Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2015

No saps programar APPS?....

Fa temps, quan hi havia el boom de les APPS als mòbils, recordo una xerrada amb un arquitecte, que em deia que havia d'aprendre a programar APPS, que era el futur.

S'estranyava que no en sapigués. Deia que podia guanyar molts diners si en sabia.

Sino aprenia a programar APPS quedaria desfasat i no estaria a la onda. Era el futur...i potser te raó...

Sino tingues res a fer, aprendria a programar APPS però tinc feina programant en altres plataformes/llenguatges.

Primer de tot, per guanyar diners fent APPS vol dir que aquestes APPS també generen aquests diners o bé generen la perspectiva que poden generar molts diners...o bé estan timant a algú...però jo no treballo timant a la gent...per que al final tot explota...vease bombolla immobiliària...timo piramidal que no ha durat ni una decada...

Quantes APPS fem servir al cap del dia, de mitja? i d'aquestes, quantes paguem per el seu ùs?

Si la resposta es menys de 5 APPS per les quals paguem, està clar que el mercat de les APPS p…

No guanyar es divertit... a vegades...

Estavem jugant a fet i amagar amb els meus fills(9, 7 i 3), un dia per la nit, a les barraques de festa Major.

Evidentment els de 9 i 7 no volen ser pillats per la petita i la petita, tot i que es super fàcil agafar-la, tampoc vol que la pillin.

Evidentment els nens han de aprendre a frustrar-se i veure que no sempre poden guanyar...però a vegades es poden fer altres estratègies.

Tal com anava el joc, li quedaven 2 minuts ( a part del cansats que estaven, ja que era força tard)....els grans trobaven massa fàcil el joc, ja que la petita, quan li tocava parar, no atrapava a ningú i la petita, quan s'havia d'amagar, l'agafaven de seguida, ja que no corre i s'amaga molt malament..i sovint al mateix lloc on ho ha fet abans.

La petita s'estava començant a emprenyar molt però els grans, com que només estaven preocupats per guanyar, per atrapar i per no ser pillats, anaven "a saco" amb la seva germana petita.

Llavors vaig començar a fer un joc comic. Vaig fer el …

El meu fill estava plorant..

Fa uns dies es va anular l'entreno de futbol del meu fill (7) per que l'entrenador estava malalt. Van enviar un whatsapp per dir-ho.

A la mateixa hora, entrenava l'altra equip (la mateixa edat) però no van proposar que anessin a entrenar amb ells. Simplement van anular l'entrenament. Et pot semblar bé o no...però vaja, al final es el club que ha de decidir que passa si un entrenador està malalt..

Jo, com no tinc whatsapp, no em vaig assabentar de la notificació i vaig anar a entreno igualment. De fet, com estic amb la petita (3) i també porto a la gran (9) a patinatge, ni me'n vaig adonar..el nen es va ficar a entrenar amb l'altra equip i ni me'n vaig adonar que era un equip diferent....

Despres d'aquest entreno, algun pare que no havia portat el seu nen, per que havia rebut el whatsapp, em va com mig insinuar que ell també hauria de fer com jo, anar a entrenar igualment, encara que diguin que no...

Ja li vaig dir que jo no ho sabia, que no ho havia fet…

Ser bo a la feina no importa a alguns jefes

Imatge
M'acaben d'explicar una història laboral que serveix per reflexionar una mica, o molt, segons es miri.

Un noi m'ha explicat una historia que li va passar fa molts anys, quan era treballador d'un Carrefour.

Es veu que un dia, una iaia, que era Suíssa i clienta del Carrefour, va anar al seu país i de tornada cap aquí, li va comprar una caixeta de bombons a aquest noi, que treballava allà.

La iaia li va fer el regal en senyal d'agraïment pel tracte que tenia amb els clients, concretament amb ella. En resum, a la iaia li va venir de gust fer-li un regal a un treballador, que ella considerava exemplar.

Jo, si fos empresari, estaria molt content que donessin regals als meus treballadors (si es en motiu d'agraïment)...això significaria que tinc treballadors molt bons i que fan la feina molt bé, de fet, més bé que el que esperen els clients....per això els clients tenen aquests detalls. Hi ha gent que li agrada ser agraït, altres no...

