dijous, 19 d’octubre de 2017

Com ho veig a dia 19/10 (procés català)

A veure....veig que hi ha molta gent que potser no te clar que està passant a Catalunya, potser jo tampoc però intentaré resumir clarament el que penso....per que entre tanta carta amunt i avall, potser ens perdem entre tots...

Un part important dels catalans fa 7 anys que demana canvis en la relació amb espanya i de part del govern espanyol només s'han rebut humiliacions o atacs o indeferencia..
EL govern espanyol va creure que allò no anava amb ells, que la gent que sortia al carrer no eren representatius i que els catalans eren uns pactistes i que molt soroll però no seria res...per tant, no es va mirar de solucionar res..inclus, com electoralement els hi funcionava a la resta d'espanya, algun descrèdit de tant en tant.

Al final ha resultat que el que es deia de fa 7 anys, que s'anava en serio sino es mirava de posar fil a l'agulla, al final sembla que es veritat. Els catalans pactistes es veu que ja no ho son tant, per culpa de l'escola i TV3.

Per part del govern de Catalunya, que legalment no te cap dret a fer cap referèndum de autodeterminació, ni cap dret a legislar sobre la unitat d'espanya es salta a la torera la legalitat vigent per fer un referèndum i una llei de transició. En veure que es impossible una altra via.

Primer de tot, la gent que volia la independència, si no tenia una visió molt infantil de la vida, sabia que no es produiria mai sino es tensava la corda fins a límits no arribats anteriorment.

El que ha fet el govern de catalunya ha estat tensar la corda moltíssim per obrir nous escenaris desconeguts, i potser, en algun d'aquests escenaris apareixia una oportunitat nova o s'aconseguia arrossegar més gent a la seva causa. Però si no es produïa una oportunitat nova, degut a aquesta tensió de la corda, mai es podria declarar la independència. No pots declar la independència quan no tens recolzament internacional ni quan un pais pot utilitzar tota la seva força contra teva. Si surts al balcó i dius que ets independent, els barcos que hi han a Barcelona ple de policies no marxaran, si un cas en vindran més.

A part, no deixa de ser poc democràtic, des de la visió internacional, declarar unilateralment la independència quan tens, més o menys, el 50% de la població que no la vol de cap manera.

Per tant, em sap greu decepcionar a al gent. El referèndum del 1-O no es suficient per tenir tota la força de la rao...tot i que moralment en te moltissima. Jo vaig ser el dia 1, des de les 5h del matí, defensant les urnes i m'emprenya dir el que dic.

Per tant, llavors, que s'està fent? Un circ?

El govern català ha fet l'unic que es pot fer...portar-ho tot al lmit i mirar que passa. Si avui declara la independència el president es com si surto jo al balcó i la declaro...i a sobre molta gent baixarà del carro per que creurà que no es fa aixi.(es aixi, encara que no agradi a alguns) En aquests moments s'ha d'intentar sumar al màxim de gent possible....els independentistes els necessitaran moltíssim en els pròxims dies/mesos/anys...si es fos un 80% a favor de la independència, llavors parlariem de coses diferents. S'ha de sumar en cada decisió catalana i en cada decisió española...en les del govern español no s'han de preocupar els independentistes, cada decisió seva suma, no ho poden evitar, però no es pot restar des del bàndol Independentista..

El referèndum i la NO declaració d'independència es per tensar la corda per arribar a escenaris diferents i mirar d'aconseguir un referèndum acordat o un escenari diferent que obri portes que ara ni tant sols existeixen.

La avantatge que tenen els que estan a favor de la independència, es que a l'altre costat tenen infiltrats molts Torrentes que no poden gestionar la seva testosterona. Envien Policies a ostiar a la gent per agafar caixes de plàstic en comptes de detenir als organitzadors o apliquen el 155 per que el Puigdemont a declarat una independència que no ha declarat mai.(per tant, el declaren pq tenien ganes de declarar-lo) O detenen a 2 persones que mobilitzen a gent pacíficament encara que els motius que tenen per mobilitzar-la no els hi agradi. O pressionar a grans empreses pq marxin per enfonsar l'independentisme tocant la butxaca. I més detencions que vindran.

L'estat farà tot, tot i tot el que pugui.

Els independentistes només poden guanyar al poder amb l'enginy, intel·ligència, la paciència i la actitud pacifica. Si els independentistes responen amb testosterona, amb impaciència o amb accions no pacifiques perdran, no tenen les armes per actuar aixi. Per tant, tot es una gran obra de teatre on l'altre costat van pican, per que no poden evitar-ho. Falta esperar si piquen prous vegades..de moment han picat més del que hauria picat cap govern del món democràtic...

I el resultat final, tingueu-ho clar...o es un referèndum acordat (o algu semblant que ens compti) o es la derrota. Un referèndum acordat faria que els 50% perdedor acceptes sense allargar l'agonia. I internacionalment no tindrien res a dir ni objectar, tal com va passar a Escòcia.
I la derrota, que es el que busca el govern espanyol, li sortirà molt cara..a veure a que està disposat a arribar.

Torno a dir, la única manera de solucionar això de manera rapida i neta es un referèndum acordat. Totes les altres solucions tenen resultats incerts i llargs.

I com s'aconsegueix aquest referèndum o el que sigui, per comptar-nos "legalment"? Ni flowers...però una cosa tinc clara, si hi ha un 0,5% d'aconseguir-lo, es tensant la corda però sense fer un pas en fals.
I que la gent segueixi mobilitzada per fer actes conjunts per demostrar força pacifica. Tot això es una cursa de fons molt llarga.

Val la pena tot això per un independentista? No se, es una decisió personal. Cadascú que pugi o baixi del barco quan ho cregui convenient.

dissabte, 7 d’octubre de 2017

Es que era ilegal...

Soc una persona que tolero molt bé les opinions diferents a les meves i em considero un persona amb molta facilitat per ficar-me al lloc de l'altre.

Però aquests dies, inclòs gent a Catalunya, diuen que com el referendum era ilegal que es normal el que va passar. Que si no hi haguessis anat no hagues passat res.

Està bé.

Els catalans es volen saltar la constitució per fer el que estan fent i entenc que la gent que no sigui partidària del procés català ho trobi espantós. De debò, ho entenc.

Però la gent que diu que, els que van anar a votar al referèndum il·legal, es mereixen tot això per que era il·legal es tan equivocats. Es inconstitucional el que diuen.
Les persones que van enviar els policies a ostiar a la gent pacifica, per prohibir el referèndum, van trepitjar la constitució a saco, vaja, que se la van passar pel forro.

La constitució es sagrada si vols trencar espanya, però la resta de punts son paper de water.

La constitució espanyola diu que tothom te dret a reunió si es pacíficament i sense armes.
http://www.congreso.es/consti/constitucion/indice/titulos/articulos.jsp?ini=21&tipo=2

La resolució que declara el referèndum il·legal diu que es prohibeix organitzar el referèndum, es prohibeix utilitzar material per fer el referèndum (paperetes, urnes, cens...), es prohibeix utilitzar personal, vocals, actes...etc però en lloc diu que es prohibeixi anar a votar. I per que no ho diu?Bàsicament per que segons la constitució española no ho pot prohibir. La gent te dret a anar a on vulgui.

Imaginem-nos que hi ha un gran centre comercial que no te els permisos per obrir, que no s'han acabat les obres i es perillós, que no ha pagat els impostos....i tot i aixi, un dia obre i diu que regala pernils a tothom que hi vagi...si hi van 5000 persones la policia pot entrar a cops de pal per treure'ls? NO!...si la policia fes això seria un escandol sense precedents.....si un cas, s'ha d'emprendre accions legals contra la persona que va obrir.

Es podria dir que la gent va impedir la feina dels agents. Que segurament també deu ser il·legal a la constitució.

Si el dret a reunió es legal i la gent tenia tot el dret a anar a votar però no estava bé que impedissin la seva feina. Quina llei pesa més? Ni idea. Però per lògica pesa més la protecció del ciutadà pacific. Al final nomes es van ha agafar unes caixes de plàstic, no hi ha cap perill públic.

