensar que ho ha de fer molt bé per que sino el faran fora...no li toca assumir aquesta pressió i despres assumir la pressió que els hi fan els pares que li menjen el tarro  al nen per que tenen pors que el facin fora, que no ho fa prou bé....doble pressió, la seva i la de casa...

Estem parlant de nens de 8 anys, molt sovint els pares perdem el nord.....a la meva epoca, a 7/8 anys es començava a jugar a esports...ara ja començen a 4 anys....per unes coses els volem fer madurar massa ràpid i per altres els volem tenir en una bombolla que els protegeixi de tot...

Llavors es quan explota tot...si els vols fer madurar massa ràpid has d'estar preparat per rebentar la bombolla que els protegeix ja que l'exposaràs a coses que no li toquen per l'edat...
Tens clar que vols trencar la bombolla? perfecte...però la majoria de pares no volen trencar la bombolla, volen que el seu fill estigui super protegit, que no pateixi, que se senti el mes important del mon, que gaudeixi...i això no sol passar quan a un nen de 8 anys li demanes coses que seria més per adolescents...la majoria patirà d'una manera o altra...

De totes maneres, cada any aquests clubs fitxen a jugadors nous amb pares que esperen que el seu fill serà l'escollit, que tot això passa als demes però al seu fill no i que el seu fill es diferent...

Simplement per tocar de peus a terra, adjunto la llista de jugadors de la meva província (Girona) que han arribat a primera o segona divisió (es un llistat del 2013)...per que algú l'ajudi a tocar de peus a terra i veure que son poquissims..per tant, la probabilitat de ser el següent es quasi 0. Al 2013 nomes hi havien 3 jugadors Gironins en tota la primera divisió..

Els pares que prenguin les decisions per molts motius però mai per aquest motiu, com a mínim no amb nens de 8/9 anys...


equipolocalidadnombre_jugadorposicionprovincia
GironaVilobi d'OnyarMatamalaCentrocampistaGerona
GironaSant Martí VellPere PonsCentrocampistaGerona
Real MurciaOlotDorcaCentrocampistaGerona
AlavésBlanesÓscar SerranoCentrocampistaGerona
GironaGeronaEloiCentrocampistaGerona
GironaGeronaVíctor DacostaCentrocampistaGerona
Real MurciaGeronaToribioCentrocampistaGerona
LevanteL'EstartitXumetraCentrocampistaGerona
CeltaBañolasFontásDefensaGerona
GironaRiumorsJuncáDefensaGerona
OsasunaFiguerasDamiáDefensaGerona
PonferradinaDarniusAlán BaróDefensaGerona
PonferradinaLa Bisbal d'EmpordàÓscar RamírezDefensaGerona
Barcelona BRosesJoan RománDelanteroGerona
ElcheGeronaCorominasDelanteroGerona
CastillaBlanesRubén YáñezPorteroGerona