Fins aquí, una historia normal i …

A i B: la diferencia de la lletra...

Últimament l'esport infantil es una font de temes del meu blog.

Suposo que es un lloc on es més fàcil que es despertin reaccions més primàries que no pas en un entorn més calmat, com un dinar o un berenar o la mateixa feina.

Ens fiquem en situació.

En el Club del meu fill(7 anys) tenen masses jugadors per fer un sol equip i potser una mica justos per fer-ne 2. Al final decideixen fer-ne 2, aixi els nens poden jugar més minuts als partits.

Com sempre s'ha fet, des de temps immemorials, un equip es el "A" i l'altra es el "B".

Alguns dels pares del "B" (on juga el meu fill) es van molestar molt que el seu fill estigues al "B". Creien que seria un trauma, que el nen ja estava marginat, que s'ho passaria malament per no estar a l'equip dels bons.

Resulta que els 2 equips, al meu entendre, son força equilibrats. No n'hi ha, d'entrada, un que es pugui dir clarament que es l'equip dels bons i l'altra dels dolents.

I a…

Enginyeria Social i virus

Imatge
Fa temps ja vaig comentar algun tema d'aquests al blog. Però vull insistir.

Avui a una de les feines on programo m'he trobat en un fregat, i no es la primera vegada que em passa.

Hi ha un virus (realment no es un virus, es el timo de l'estampita o altrament dit enginyeria social.) on
rebs un email d'un contacte (amic, familiar, company de feina, amant, novia, sogre, cosí....) on et diu que es un document urgent. Normalment en Castellà...alguna cosa bona ha de tenir parlar un idioma minoritari..la gent no fa "virus" en català...

A l'obrir l'email apareix un enllaç a un document, suposadament a un document del google drive..al fer clic a l'enllaç ens porta a una pàgina que sembla la que té google quan volem introduir l'email i la contrasenya per accedir a un dels seus serveis.

Però resulta que la pàgina en questió no es de google...sino uns senyors que han fet una copia...l'usuari, com tot deu te una compte a google, entra l'email i la c…

La por i els fills...

Imatge
La meva filla (9 anys), un parell de dies a la setmana, va a patinatge a les 18:15h però el meu fill comença entreno a les 17:30h...per tant, deixo a la meva filla (entrenen de costat) uns 50/55 minuts abans de començar el patinatge.

Es queda ella sola (vull dir, sense pares) al pavelló.

S'asseu a una taula que hi ha a consergeria i allà aprofita per fer els deures fins que no comenci. Trobem que es una manera d'aprofitar el temps i de poder anar més tranquil·la al vespre. I també un bon tracte per acabar els deures si vol fer totes les extraescolars que vol fer.

Es un moment molt bo per fer deures, no te res que l'entretingui. A casa sempre hi han més coses.

En una altra extra-escolar que fa, juntament amb 2 nenes més de la seva classe, em van demanar que les portes jo.
 La nostra proposta va ser portar-les a les 17:00 (comencen a les 18:30h) al bar del centre esportiu (un centre esportiu familiar on hi passa molta gent), deixar-les allà, i que fessin deures totes 3 soles…

Egoisme esportiu

Imatge
El meu fill mitjà (7 anys) juga a futbol i li he inculcat molt el tema de joc en equip.

Sempre li explico que els grans jugadors, quan han passat de nivell es quan han entes que, per ser més bons com equip, havien de fer que els seus companys fossin més bons.

Jo soc un gran fan d'en Michael Jordan, per mi, el millor esportista de la historia. Però en Michael Jordan, quan va fer el gran salt de qualitat i va poder aspirar a guanyar titols, va ser quan va entendre que necessitava que la resta de l'equip es sentis important, cadascú amb el seu rol. En un altra post explicaré aquesta història que crec, poca gent ha detectat i es molt interessant. Es el que ha aconseguit fer en Messi i potser no tant en Cristiano Ronaldo.

Son exemples que li fico per que vegi que no estic teoritzant, sino que hi han casos pràctics.

Quan el meu fill juga a futbol i veig que intenta regatejar o xutar i tenia algun company més ben situat, sempre li dic que hauria de passar-la a menys que no vegi claris…

Els cèntims del futbol i la etica

Imatge
Avui parlava amb una noia que li semblava un escàndol que els futbolistes guanyessin tant. Deia que no era ètic, que era immoral, que no era just...