De fet, la càmera goPro que va perdre un policia es veu clarament que el policia sap que no es pot entrar al CEIP Verd, que no te sentit entrar en les condicions que hi havien, no era una actuació proporcionada...però rep una ordre política per fer-ho. Doncs això, no s'hi anava per fer complir cap llei, s'hi anava només per interessos polítics. No era necessari agafar les urnes si s'havia de fer mal, encara que només fos una sola persona, perquè el referèndum estava prohibit i no tenia cap validesa legal. Es va anar a buscar la foto.

https://www.youtube.com/watch?v=ybvBIq5cGAE

Per tant, el pròxim que em digui que es normal que actuessin aixi per que era il·legal, faré un somriure i li diré que parlem d'una altra cosa. Ja que el concepte de quan es necessari aplicar la violència entre nosaltres 2 es tant diferent, que es impossible que cap dels 2 ens convencem.

I ja no et dic el que em digui que va ser proporcionada o que molta gent ha exagerat. (que també n'hi han)

Parlarem de futbol o dels nens.

En el àudio que us adjunto sobre el minut 20 el entrevistat dona un exemple:

http://www.rac1.cat/audioteca/embed/35170971-584c-409b-8c16-3eabf4a01d32

Europa, una merda enganxada en un pal... (1-O)

Si algú tenia dubtes que ha vist la resta del món del que va passar aquí, només ha de mirar aquests vídeos de diferents mitjans internacionals.

La resta d'europa veu això i no actua? continua sent un afer interior? No s'incompleix alguna llei europea? segur? segur?

Si ser europa només significa entrar a un club per enriquir als de sempre i no serveix per preservar els drets de ningú, tampoc deu ser tant important estar a europa. Andorra o Suisa no hi son i encara van tirant.

Abaix us adjunto uns vídeos...ja els em vist mil vegades, pq els vam rebre als mòbils però vist per televisions estrangeres. Tothom ho ha vist i els altres governs no actuen de cap manera...en prou feines ho han criticat des de cap lloc oficial d'Europa..només dir que no està bé..home, doncs al segle XXI no se si s'espera això dels polítics europeus.

Jo, quan ho veig, se'm fiquen els pels de punta..però es veu que als polítics europeus només els impressiona una miqueta, diuen que no s'ha de repetir i que no acaba d'estar bé i llavors ja diuen que es un afer intern.

Ho han vist i no diuen res, per tant, no engrandim el sentit de estar a Europa. Es un club de països i prou. No te cap avantatge estar europa.

Jo hi era, els meus amics hi eren, que orgullós em sento de veure com la gent lluita pels seus ideals pacíficament (potser equivocats o no, però això no importa) i altres intenten treure'ls a cops de porra.









divendres, 6 d’octubre de 2017

La Por després de l'1 d'octubre

Despres del que ha passat aquests dies em de fer una reflexió.

Com ja he dit en els últims posts, el PP ha menystingut a catalunya des de que va passar tot el que va passar amb l'estatut. I, com també ja he dit, es el màxim culpable de l'increment dels independentistes a catalunya, per golejada. Molt més que l'escola i TV3, que, segons per a qui, es el culpable de la crescuda dels independentistes. Recordem que la primera manifestació multitudinària a Barcelona era pel tema de l'estatut no pas per la independència...allà va començar tot. No pas a les escoles...

La gent que en aquests moments reclama una tercera via, ho fa per por. A catalunya es porten 7 diades amb manifestacions multitudinàries per intentar canviar, reclamant alguna cosa. Mai hi ha hagut cap intenció d'escoltar, ni dialogar. L'estatut, un text que la majoria de catalans donava com una victoria i un encaix més agradable a espanya, va ser trepitjat d'una manera humiliant per tot el govern i el TC i a sobre això li va donar vots a cabassos per arribar al poder.

Tots els partits catalans, inclòs els més radicals, creuen que la solució ideal es fer un referèndum pactat per decidir si es vol ser independents. Però es impossible, literalment impossible.

A catalunya hi ha una realitat, es veu al carrer aquests dies. S'ha de donar resposta a això. Algú dirà que son minoria, algu dirà que son majoria...però realment per saber-ho necessitariem un referèndum pactat, que mai es produirà en la dimensió que fins ara coneixem.

La gent te por, la gent diu que s'han trencat ponts insalvables, que ja mai mes tornarà a ser el mateix, que tot esta ple d'incerteses, que si marxa la "caixa" i mil empreses més...i un munt de coses més.
Tingueu clar que les empreses marxen per tema independència però també per les imatges que es van veure...quan tu veus allò, tens sensació de caos i inseguretat, si ets de l'altre punta de món.
Els actors de Strangers Things no han volgut venir a Sitges per por d'anar a un lloc que no sigui segur no pas pq es vulgui declarar la independència....tot el món va veure aquelles imatges cruels. La sensació de tercer món, per la gent estrangera, es evident.
Si fossis de Washington, que et faria més por i inseguretat per invertir els teus diners, gent dient "votarem" o policies a osties?
https://www.youtube.com/watch?v=26fUiti7i6Y

De totes maneres aquest escenari tant catastròfic jo el puc solucionar ara mateix. Tinc la solució màgica.

Amb un referèndum pactat s'acaben les tensions, s'acaba l'odi de la gent, tot torna a la normalitat cotidiana i es pot fer una transició tranquil·la per tothom o quedar-nos com estem si guanya el no.

Això passarà en la dimensió espai/temps que estavem fins ara?

NOOOOOOOOO! Impossible.

Per tant, em de moure'ns a una altra dimensió, on passin coses diferents i obrin escenaris diferents...i com son diferents, també son desconeguts i, per això, la majoria tenen por.

No s'ha de tenir por.

Algú pensava realment que seria fàcil? de debò?
Algú pensava que seria fàcil amb un govern que no va dubtar a humiliar als catalans pel tema de l'estatut? Algú pensava que seria fàcil amb un govern on a la operació catalunya algú va dir "les hemos destrozado la sanidad"? Algú pensava que seria fàcil amb un govern que va utilitzar els morts de l'11M mantinguen que era ETA, per que li afavoria electoralment, quan tothom sabia que era Al-Qaeda?
Algú pensava que seria fàcil amb un govern que envia policies a "tostar" a mitja població de Catalunya per que no marxin d'Espanya?
No ens enganyem. No ens enganyem.

De totes maneres estem en un món global, tothom es necessita de tothom. Nosaltres necessitem a la Xina, algu necessita les nostres peces i algu necessita els nostres fruits. Algu necessita passar per les nostres carreteres i algu vol venir a les nostres platges. No es pot parar..estem en un mon global i mentre hi hagi interessos econòmics pel mig, tot acabarà girant i passant semblant a com passa ara.

Només hi ha una cosa que ens pot destruir i som nosaltres mateixos. Si, en algun moment de tensió, utilitzessim la violència des de la societat, llavors podriem desequilibrar el país i anar a terrenys complicats. Que no es perdi temps odiant a ningú ni parlant malament de ningú, es inútil. Que no es perdin energies amb això. Que ningú odii als policies que van venir aquí, només obeient ordres de càrrecs polítics. Els mossos van fer alguna cosa semblant al 15M.

Si catalunya segueix com fins ara, com un poble de pau i molt unit, qualsevol decisió política, qualsevol, inclòs la que sembli més dolenta(per uns el 155 i per altres la independència), irremeiablement acabarà portant-nos al mateix punt que ara. L'economia global s'acaba imposant.

El que canviarà es si els errors i els encerts es faran des de catalunya o si els altres seran els que faran els seus errors i els seus encerts i els aplicaran a catalunya.
Sembla una diferencia sutil a menys que tinguis clar que a catalunya els errors i els encerts es resoldran de manera diferent.

A catalunya, sigui independent o no, també hi hauran corruptes, també hi hauran mafies i tot el que te qualsevol pais. Crec que tothom es adult per veure que ser independent o no, no et lliura de corruptes ni criminals. Simplement que es resoldrà des d'aquí.

Es moment d'escollir entre estar en un pais on han aconseguit que un partit, que l'ha votat una majoria molt amplia, envii 10000 policies per estomacar a la gent, per no voler veure que hi havia un problema polític de fa anys o es vol estar en un altre pais que es pugui construir de nou i enterrar, d'una vegada per totes, aquests tics tan antics. Llavors la diferencia entre una opció o una altra es abismal.

Hi ha por a l'ambient. No tinguem por. La por la generen per que la gent dubti i canvii de parer. Que la gent canvii de parer per que s'ha informat millor, per que ha llegit més..pel que sigui, però no per la por irracional.

Van amenaçar amb multes de fins a 300.000 euros per qui anes a fer de mesa al referèndum il·legal. Algu va veure algun policia demanat DNIs? Por, por i por.

