dijous, 9 d’abril de 2015

Trobar un punt de vista diferent...

Moltes vegades, com ja he dit sovint en aquest blog, el cervell humà tendeix a creure que el que sempre s'ha fet es el correcte, que sino es fa habitualment, es que es incorrecte.

Aquesta manera de veure la vida segurament es bona per sobreviure...el cervell creu que si una cosa ens ha permes arribar vius fins ara, si la repetim, ens permetrà seguir vius en el futur. Per tant, per que canviar? per que fer-ho diferent?

Llavors el cervell ja classifica directament (habitual = bo, No habitual o diferent a l'esperat = caca)
A menys que es demostri clarament que es una millora. Però molt clarament.

L'altre dia a l'entrenament de bàsquet (als meus 36 anys) un entrenador, que ens ve a fer suport, va dir una cosa, una xorrada, una manera d'actuar a la pista, i la va qualificar com una bona opció. Quan sempre, en tots els entrenadors que he tingut i la meva pròpia percepció era que era una cosa no habitual i per tant, no era una bona opció tenir-la com a norma.

La jugada en qüestió era el tir de triple(3 punts) en contraatac.

Habitualment sempre tenia en ment que era una jugada que es podia fer molt puntualment, ja que quan marxes en contraatac el que sol ser més efectiu es intentar arribar fins a sota l'anella.

Però aquest entrenador va dir que ell considerava que si eres un bon tirador de tres punts, quants tirs de tres pots fer amb temps per preparar-te per tirar tranquil·lament, sense ningú que et defensi, durant un partit? No gaires...en canvi quan vas en contraatac, tens temps per fer-ho. Et pares a la línia de tres i tires. Era una opció tant valida com una altra.

Aqui es on em va fer veure que tenia tant interioritat que era una jugada excepcional, que no s'ha de fer, i que es d'aquelles que si entra molt bé però si falles quedes com un ruc..que no hagues pensat mai en la meva vida que era una opció valida, com qualsevol altra.

No va dir que s'hagués de fer cada vegada, però si que era una bona opció si eres bon tirador.

Aqui vaig tenir una altra prova del funcionament del cervell humà, el meu en concret però crec de la majoria. Assumim un coneixement com a cert i el donem per cert tota la vida. Fins que algú el canvia, però aquest algú es això, algú, no la gran majoria. La gran majoria necessitem d'aquest algú per canviar la nostra percepció del que es bo/dolent, del que es normal/anormal...

Es com la pel·licula del club dels poetes morts, on el professor de literatura fa pujar als alumnes a sobre la taula del professor, per que tinguin una altra visió, per que entenguin que les coses tenen múltiples maneres de veure no només la manera dogmàtica i tradicional.

Res, una lliçó
més per entendre que cada vegada se menys.

A vegades, jo intento contribuir a que la gent vegi les coses diferents al que sempre han cregut però la majoria de vegades es altra gent que ho fa amb mi, des de la més mínima xorrada fins a les coses més importants. Es genial quan algú t'ajuda a trencar una paret del teu cervell..ja que amplies el camp de visió.

2 comentaris:

  1. t'has deixat el més important! Et va entrar o no el triple?!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Era un entreno i encara no he tingut oportunitat de provar-ho en un partit... ;)

      Quan ho faci a un partit, ja faré un comentari en aquest Post.

      Encara que jo tampoc soc un especialista de 3...però vaja....per provar-ho... :)

      Elimina