Jo no ho trobo ètic ni no ètic. O dit diferent, si no trobo ètic que els futbolistes guanyin tant diners hauria de no trobar ètic moltes altres coses que ens afecten diaria i directament.

Jo li he dit que tampoc es ètic que ella pugui tenir tanta roba gracies a que la India/China exploten a gent, si tot es fabriques aquí, potser no podria comprar a aquests preus i no podria tenir tanta roba.

Que pogués utilitzar tot d'aparells electrònics i quan es fes malbé fos més barat comprar-ne un de nou que reparara-lo, per que qui ho fabrica li paguen una misèria treballant 16 hores.

Que pogués menjar carn cada dia gracies la matança indiscriminada de milions d'animals cada dia. Sense pensar en el seu patiment.

Si mirem el nostre entorn, el nivell de coses que fem, directa o indirectament, nosaltres mateixos que no es pot considerar gaire èt…

Els pares i...MI HIJA NO...

Imatge
La meva parella es va currar moltes hores, perseguint patrocinadors, per un trofeu de patinatge del
club de la meva filla gran (9).

Com s'ha de ser agraït, va pensar enviar fotos als patrocinadors mostrant la utilització dels seus patrocinis. Nenes patinant per davant de l'esponsor, nenes que agafen les aigües que havia regalat un patrocinador, enviar el cartell on havíem afegit els patrocinadors...vaja, detalls.

Al trofeu hi havia un fotògraf professional, i d'entre les fotos que va fer, n'hi havia una xulissima d'una nena mentre passava per davant d'un cartell d'un sponsor.

La meva parella va pensar que l'esponsor fliparia amb la foto, i que segur que la faria gran per ficar-la a la seva botiga. Ja que era una botiga especialitzada en el món dels patins.

La meva parella ho va comentar i els pares de la nena es van mostrar una mica reticents i van fer la broma que clar, "i si la fan en gran i la veu tothom?", i que no havien cobrat drets d&#…

OMS i la carn mortal

Imatge
Com tothom sap, fa uns dies ha sortit una noticia, on la Organització Mundial per la Salut, alerta de la certificació que menjar carn processada (fuet, xoriç, frankfurt, sobrassada, pernil dolç...) augmenta el risc de tenir càncer.

Jo, des de que vaig veure aquest vídeo, que em va fer reflexionar, he reduït les ingestes de carn al mínim. Si puc escollir miro de no menjar-ne, però si em conviden a una barbacoa o no he cuinat, i hi ha carn, en menjo.

Però s'ha d'anar molt alerta amb això del menjar.

Segur que no es bo menjar carn processada cada dia però potser tampoc es bo menjar mongeta tendre cada dia si l'han ruixat amb pesticides, o si ve d'un païs on no tenen els controls que tenim aquí. O potser tampoc es bo menjar fruita que fa sospitar que sigui grossa, maca i brillant, digna més aviat d'una peli d'animació 3D que no pas de la realitat.

O potser no es bo alimentar-se d'hidrats de carboni que provenen de la farina blanca, hi ha gent que diu que es dol…

Ments Creatives

Imatge
Hi ha un fet molt evident i que ens hauria de fer rumiar.

Els personatges més creatius en els seus sectors(sigui tecnologia, esports, matemàtiques...) han aparegut de fora del sistema estàndard.

Abans de seguir, s'ha de diferenciar ser molt intel·ligent, tenir molt talent a ser creatiu. Hi han molts nens superdotats, amb altes capacitats, però la majoria no faran cap teoria ni cap descobriment ni cap aportació a la societat des de un punt de vista de crear una cosa nova.

Per tant, ser creatiu, es diferent a ser molt intel·ligent. Encara que segur que també pot anar lligat però no d'una manera directa.

El que més em preocupa es el fet que comentava abans, es necessari que les persones no passin pel sistema per a ser creatius? o les persones creatives no s'adapten bé al sistema i es busquen la vida?

Per explicar un cas molt clar. Els jugadors de futbol.

D'on surten els jugadors més creatius? els que fan jugades que no s'han vist mai? els que et fan aixecar de la cadi…

Donació d'agraïment

Avui, ara fa 5 minuts, acabo de fer una cosa simple, molt simple, però que em fa sentir orgullós.