Ens van amenaçar que sortiriem d'Europa. Ho sento, a mi no m'interessa estar a Europa. Han vist la repressió brutal que s'ha fet a catalunya per voler anar a votar i ningu ha fet res. Pot passar això a europa?..doncs que s'ho facin ells...

Van enviar 10000 policies per fer por. Pensaven que no hi hauria urnes i les que hi haguessin, amb cuatre cops de porra ja ho tindrien fet. Si el referendum era il·legal i no servia per a res, per que no detenien en Puigdemont i deixaven a la gent? Per que volien donar una lliço, que la gent tingues por i per que en el fons, hi ha un tipus de gent allà que quan poden ser ells, i sels hi inflen els collons, acaben pensat que la millor solució es la que van fer. El món sencer se'n fa creus i ells creuen que van actuar correctament, es aixi. Mai es la millor solució utilitzar la violència contra gent pacifica. I en el segle XXI es aberrant.

La CNN va connectar amb directe amb tot el que estava pasant a BCN, quines cadenes d'España estaven fent un programa especial?
Nomes la Sexta, la resta feien la programació normal mentre a catalunya les porres anaven amunt i avall. No era noticiable? Potser no era un dels fets més noticiables des de que hi ha democràcia a España?

Cap estat del món pot silenciar 2.500.000 de persones reclamant coses, es qüestió de temps. Al final acabaran fins els collons de que sempre demanem el mateix. Si en Puigdemont no ho pot fer ja ho farà el següent..sempre que es tingui un poble unit i compromès a darrera.

I no obvio a la resta de ciutadans de catalunya que no veuen bé tot això, també tenen dret a decidir el que volen. Es el que li agradaria a tothom. Seria el més just per a tots. Per això es va fer el referèndum aquest diumenge. El referèndum d'aquest diumenge pots dir que es il·legal, que no es vàlid, que no van anar a votar els del NO, que comptaven els vots els mateixos que volien la independència...i un infinit de punts foscos que mai haurien de passar en un referèndum.....però es el millor referèndum que es podia fer, no hi havia cap alternativa.
De fet, encara em sorprenc que s'arribes a fer. Amb la persecució policial era impossible que es fes, no hi havien urnes, ni paperetes, ni cens, ni citacions per fer de meses, ni sistema informàtic, ni escoles obertes...ni res....segons les fonts policials.

Però al final es va fer.

O es feia d'aquesta manera, amb 10000 policies rondant per allà o no se'n feia cap.

De fet, penso que després de veure com un poble(o una part important) es mobilitza per defensar els col·legis electorals, està disposat a rebre cops de porra, custodiïn urnes i paperetes de les maneres més enginyoses i pintoresques i lluitin pel que ells creuen (estiguin equivocats o no) i encara més per les manifestacions que es van veure el dia 3, només per això, qualsevol persona intel·ligent els hi donaria un referèndum legal. Que més pot fer aquesta gent per demostrar el que realment vol?

 El referèndum del dia 1 te 0% validesa legal però 200% validesa moral. Es de calaix.

Jo no tinc la bola de vidre, no se que passarà, però tinc molt clar que ha passat aquests ultims anys i, la culminació de tot el que es sospitava, es va plasmar aquest diumenge. El govern espanyol te una manera d'entendre com es governa un país massa semblant a temps passats.

Amb les demostracions que s'han fet a catalunya aquests ultims anys, era obligació dels governants donar-li sortida...i se li ha donat, a cops de porres.

Que tothom pensi, decideixi i digui el que vulgui, si ho fa des de el respecte, pero que ningú tingui por.

El resultat de tot això pot ser millor o pitjor. Si es millor hi guanyarem tots i si es pitjor n'aprendrem i ens tornarem a aixecar per fer-ho millor. No ens quedem quiets ni tampoc correm, fem-ho amb els tempos adequats, canviem d'opinió en el que sigui si ho creiem necessari, però que siguin lliures de por.

S'ha de tenir clar això, no s'ha de tenir por de res, ni de ningú extern, només de nosaltres mateixos de desviar-nos de la via pacifica o de deixar d'estar units, com s'ha estat el dia 1 o el dia 3. Que ens desuneixi el que sigui, menys la por.

Si seguim com fins ara, units i amb pau, es prengui la decisió que es prengui, el poble de catalunya se'n sortirà.




dimarts, 3 d’octubre de 2017

XDHJDADHJA Mariano

XDHJDADHJA Mariano,

Hace unos días le escribí una carta que nunca leerá. Que se titulaba querido Mariano. Hoy le he cambiado la palabra querido por otra inventada, por que mis padres me enseñaron que no se dicen palabrotas.

Hoy le escribo otra, que tampoco va a leer.

La relación de Catalunya con España estaban maltrechas pero a partir del dia 1 usted a asentado un golpe casi definitivo.

Ha introducido la violencia en un conflicto politico...en 7 años de manisfestaciones ni una papelera rota, han aparecido ustedes y lo han estropeado todo.

Y hoy veo en las televisiones como la población civil catalana independentista (i/o la cabreada) empieza ha actuar en escraches delante de la policía. Me preocupa lo que veo. Mucho.

Por favor, no tomen mas decisiones. Cada decisión que han tomado en estos últimos años ha empeorada las cosas en Catalunya.

Espero, como mínimo, que su testosterona hay vuelto a niveles normales y se hayan quedado a gusto.

Estoy muy triste por lo que he visto. El día 1 fue una demostración de fuerza, contra población civil desarmada. Catalunya es un pueblo pacifico, y rezo por que lo siga siendo. Por mi y por mis hijos. Pero usted está llevando a la gente al limite. Usted a utilizado la violencia y una vez hecho eso, es muy difícil controlar a la gente. Va a ser difícil.

La realidad catalana es compleja, mitad quieren una cosa y la mitad quieren otra. O no, tampoco lo sabemos bien. Ustedes, hace pocos años, se cargaron el estatut legal utilizando sus armas políticas y, como ya le dije en la anterior carta, empezó su serie de menosprecios al pueblo catalán de una manera o otra por un puñado de votos. Joder, si hace 10 años los independentistas eran 4 gatos en el parlamento catalán. Pero si el Pujol(que ya tenia todo el dinero hecho) y el Mas (que intento un pacto con el PP a las espaldas del govern del tripartit por el estatut) se volvieron independentistas....Ese cambio, en tan poco tiempo, no le hace sospechar que en mi ultima carta, igual tenia yo razón?
De hecho, solo lo podían hacer tan mal estos últimos años, si lo hacían queriendo....sino no lo entiendo.

Eso si, durante los próximos 10 años ya no se tendrán que preocupar por el adoctrinamiento de TV3 o las escuelas en catalunya, les han dado material audiovisual de sobras. Els "segadors" (el himno nacional de catalunya) que no se enseña en las escuelas y que sabían 4 gatos, ahora se la saben de memoria medio catalunya. Adoctrinamiento inyectado en vena, a medio pueblo catalán, con jeringuillas del PP. Un plan insuperable.

La prohibición de este referéndum se podía resolver, como decía en mi ultimo post, de muchas maneras. Deteniendo al Govern, por ejemplo? (si creían que todo esto era ilegal). La gente también se hubiera cabreado pero seria una acción más acorde con el siglo XXI.

Pero no, necesitaban marcar paquete delante de su electorado. Mucho paquete.

Y ni siquiera encontraron las urnas, ni las papeletas, ni evitaron la foto de Puigdemont votando, ni midieron la gente que habría en los colegios (se ha visto una cámara goPro de un policía nacional que lo veía negro y pensaba que habría menos gente, creía que no se podría entrar pero recibe ordenes para entrar..), en muchos colegios se volvió a votar después, la mayoría de televisiones de España no se siguió lo que pasaba en Catalunya (menos la sexta), se a tapado todo como si estuviéramos en otra época.....un desastre de operación con resultados muy imprevisibles...

Suerte que a mediodía del día 1 vieron que era absurdo y que se estaban metiendo en un lio de cojones y se dedicaron a ir a pueblos donde solo había cuatro viejos...y que tenga que decir suerte por eso, que desastre, que triste, que miserable por mi parte utilizar la palabra suerte en este caso......

Aquí un link del plan B de la guardia civil, cuando vieron que la operación era una cagada de las grandes:
https://twitter.com/aritxun/status/914788254339207168/video/1
Igual que en està peli:
https://www.youtube.com/watch?time_continue=209&v=Gvhfgy5mYMg


Igual es lo que querían, provocar una revuelta para poder entrar mas fuerte después? para justificar alguna acción posterior? Hay algun articulo en la constitución que, si hay revolución, ustedes pueden liarla más? espero que el pueblo catalán no haga ningún disparate. Resistencia pasiva, manifestaciones pero no violencia.

Era un "butifarrendum" que pueden convertir en revolución.... No tenían ninguna estrategia, ni una puta estrategia...simplemente vinieron ha demostrar quien tiene mas cojones...y si, la verdad, tienen muchos mas cojones ustedes.

Espero que el pueblo catalán no quiera demostrar que también tiene cojones, ni que se pongan a su nivel...rezo para eso..pero que difícil lo ha puesto, madre mía.

Y que nadie me venga con que la actuación del día 1 era proporcionada, una mierda actuación proporcionada. Pegar a gente que va a votar con una papeleta, por muy ilegal que sea, siempre sera desproporcionado.
Repito, se aplica ese articulo 155, se detiene al govern o lo que sea..pero nunca se actúa sobre población civil indefensa. Nunca.

Soy zero creyente, no creo en nada...y si el único recurso que me queda es rezar, que nunca lo he hecho, es que esta muy chungo...

A partir del día 2 era el día de dialogar con el pueblo catalán, no?

Pues venga...

P.D.: Acabo de escuchar en Espejo público (Martes 3/10 a las 10:20 aprox.) el jefe de un sindicato de policia quejandose de la chapuza de la operación, que habian 10000 urnas, que era imposible y que se le ha hecho un favor al independentismo por que las noticias en el mundo han sido las cargas policiales. Que se aplique el 155 o lo que sea pero que era un problema politico. Se ha quejaba de los superiores politicos que les daban ordenes que se pasen ellos a patrullar por cataluña a ver que sienten. Ha dicho otras cosas. En los 2 lados empieza a verse que un problema político se a resulto a mamporrazos..que desastre...

dilluns, 2 d’octubre de 2017

Propostes d'accions pel dia 1

Us passo 2 propostes d'acció que podia tenir l'estat pel dia 1 d'Octubre: (sota el punt de vista de l'estat/PP, evidentment)

Proposta Actuació 1 pel dia 1 d'Octubre
  1. Algu proposa un referendum il·legal
  2. L'estat no vol que es faci pq es il·legal
  3. Aquest algu, com l'estat no li deixa i li tanca la majoria de vies, acaba fent un butireferendum amb urnes del xinos i de la manera com pot
  4. La gent surt al carrer a votar (els que volen)
  5. No serveix per a res, per que era il·legal
  6. S'emprenen accions legals i judicials contra els que han fet l'acte il·legal

Proposta Actuació 2 pel dia 1 d'Octubre

  1. Algu proposa un referendum il·legal
  2. L'estat no vol que es faci pq es il·legal
  3. Aquest algu, com l'estat no li deixa i li tenca la majoria de vies, acaba fent un butireferendum amb urnes del xinos i de la manera com pot
  4. La gent surt al carrer a votar (els que volen)
  5. Venen uns senyors i apliquen la violència contra gent pacifica i desarmada per agafar caixes de plàstic de l'ikea i 4 papers
  6. No serveix per a res, per que era il·legal
  7. S'emprenen accions legals i judicials contra els que han fet el fet il·legal

No se si s'ha notat però de les 2 accions que es podien donar de part de l'estat, per intentar frenar/anular el que ha passat avui a catalunya, totes 2 arribaven al mateix objectiu final. Però en una d'elles hi ha un punt de més, concretament la opció 2 té un punt més. Si, si, el que està en negreta.

Per tant si les 2 propostes arribaven al mateix lloc, per que s'ha optat per la segona?

Segur que hi ha una ment super intel·ligent que ha escollit l'opció 2 per que serà el millor per tothom. Encara que crec que darrera de l'elecció hi ha algun personatge semblant a en Torrente, sino ja em diràn..

Deixem passar el temps per veure si tenen raó i la opció 2 era la bona...encara que, ho he de dir, la meva intuïció em diu que la bona era la primera.

Ara aniré a dormir i miraré de rumiar si m'agradaria viure en un pais on apliquessin la primera o la segona opció.

Bona nit.


dijous, 28 de setembre de 2017

Querido Mariano

Querido Mariano,

Quiero utilizar estas lineas para que reflexione un poco sobre la situación actual en Catalunya. Igual no entiende que pasa en Catalunya. Seguramente no tengo suficientes argumentos ni estudios para convencerle pero déjeme intentarlo.

Primero le resumo un poco quien soy, es importante para ponernos en situación.

Soy hijo de policía nacional convencido. Un gran hombre mi padre, nunca me adoctrino en su manera de pensar, es mi referente para hacer lo mismo con mis hijos, que vean el mundo con sus ojos, no con los míos.
Mis abuelos emigraron del sud de España para mejorar su futuro. Aun viven y hablo castellano con ellos des de pequeño. Tengo 38 años. Tengo 3 hijos y una mujer fantástica y mi objetivo principal es educar a mis hijos para que sean personas buenas, educadas, competentes, felices...

Nunca, en mi infancia, tuve ningún sentimiento independentista, ni nacionalista, realmente me resbalaba todo el tema de banderas, países..nunca necesite sentirme un patriota de ningún país. Simplemente quería ser feliz haciendo las cosas que me gustaban.

Y fue así hasta los 30 años aproximadamente. A partir de ese momento empece a sentirme catalán, a querer que catalunya sea un país y he ido a todas las manifestaciones del 11 de setiembre con mi familia, esas que algunos de sus allegados indican que son los radicales en Catalunya.

No le puedo demostrar que no soy radical, no puede confiar en mi palabra ya que no me conoce, pero cualquiera que me conozca sabe que soy una persona tranquila y sin ningún tipo de radicalismo en ninguna idea o pensamiento.

El motivo de la carta es que entienda el porque, de golpe, me volví un independentista convencido. De entrada, no tendría por que serlo.
Hay gente que es independentista por herencia y esos seguro que es difícil de convencer que dejen de serlo, como el hijo de uno que es del Madrid o del Barcelona.

Pero, por que yo soy independentista?

Primero de todo, no lo soy por un lavado de cerebro del régimen catalán. En mi casa no se miraba TV3 con asiduidad, a mi padre no le entusiasmaba, aunque la veíamos. Por tanto, no pude ser abducido por ellos.
Acabe mis estudios de EGB en el 1994, y en un barrio obrero donde la mayoría eran hijos de inmigrantes del sud de España. Por tanto, en esa época y con el entorno donde estaba, la escuela no se dedicaba a comer la cabeza a los niños..y si lo hubieran hecho, en ese entorno, los padres se habrían quejado.

Después mis estudios siguieron con un FP. Allí imposible que me convencieran de nada..fueron 5 años tirados a la basura..donde aprendí muy poco...y de independencia o adoctrinamiento anti-español, nada de nada..ya iba justo que algunos profesores vinieran y dieran clase.

Por tanto le descarto que me haya convertido en independentista debido a ninguna campaña de la generalitat para lavar cerebros a los futuros ciudadanos de catalunya a través de las escuelas. No se si los independentistas jóvenes lo son por culpa de la escuela, yo no. Eso si, en la escuela hablaba catalán, pero no se si eso te convierte en independentista automáticamente. En mi caso no fue así.

Podría ser que empezara ha escuchar radios en catalán y ver mas TV3 de grande y allí empezara algo, pero creo que ya era mayor para un lavado de cerebro tan contundente.

Entonces, que pudo ser lo que me hizo independentista?

Pues  seguramente ya lo sabe pero se lo explico.

Soy independentista por usted, tampoco por usted únicamente, sino por su partido asi en general y por gente próxima a su partido.

Empezó todo cuando se cocía el Estatut de Catalunya. Yo estaba en mi mundo anti patria, feliz y libre de saber que me sentía un ciudadano del mundo.

Pero me empezaban a llegar inputs de su partido contra catalunya y los catalanes. Su partido utilizo el estatut, catalunya y los catalanes para intentar ganar votos y vencer en las siguientes elecciones. Ustedes creyeron que atacando el estatut y catalunya le daría votos en el resto de España, ya que Catalunya tampoco le iba a dar votos para ganar nada.