Fa temps que segueixo un blog anomenat http://eltamiz.com/, es un blog de ciència però explicat en mode formació/ciencia ficció/entreteniment.

La persona que fa aquest blog fa uns articles sublims. Ficant al servei dels simples mortals com jo coneixements super avançats que, d'una altra manera, mai arribaríem a tenir.

Tot i ser articles força llargs, eren autentiques obres d'art, t'enganxaven...eren dignes de substituir a molts professors de moltes escoles per aquest blog. De fet, als comentaris d'aquest blog moltes vegades li deien que havien començat a estudiar física gracies a llegir habitualment el blog.

Ara fa uns mesos que l'autor del blog no publica res...quan abans publicava molt sovint i inclús et podies subscriure, pagant una mínima quantitat, i a canvi rebies els articles en PDF. Com una revista.

La feina que ha fet es el que dona nom a compartir el coneixem…

les coses xules passen a les excepcions

Imatge
Vull defensar una teoria que tinc sobre saltar-se la rutina de tant en tant.

Esta bé tenir regles però a vegades s'han de saltar per que apareguin coses xules.

La frase que acostumo a utilitzar es: "Les coses xules passen quan fem excepcions".

Com exemple, una mica banal, explicaré una cosa que va passar a l'escola dels meus fills.

Vam fer una excepció, una cosa que no era el que tocava, que no era el procés a executar de manera rutinaria i va generar un resultat imprevist. I en aquest cas un resultat imprevist que ens va semblar molt positiu.

Era una tarda entre setmana. Jo havia anat l'escola a una reunió d'inici de curs, on es presentava el nou curs i també s'aprofitava per fer una mostra de les activitats d'extraescolars de migdia i de tarda.

La meva parella també estava per allà però havia de marxar a portar la nostra filla gran a una extraescolar. Jo, a l'acabar la reunió, me'n tornava a treballar.

El meu fill mitjà(7 anys) es va quedar &…

Independència: El meu procés

Imatge
NO m'agrada parlar de política al blog, de fet, crec que ho he fet poquissimes vegades. Però ara, avui, em ve de gust.
Vull parlar de la independència, la independència de Catalunya.
Sempre he estat una persona molt passota amb tot el tema de tenir un país propi. No pas per sentir-me espanyol o poc català, bàsicament per que em relliscaven els països. No tenia un sentiment de pertanyensa al grup. Jo i els meus, ja en tenia prou.
Tinc part de la família catalana i part de la família d'Extremadura, potser per això la meva joventut era força neutra. Mai vaig tenir un sentiment nacional de cap costat.
En canvi ara, els últims anys, tinc un sentiment, unes ganes, una il·lusió per veure Catalunya independent. No insultaré a ningú, no cridaré a ningú, no moriré per ningú, no soc cap holigan, soc molt feliç a la meva vida, no necessito emprenyar-me amb ningú. Simplement, si em deixen votar, votaré que si.
El tema del post seria analitzar per què una persona no independentista, com jo…

Les Lleis i les seves ganes d'aplicar-les

Avui llegint un article d'un diari, un lector, anomenat "indomita terra", ha realitzat aquest escrit que he trobat molt bo.

Tracta sobre les lleis, la seva necessitat i la seva aplicació.

No l'havia escoltat mai. L'afegeixo tal com l'havia escrit ell/a...

********

En el primer día de clase, el profesor de “Introducción al Derecho” entró al aula y lo primero que hizo fue pedir el nombre de un estudiante que estaba sentado en la primera fila:

- ¿Cuál es su nombre?

- Mi nombre es Nelson, Señor.

- ¡Fuera de mi clase y no vuelva nunca más! – Gritó el maestro desagradable.

Nelson estaba desconcertado. Cuando volvió en sí, se levantó rápidamente recogió sus cosas y salió de la habitación.

Todo el mundo estaba asustado e indignado, pero nadie habló.

¡Muy bien! – Vamos a empezar, dijo el profesor.

- ¿Para qué sirven las leyes? preguntó el maestro – los estudiantes seguían asustados, pero poco a poco empezaron a responder a su pregunta:

- Para tener un orden en nuestra…

Siempre queda comida en el plato, dale suplemento vitamínico....