Esa era su estrategia, atacar todo lo que huela a estatut y como el estatut era de Catalunya, si se atacaba los catalanes o catalunya en general, pues se hacia. Todo era para ganar votos y ganar las elecciones. (En esa época también se unieron bastantes insultos a los catalanes por el tema de los papeles de Salamanca, embolica que fa fort, que decimos los catalanes)

En ese momento yo me sentí atacado, me sentí que había alguien allí fuera que utilizaba un trozo de su país para conseguir un puñado de votos. Y a ese carro se unieros diferentes partidos políticos, periodistas de algunas emisoras, algunos periodistas escritos...todo valía para criticar al estatuto y cataluña..tuve la sensación que había gente que tenia mascaras des de hace tiempo y se las estaba quitando..

Como un partido podía hacer eso para intentar ganar unas elecciones?

Allí me empece a cabrear y a sentir atacado...me empece a sentir lejos de esa españa donde Catalunya era una táctica política para gobernar. Meterte con Catalunya y el estatut daría votos a nivel nacional.

Total, los catalanes son unos fenicios. Después les das cualquier favor económico y se contentan con eso. La pela y el seny. Eso debían pensar ustedes.

Allí empece a estar en alerta, a ver que igual sentirse español, si esa gente era española, no era del todo buena idea.

Pero pensé que el partido popular podía utilizar eso, pero que no le funcionaria. El resto de España no votaría un partido donde una de sus tácticas es atacar a una región en concreto.

Pero si, lo votaron y ahora gobierna.

No me puedo sentir español donde  me han atacado para sus conveniencias y donde ese ataque da votos. Me sentí menostenido, me sentí que no encajaba algo, que no era lógico.

Entendí que para que un país funcione la mayoría de la gente de ese país tiene que sentirse orgullosa de formar parte. Yo veía que era muy difícil sentirse orgulloso de ser español con esos ataques.

Recuerdo que el clic definitivo en mi cerebro fue cuando leí que el PP había recurrido puntos del estatut que tenían otros estatutos de España. Entonces me dije: "Es contra nosotros, no?", "Que les pasa?"..."por que no recurren los puntos esos en los otros estatutos?"

Allí empezó mi continua separación mental de España hasta ahora donde, creo que me sera imposible sentirme español el resto de mi vida. Por tanto, aunque Catalunya nunca sea independiente, se a llegado tan lejos que mucha gente mentalmente ya es independiente.

Lo que está pasando estas ultimas fechas aun me separa mas.

Por tanto, un % elevado de independentistas hicieron el clic con todo esto. Cada vez que escucho que es culpa de los maestros, que es culpa de la tele, que es culpa de los políticos que nos han lavado el cerebro...me cabreo mas, por que se que ese no es el camino de la mayoría. El incremento de los independentistas en Cataluña es mas culpa del PP y gente próxima a sus pensamientos que no nada que haya pasado en Cataluña. Eso lo saben y les da igual. Por que siguen por el mismo camino.

Entiendo que el PP/Estado no puede hacer nada mas de lo que está haciendo. En Cataluña se está haciendo algo ilegal y si no actúan van a perder credibilidad (votos) en el resto de España. Si me pongo en su piel puedo entender que no pueden hacer nada mas.

Pero hay una lectura para las personas inteligentes....

Los partidos que proponen este referéndum fueron votados por el 48% en las ultimas elecciones. Se presentaron con un programa claro que están mirando de cumplir. La gente que los voto sabia a quien votaba y que querían hacer. No los votó un 5% de la población, ni un 10%, ni un 15%, ni un 20%. Casi la mitad de los catalanes apoyan, de diferentes maneras, que se pueda votar para saber que piensa la mayoría. (digo la mitad para no dar números que le parezcan exagerados, pero igual es más, o es menos, no se...con unas urnas y unas papeletas se podría saber)

Con todo lo que esta haciendo el estado, que se cree que pasará con ese 50% de la población que solo quiere poner un trozo de papel en una urna para saber si es mayoritaria su opinión? Recapacitará? Saldrá de golpe de su "locura" cuando un policía le prohíba votar? Lo que esta pasando no soluciona nada, solo lo empeora. Entonces, si solo va a servir para empeorar la situación, que objetivo hay? Pues eso, el único objetivo es dar un golpe en la mesa para no perder votantes en el resto de españa.

Ustedes fueron unos de las causas del incremento de los independentistas en Catalunya, ustedes generaron un problema que ahora lo quieren solucionar enviando barcos llenos de policías y deteniendo gente, que no eran peligrosas, con una escenificación innecesaria.

Sino se soluciona todo esto en algún sentido o otro, no sabe cual es el siguiente paso? posiblemente si hay algunas nuevas elecciones ganaran votos partidos catalanes más "radicales"(según su punto de vista). Y sabe cual va a ser su siguiente paso? Ustedes van a ilegalizar partidos que tengan en su programa depende que intenciones. Y el siguiente paso? Y el siguiente? Y el siguiente? Y la europea?...

Están en un atzucac. (Es una palabra catalana de origen árabe que me encanta, búsquela en el google)

Yo, con un hijo adolescente que es rebelde, seguramente utilizaría amenazas y algún grito para intentar reconducirlo pero cuando viera que mis acciones no lo van a solucionar y que todo va a peor cambiaría de estrategia y iría a hablar con el, a intentar acordar alguna convivencia de mínimos que haga mas llevadera la relación..si sigo con las amenazas, cuando se cruza la linea, perderé a mi hijo...eso, tan difícil, pero tan simple, no hay intención de hacerlo por parte del estado.

No he querido entrar en temas económicos, históricos, sentimentales ni nada de eso para querer votar, en esos temas seguro que hay gente mejor que yo para defender cualquier postura.

Para acabar, un pequeño resumen de los vídeos/audios de hace unos años que hizo unos cuantos miles de independentistas nuevos, a parte de profesores sectarios, televisiones come-cerebros o políticos con poder telequinesicos que nos abducen a todos.

Estos audios/vídeos/noticias es el germen de mi/nuestro presente, poco mas. (y aquí hay solo unos pocos)

Alfonso Guerra i la seva "cepillada" a l'estatut

PP recorre punts de l'estatut català que son quasi idèntics a l'Andalus però allà no diuen res (bis)


Exministra Trujillo es pregunta per que serveix saber català

PP - Campanya eleccions 2012

Campanya PP aragon sobre el català Sino parla en catala no deixen anar a fer pipi als nens a les escoles

Militar creu que els militars han de frenar l'estatut

Conde-Pumpido ordena investigar el artículo de 'Avui' contra los militares

Defensa arresta a un coronel que firmó una carta crítica con Mena

El PP intenta bloquejar el constitucional per  liquidar l'estatut

Articles Estatut

Defensor del pueblo i l'estatut

PP i recurs a la lley audivisual

Peces-barbas i els catalans

Cope

Recurs del CAC apareixen declaracions en diversos mitjans sobre catalunya



Por cierto, el dia 1 iré a votar. 

Me he imprimido la papeleta en casa (tengo una imprenta Epson en casa), por si las moscas. 

Y si no puedo votar, no me voy a cabrear. Esperaré otra ocasión, "hi ha més dies que llangonisses".

divendres, 16 de juny de 2017

Vigilem amb els traumes infantils que poden matar...

Fa un parell de dies el meu fill m'explicava que s'avorria molt a alguns jocs de taula que fan al migdia a l'escola perque els nens pacten ajudar a un d'ells perquè guanyi i llavors un altra dia ajudaran a un altra. Aixi saben que, te sentit jugar, perque guanyaran un dia segur..

El meu fill li feia molta rabia veure com un dels jugadors feia demostracions efusives d'alegria pq estava guanyant quan realment guanyava pq la majoria s'avia proposat que guanyes.

De fet, es pot considerar un cas win-win...jo t'ajudo avui pq demà m'ajudis a mi...el que no se si es educatiu pactar per tot, inclus en jocs on les regles es fan per que guanyi algú.

Hi ha una corrent que diu que som massa competitius, que els nens han de creixer en entorns mes saludables i respectuosos..i que no suporten el tema dels jocs on algú ha de guanyar...Jo ho trobo respectable...però a al vida no sol funcionar, ara per ara, aquest model.

A la feina si vas a treballar esperant que et pagaran a final de mes independentment com ho facis...treballaras poc, si vols muntar una empresa i creus que nomes perque has muntat una empresa ja vindran clients per que si, segurament no serà aixi....

De totes maneres en molts àmbits de la vida jo també estic d'acord que segurament una visió menys competitiva de la vida faria que tot anés millor.

Però no se si fem un gra massa quan els propis nens, com estan acostumats a estar sobre protegits, no toleren la derrota, no toleren que altres facin les coses millor o que s'hagin esforçat més per aconseguir les coses...volen guanyar, s'ho mereixin o no...i si no poden guanyar s'irriten i busquen pactes per poder guanyar sense esforç...

No se si es un cas aïllat d'aquest moment que m'explicava o es pot ampliar a tots els àmbits.

Estem en una societat que sobreprotegeix molt als seus infants, que no vol que pateixin per a res, que no tinguin cap trauma, que no tastin cap tipus de dolor(ni físic ni psicològic), que tots els nens siguin amics seus, que els convidin a tos els aniversaris, que treguin les millors notes...i sino passa alguna cosa d'aquestes la culpa segurament es d'aquell nen que es dolent o d'algun profe que te mania al nostre fill.

Al basquet, esport que jo jugo, fa anys van canviar les regles (en categories de nens) i si un partit, un dels 2 equips, està guanyant de més de 50 punts, es tanca el marcador..que vol dir que es deixa de comptar i no saps el marcador final...

Evidentment a ningú li agrada que l'humiliïn, però has de tenir racions d'humiliació a la vida per saber quin es el teu lloc, no passa res. A mi, quan era petit, molts equips em van fotre pallisses i no recordo cap trauma...simplement em servien per fer-me tocar de peus a terra i si acabava de veure les millors jugades d'en Michael Jordan, i per un segon jo em pensava que seria com ell, jugar contra aquells nens que, eren tan superiors, em deixava clar que segurament tenia menys possibilitats que els nens que m'estaven apallissant d'arribar a ser un figura...

Si els nens que m'estaven apallissant baixen el ritme per no guanyar de tants, no ens estan fent tenir una falsa il·lusió? no seriem nens enganyats? pensant que tampoc erem tant dolents...

I si ens guanyen de 100 que passa? lo xungo es estar en una guerra o passar gana...però perdre un partit de futbol per 25-0 o un de basquet per 70 punts o no guanyar mai a un joc de cartes no es crític, es una lliço de vida, es entendre que hi ha gent millor que tu..i que potser tu o l'altra està en una lliga/categoria que no es l'adient...i ja està...

No se, cada vegada veig més sobreprotecció en els nostres nens.

Em van explicar que en un club de futbol, desprès d'un partit, la mare va entrar al vestuari emprenyada per que el seu fill havia jugat poc. L'entrenador li va dir que tenia que premiar a altres nens que hi estaven ficant moltes ganes i que el seu fill feia alguns dies que no s'esforçava als entrenos..la mare es va emprenyar, va agafar el nen pel braç i se'l va endur enfurismada...

El que trobo preocupant no es la sobreprotecció als infants...es com trencaran aquesta sobreprotecció quan vagin madurant...si serà un procés traumàtic o no...o directament viuran en un mon on pensaran que tothom es un cabron que els vol putejar, per que no son el centre de l'univers...

Crec que es molt important saber, quan abans millor, quin lloc ocupes al mon..per ficar-hi remei si creus que vols estar en un altre lloc o no fer res si et va bé...però si cada vegada vius més enganyat, no se si afloren les teves limitacions i virtuts..

De moment, ja pacten guanyar els jocs per tandes per tenir la certesa que algun dia podran tastar les mels de la victòria..i a sobre sense cap esforç...ja que els deixaran guanyar...

Benvinguts a la infantesa de cartro-pedra....

A veure quan arribarà la maduresa de cartro-pedra, igual es xula..no se, anar a la feina, fer un programa de pena (soc informàtic) i que el jefe\client em digui que ho he fet molt bé (per no ferir-me) i que al final de més em doni un plus per que em motivi més la pròxima vegada...

divendres, 28 d’abril de 2017

M'ha agradat aquesta frase.....



Quanta gent he conegut que enveja coses però que no està disposat a fer el treball que ha fet l'altre per tenir-lo.

I no parlo de diners, ni èxit, ni de mi...però em rebenta la gent que des de el sofà es capaç de destrossar a qualsevol, diguen que ha tingut sort, que això o que allò...



Futbol i nens...mientras vaya yo caliente....

Avui, mentre esperava que s'acabes l'entreno del meu fill, ha vingut un pare (el pare del nen que va amenaçar al meu fill a principi de temporada quan ell va creure que li podia treure el lloc) i m'ha comentat que el nen no està bé, que l'entrenador el tracta diferent, que l'ha tret de la seva posició, que li fot molta bronca i en canvi a altres nens no els hi diu res.

Que anirà a parlar amb l'entrenador ja que això que està fent no es formació, que els nens no necessiten això...

Realment aquest pare es un bon noi.

Ja he parlat masses vegades del que representa per mi que un nen estigui en un club gran...no es educatiu, no es sa..però ara no tornaré a fotre el rotllo...

El que volia fer veure amb aquest post es la facilitat que tenim els humans de canviar el punt de vista segons ens toquin a nosaltres o no...

Aquest nen va començar la temporada sent un dels 2 més intocables per l'entrenador...jugant més que la mitja, sempre a la mateixa posició (quan els altres nens els anaven rotant) i amb confiança plena independentment que ho fes bé o no...

No jutjo això...el nen l'any passat al seu club origen crec que va fer partits d'escàndol, que l'entrenador del club actual va anar a veure i estava enamorat d'ell...es el que hi ha...tots els entrenadors tenen jugadors preferits....i més en un entorn competitiu on l'entrenador no fa falta que amagui que vol guanyar a qualsevol preu...

El que jutjo es que el pare estava molt content amb l'entrenador durant tota la temporada, quan els altres es queixaven creia que no tenien raò però quan li ha tocat al seu fill passar per l'aro de perdre la confiança, de rebre alguna bronca i de no jugar on el nen jugava...o sigui, a perdre una mica la situació de privilegi....

Llavors ha canviat lenta però sense pausa la manera de veure les coses, fins tornar-se com els pares que ell mateix creia que no tenien raó al principi de temporada. Ara creu que l'entrenador no està fent bé les coses, que no es formació el que està fent i que el seu fill no s'ho està passant bé. Vol parlar amb l'entrenador...

No critico el seu neguit, l'entenc perfectament. Com moltes vegades he dit al blog, cap pare està preparat per veure que el seu fill es tractat com una cosa, com si no tingues sentiments, com una simple peça d'escacs. I, evidentment, els nens tampoc.

Però no trobo just que tinguis tant poca empatia de veure un problema quan et passa a tu i no veure'l quan li passa als altres.

Requereix un esforç però crec que com adults l'hem de fer.

Ja vaig ficar un escrit, fa temps, parlant sobre això...exemplifica clarament com pensem la majoria d'humans....resumeix el poc que ens preocupa el que els hi passa a la resta fins que ens passa  a nosaltres.


Primero se llevaron a los judíos, pero como yo no era judío, no me importó. 
Después se llevaron a los comunistas, pero como yo no era comunista, tampoco me importó. 
Luego se llevaron a los obreros, pero como yo no era obrero tampoco me importó.
Más tarde se llevaron a los intelectuales, pero como yo no era intelectual, tampoco me importó. Después siguieron con los curas, pero como yo no era cura, tampoco me importó. 
Ahora vienen a por mí, pero ya es demasiado tarde.
(Martin Niemöller)

Que és la gravetat? (segons un senyor que es deia Einstein)

Des de ben petit tenia assumit que la gravetat era una espècie de propietat de la matèria, principalment si era enormement grossa, de xuclar-te cap a ella, de no deixar-te marxar.

Era una cosa que era així, un tòtem. De fet, segons Newton, era la evidencia clara. Si una cosa la tires cap amunt i cau i en canvi, la lluna no cau, es que la terra xucla amb alguna força.

Amb aquesta idea vaig viure molts i molts anys....i sempre que explicava la gravetat a nens o a qualsevol altra, utilitzava la expressió "xuclar", per indicar clarament que la terra exerceix una força cap al seu centre.

Moltes vegades havia escoltat la teoria d'Einstein, on deia que els cossos grossos curvaven/deformaven l'espai/temps..però era un concepte que creia que explicava altres coses, no pas la gravetat.

Fins que un dia, mirant un documental d'Einstein vaig caure i vaig lligar el concepte "curvar espai" i "gravetat".

Em va xocar no haver-hi caigut abans. Suposo que les meves limitacions fan que necessiti escoltar-ho moltes vegades per caure i entendre conceptes com aquest.

Evidentment m'ho crec pq ho diu un senyor que es diu Einstein i per que molts experiments han demostrat que, sembla més veritat que la teoria de Newton.