Acabo de veure un anunci i m'ha semblat sorprenen.

Parla del problema que els nens els hi costa acabar-se el menjar del plat i que això es un problema pels pares i per la seva nutrició..per que preocupar-se?

Anunciaven un suplement vitamínic per donar-li al nen per que els pares estiguin tranquils encara que no s'acabin els àpats.

Millorar donar-li Pediasure...un complement vitamínic i deixar de preocupar-nos.

Per a quant una pastilla per curar l'avorriment dels nostres fills?

Per quant una pastilla per que s'adormin quan es portin malament?

Per a quan una pastilla per reduir "l'edat del pavo" i aixi els pares estiguem més tranquils?

I encara més, per a quan un fill que tingui imprès al cul "Made In China" i amb l'obsolescència programada aquesta, que al cap d'uns anys s'espatlli i el poguem llançar.

Eps! Qui no vulgui tenir fills es lliure però que ens vulguin colar que ja no haurem de discutir amb els nens per acabar-se el plat....…

Vesteix-te de seda i ningú sabrà que ets una mona...

Imatge
Sempre havia sentit dir la frase:

"Encara que la mona es vesteixi de seda, mona es queda".

Cada vegada que em faig més gran, tinc més clar que aquesta frase es falsa. Molt falsa.

De fet, el món està ple de mones vestides de seda, amb ganes que la gent els vegi com a princeses belles i dolces. I no deixant que ningú els descobreixi.

Jo tinc molts defectes, com suposo la majoria dels humans, però si tinc alguna virtut es el meu compromís, la meva sinceritat i honradesa.

En relacions laborals m'he trobat molta gent que tenia una visió més pobre que la meva, amb menys coneixements que jo però s'havien disfressat de seda.

Sota un caràcter més agressiu, sota unes decisions que deixaven clar que eren inamovibles ja que eren infal·libles, sota el nom d'alguna especialitat de nom nou que assegurava que era la revolució i una visió que canviaria el món.

Amb aquestes característiques aconseguien convencer a la persona adient que la seva decisió era la millor.

En el fons tamp…

Vull ser Youtuber!!

Imatge
Parlant amb un noi, em va explicar que coneixia una noia que era blogger i que guanyava calers i que les marques comercials li pagaven la roba i no se quines més coses.
Deia que s'estava plantejant obrir un blog, que estava super bé viure d'això.

Evidentment està super bé viure del que t'agrada però jo no vaig poder evitar dir-li:
"Doncs jo conec un noi, que guanya molts de calers, nomes per xutar una pilota, que es diu Messi. Per que no quedem per entrenar a futbol, deu ser la canya viure fent això.."
Evidentment es genial guanyar-te la vida fent una cosa que t'agrada però el que mai funcionarà (sino tens calers prèviament) es fer una cosa simplement per guanyar calers (a menys que sigui robar o estafar...)...ja que no superaràs els primers mesos de vida.
Aquests que es guanyen la vida fent de blogger o youtuber son una combinació de talent en el seu camp, una passió i entrega més enllà de la majoria, normalment força persistència i una bona dosis de sort d…

Cuidem el talent o el maregem?

Imatge
La historia que explicaré ara, es verídica tot i que pugui semblar rocambolesca. Ho vaig estar parlant amb els pares implicats i em va semblar força surrealista. Es per explicar-ho dues vegades...

En una escola, un nen de P4 sembla que destaca molt i la tutora contacta amb aquests pares per explicar-lis que vindrà una psicopedagoga externa per confirmar les seves sospites.

Al cap d'un any la psicopedagoga encara no ha vingut. La professora es va disculpant amb els pares sempre que es troben. Per diversos motius, la psicopedagoga està de baixa i no ha pogut vindre ningú més.

Al cap d'un any i mig la psicopedagoga apareix i li fa, durant diferents dies, unes proves.

Al final de curs, es fa una reunió entre tutora, equip directiu, psicopedagoga i pares. Però resulta que la reunió estava tothom avisat menys els pares. Truquen als pare i ha de sortir corrents de la feina per anar a la reunió. La mare, com no treballa a la ciutat, no te temps d'anar-hi.

La psicopedagoga explica …