En resum, la teoria d'Einstein treu del cap el concepte que es la terra que ens xucla, segons ell es l'espai que ens empeny cap a la terra. Es com agafar l'idea i donar-li la volta. No ens xuclen des de sota sino ens empenyen des d'adalt. La veritat per mi segueix sent una idea poc comprensible...però si ho diu l'Einstein...

La terra deforma l'espai/temps, com una pilota a sobre d'un llençol agafat per les 4 puntes. Si posem una pilota petita a sobre del llençol, anirà a parar al costat de la pilota gran. Es la pilota que l'ha xuclat?...no, es la deformació del llençol que l'ha empès cap a la pilota.

Aquesta imatge no es una representació real, es una representació en 2 dimensions per que el cervell humà ho pugui entendre.



Ara, quan parlo amb els meus fills de la gravetat ho explico així....segurament un dia es descobrirà una altra explicació...ja que es veu que els científics encara tenen moltes preguntes sense resposta a molts fenomens relacionats amb la gravetat.

Trobo bé explicar-ho amb el nou enfoc....es un esforç mental per aproximar-se a com veu les coses la ciencia...encara que demà ho vegin diferent..

A part, es divertit veure com, quan ells ho expliquen en algun lloc que hi han adults, molts adults queden parats i amb cara de poquer...

divendres, 24 de març de 2017

Falses expectatives (més futbol)

Com ja he dit algunes vegades al blog, tinc un fill que juga a futbol i que te el suficient talent per que un equip gran de la ciutat el vingues a buscar.

Despres de portar quasi un any en aquest club ja puc treure conclusions.

La primera, que ja he dit altres vegades al blog, es que jo i el meu fill estem contents(de fet, es ell el que ha d'estar content) per les baixes expectatives que teniem. Jo no volia que hi anes però al final ell va voler-hi anar...llavors, quan tens tan poques expectatives, qualsevol cosa que passi ja et sembla bé.

Una de les coses que més em crida l'atenció es el patiment que generà estar en un equip gran, d'aquests que fitxen. Algú pot pensar, des de fora, que es una sort, que deu ser molt xulo, que es ser com un privilegiat....la realitat es molt diferent....

Estar en un equip d'aquests implica que s'hagi de guanyar sempre, que s'hagi d'estar sempre primer, que s'hagi de competir per sobre de tot. I, en el meu cas, estic parlant de nens de 8/9 anys.

Això provoca que els nens no puguin ser lliures per jugar, tenen por a provar coses noves, tenen por a equivocar-se, tenen por a perdre o a rebre la bronca de l'entrenador, tenen por a que si no ho fan prou bé l'any següent els faran fora.

Puc entendre això amb nens més grans però amb nens de 8 anys? que un nen de 8 anys hagi de jugar amb pressió? que hagi de jugar a guanyar? que no pugui tindré prou confiança com per poder teure el que te a dins?

Per tant, la majoria de nens no juguen alegres, no juguen que es el que haurien de fer..el futbol el viuen com si fos una professió....un error en un joc.....

I jo, com he dit, estic content i el meu fill també però al meu entorn de papes/mames de futbol veig força patiment, més o menys dissimulat...

Evidentment hi han alguns nens, per tenir un talent o personalitat molt superior, que poden assumir aquesta pressió i de fet, la volen assumir...per decisió propia o, segurament, per que a casa ja han fet un treball...però la majoria (no ho reconeixeran pq dona estatus sentir-te que ets un escollit), no juguen a futbol com si fos un joc, pateixen, es preocupen...coses que no toca quan tens 8 anys...

Llavors hi ha els pares..que clar, si tu veus al teu fill patir, o tenir inseguretats, o veure'l que la pressió fa que no vulgui arriscar, que miri de fer el just i necessari, que no faci coses que saps que sap fer, que no juga on tu/ell creu que hauria de jugar..la majoria de pares, en comptes de gaudir del lloc on està el seu fill pateixen per si no ho ha fet prou bé, per si s'ha amagat, per si l'entrenador la ficat on no toca o per si l'any vinent el faran fora...

Si han/em decidit portar al fill aquí era pq creiem que era el millor per a ell, per que s'ho passaria bé, per que seria una oportunitat de jugar amb nens més bons i aprendre molt..no per que ho visquessim amb patiment.

La trampa es aquesta, la majoria de nens/pares ho viuen amb cert patiment però la majoria no marxarà per que dona estatus estar a un club d'escollits. La majoria no dirà res fins que sigui inevitable per no ser senyalats com a perdedors o com a que no eren prou bons...merda de por....

Crec que s'ha de ser valent i lluitar pq els nostres fills siguin feliços no lluitar per seguir aferrats a una situació que l'unic que provoca es tenir estatus i reconeixement social. Molts pares tenen por que facin fora als seus fills....però si això ja ho sabia tothom...el teu fill el faran fora un dia o altra...o aquest any o el vinent o l'altra...sino fos aixi, a primera divisió estaria ple de jugadors que han sortit d'aquest club i no es el cas...per tant, si, al teu fill l'acabaran fent fora i serà una situació inevitable, quan passi, no serà traumàtica si estaveu preparats...

I l'any vinent es veu que els jugadors no pagaran per jugar. (altres clubs grans ja ho fan de fa temps) Pot semblar xulo? No, es una trampa. Sino pagues res, el club encara pot canivalitzar més les decisions i ser més cruel..ja que tu no tens el dret que et dona haver pagat una quota...sino juga no et pots queixar, sino el convoquen tampoc, si el criden, si el pressionen...

La conclusió seria que, es un error anar a un club gran amb un nen de 8/9 anys?

En resum seria que si, en la meva opinió, però llavors dependrà de les expectatives que tinguis tu com a pare i les que tingui el teu fill. Si tens clar que potser una opció per aprendre molt entrenant al costat de nens que en saben molt i tens clar que te una durada limitada, tot anirà bé. Quan arribi l'hora de marxar tot serà molt més natural.

Si el teu objectiu es que el nen sigui un crac i el que feia al club origen ho repeteixi al club gran patiràs moltissim i no gaudiràs l'experiència. El 99% dels nens brillen molt menys al club destí, simplement per que han de compartir protagonisme i per que els club grans no solen permetre que hi hagi un jugador figura (com pot fer en Messi) per que faci i desfaci al seu gust, tenen un sistema i has de ser extraordinàriament bo per que et permetin saltar-lo...en els clubs origen solen ser més laxes i els jugadors amb talent solen tenir més llibertat...

Jo m'ho passo molt bé veien jugar al meu fill i si hi ha algun dia que començo a patir per que no ho fa bé, per que veig que te por a equivocar-se.....m'enfado amb mi mateix...ningú ha de perdre un segon de la seva vida enfadant-se per un joc...sino estas bé pots marxar sempre, no es una feina que depengui el menjar dels teus fills...

Durant l'any he vist molts pares queixar-se, alguns a l'entrenador, altres al coordinador i altres entre els pares....la majoria pel mateix, creuen que el seu fill no s'el està aprofitant. Que està perdent un any, que no juga prou, que no juga on li aniria millor, que no fa el que feia per que no li deixen...en resum, que estan desaprofitant el seu fill....pel que veig, cada any deuen rebre queixes d'un 50% de pares sobre el mateix, es ciclic...jo vaig parlar, a principi de temporada, amb molta gent que havia estat en un club gran i tots em van dir el mateix, que passava això. O el teu fill es un Crac(que ja es veu...n'hi han poquissims d'aquest) o quan vagi a un club gran s'anirà fent petits fins que el facin fora...es aixi sempre...

Llavors et queda valorar l'experiència...si l'experiència, tot i saber que t'acabaran fent fora, valdrà la pena o no...

El problema, com sempre, es que les decisions no es prenen per aquest motiu o un altra, es prenen per si el meu fill "pot arribar a ser alguna cosa"....ho sento, el teu fill no serà res. I si ho es ho serà igualment...

Per exemple, ara que està fresca la remuntada de 6 a 1 del Barça, en Sergi Roberto va arribar al Barça amb 14 anys i fins als 12 va jugar a l'equip del seu poble...no fa falta correr si algu creu que te en Messi a casa seva. Si es tant bo, que el nen creixi al seu club, que agafi seguretat, que agafi confiança, que jugui, que s'ho passi bé, que estigui amb els seus amics i quan sigui més madur (10,11,12 anys) ja tindrà oportunitats. Amb 8 anys els nens els utilitzen de clinex, els hi treuen tot el suc i llavors la majoria els llencen ja que altres jugadors han pogut creixer més en entorns més lliures...llavors fitxen aquests...

Però es fàcil dir-ho i dificil fer-ho...la pressió social t'empeny....jo, quan vaig decidir que el meu fill no aniria a un club gran em van fer sentir com un mal pare, que li tallava una oportunitat d'or al meu fill, com si li fes una super putada....i tot i decidir-ho jo, al final tampoc vaig poder evitar que hi anés..pressió social, gent que menja el tarro a tothom, familiars...suposo que l'error va ser explicar-ho...ens ho hauriem d'haver callat quan vam rebre la trucada del club gran...

Els nens han de ser nens i no professionals. Un nen de 8 anys no ha de patir per fer un esport, no ha de semblar que li va la vida, no ha de pensar que ho ha de fer molt bé per que sino el faran fora...no li toca assumir aquesta pressió i despres assumir la pressió que els hi fan els pares que li menjen el tarro  al nen per que tenen pors que el facin fora, que no ho fa prou bé....doble pressió, la seva i la de casa...

Estem parlant de nens de 8 anys, molt sovint els pares perdem el nord.....a la meva epoca, a 7/8 anys es començava a jugar a esports...ara ja començen a 4 anys....per unes coses els volem fer madurar massa ràpid i per altres els volem tenir en una bombolla que els protegeixi de tot...

Llavors es quan explota tot...si els vols fer madurar massa ràpid has d'estar preparat per rebentar la bombolla que els protegeix ja que l'exposaràs a coses que no li toquen per l'edat...
Tens clar que vols trencar la bombolla? perfecte...però la majoria de pares no volen trencar la bombolla, volen que el seu fill estigui super protegit, que no pateixi, que se senti el mes important del mon, que gaudeixi...i això no sol passar quan a un nen de 8 anys li demanes coses que seria més per adolescents...la majoria patirà d'una manera o altra...

De totes maneres, cada any aquests clubs fitxen a jugadors nous amb pares que esperen que el seu fill serà l'escollit, que tot això passa als demes però al seu fill no i que el seu fill es diferent...

Simplement per tocar de peus a terra, adjunto la llista de jugadors de la meva província (Girona) que han arribat a primera o segona divisió (es un llistat del 2013)...per que algú l'ajudi a tocar de peus a terra i veure que son poquissims..per tant, la probabilitat de ser el següent es quasi 0. Al 2013 nomes hi havien 3 jugadors Gironins en tota la primera divisió..

Els pares que prenguin les decisions per molts motius però mai per aquest motiu, com a mínim no amb nens de 8/9 anys...


equipolocalidadnombre_jugadorposicionprovincia
GironaVilobi d'OnyarMatamalaCentrocampistaGerona
GironaSant Martí VellPere PonsCentrocampistaGerona
Real MurciaOlotDorcaCentrocampistaGerona
AlavésBlanesÓscar SerranoCentrocampistaGerona
GironaGeronaEloiCentrocampistaGerona
GironaGeronaVíctor DacostaCentrocampistaGerona
Real MurciaGeronaToribioCentrocampistaGerona
LevanteL'EstartitXumetraCentrocampistaGerona
CeltaBañolasFontásDefensaGerona
GironaRiumorsJuncáDefensaGerona
OsasunaFiguerasDamiáDefensaGerona
PonferradinaDarniusAlán BaróDefensaGerona
PonferradinaLa Bisbal d'EmpordàÓscar RamírezDefensaGerona
Barcelona BRosesJoan RománDelanteroGerona
ElcheGeronaCorominasDelanteroGerona
CastillaBlanesRubén YáñezPorteroGerona


divendres, 20 de gener de 2017

Per que a la muntanya fa més fred si la calor sempre va cap a munt i està més a prop del sol?




Acabo de fer un escrit, que potser publicaran a la revista de l'escola dels meus fills, sobre per que a les muntanyes altes hi neva i fa molt fred, més fred que a baix.

Trobo molt divertit entendre el perquè...el meu fill m'ho va preguntar i no vaig saber respondre...em vaig informar i vaig intentar fer un escrit que sigui el màxim comprensible per un nen...no sempre es fàcil però jo ho he intentat...

Aquí va l'escrit:

Per què a la muntanya fa més fred
si l'aire calent puja i s'està més a prop del sol?


No us heu preguntat mai per que a la muntanya fa més fred i hi neva més si l’aire calent puja i estem més a prop del sol?
No hauria de fer més calor?

Primer confirmem una cosa, l’aire calent puja per que pesa menys que l’aire fred que hi ha al seu voltant. Degut a aquest efecte, un globus, d’aquests que porten persones, pot volar. Escalfen l’aire de dins del globus. Això està demostrat.

Per tant, si l’aire calent sempre puja, sembla evident que quan més amunt pugéssim d’una muntanya hauria de fer més calor. I a dalt de l’Everest hauria de ser pitjor que una sauna. Hauriem d’anar amb banyador.

En canvi, no es així.

També semblaria lògic que a dalt de la muntanya, com estem més aprop del sol, ens hauria d’escalfar més...per tant, la neu s’hauria de desfer..però en canvi, no anem a esquiar a la platja, anem a esquiar a la muntanya.

Per que?

Primer hem d'entendre un concepte. El concepte de pressió atmosfèrica. Que es el principal causant que no passi el que podria semblar lògic amb el tema de la calor i les muntanyes.

Encara que no ens ho sembli, l’aire pesa i força. No ho notem per que el nostre cos ja està acostumat a viure amb un aire que pesa. Ens hem d’imaginar que vivim dins d’un mar, però en comptes d’aigua, es un mar ple d’aire.

Quan més enfonsats a dins del mar més ens apreta l’aire, ja que en tenim més a sobre dels nostres caps. Nosaltres, com es evident, estem a la part més enfonsada d’aquest mar d’aire, ja que caminem pel terra d’aquest mar, no pas pels núvols.

Per tant la pressió atmosfèrica es l’apretat que esta l'aire en un lloc. Quan més pugem cap amunt menys apretat estarà l'aire ja que en queda menys a sobre seu. Cada vegada que pugem hi ha menys aire fins que arribem a l’espai, que no n'hi ha gens.

Ara, que ja entenem una mica que es la pressió atmosfèrica, anem a veure que hi te a veure amb el tema de l’escalfor que volem explicar.
L’altra cosa que em de saber es que l’aire no s’escalfa amb els rajos del sol. Els rajos del sol arriben a la terra o al mar sense practicament tocar l’aire. Per tant, el que s’escalfa amb els rajos del sol quan fa calor no es l’aire sino la terra i l’aigua. Llavors la terra i el mar, com estan calents, escalfen l’aire que l’està tocant. Per tant, el primer aire que s’escalfa es el de més a sota d’aquest mar d’aire on vivim.

Llavors aquest aire, com està més calent que el que te a sobre, si que puja cap adalt però a mesura que puja es va refredant, va perdent el seu calor. Ja que l’aire més fred que es va trobant a dalt li va robant. A part, aquest aire que puja, com cada vegada hi ha menys aire (allò que deiem que l’aire no està tant apretat), troba més forats lliures i es va repartint més.

L’altre factor que fa que faci més calor abaix que no pas a dalt es una cosa que potser n’heu sentit a parlar: l’efecte hivernacle.

Barrejat dins l’aire hi han molts gasos: oxigen (el que nosaltres respirem), metà, diòxid de carboni, ozó...alguns d’aquests gasos fan que la calor que deixa anar la terra i el mar (per que s’ha escalfat amb el sol) no pugui sortir, la rebota contra el terra. En resum, fan que la calor quedi com atrapada.
I com em dit que cada vegada que pugem amunt, l’aire esta menys apretat (o sigui, hi ha menys pressió atmosfèrica, hi ha menys aire) també hi han menys gasos d’aquests que reboten l’escalfor. Per tant, l’escalfor que arriba més amunt es perd més fàcilment.

De fet, sino fos per aquest mar d’aire on vivim, que aguanta l’escalfor que li arriba del sol, la temperatura de la terra seria d’uns 16 graus sota zero. QUINA FRED!!!!


Ara ja podem saber per que, quan més pugem, més fred fa. La majoria de la culpa d’aquest fenomen la te la: PRESSIÓ ATMOSFÈRICA.


I si volem jugar amb la pressió atmosfèrica, podeu anar a aquesta pàgina web on fan experiments molt divertits.
Així acabareu convençuts que realment existeix!!!!