Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2012

La plastilina es barreja segons el poder adquisitiu

Imatge
Moltes vegades tenir diners fa que se'ns adormi el cervell. No parlo de ser ric, simplement parlo de tenir diners per comprar coses.

Quan no tens diners per comprar has d'expremer la teva creativitat per a realitzar o tenir el que vols...quan tens diners oblides que hi han altres maneres de fer les coses diferents a comprar-les. I sino ho fas es perquè fas un esforç o bé perque per sort, ja ets un bitxo raro.

Fa uns dies estava jugant a plastilina amb els meus fills i la plastilina ja estava sota minims, quedaven pocs colors.
Necessitava color verd però no en tenia...nomes tenia blau, groc, vermell, una mica de blanc i poc negre.

El dia abans ja vam desistir de fer una figura perque necesitavem el verd. Vaig dir que ja ho comprariem a l'endema..però a l'endema ho vaig oblidar i venien alguns dies festius, amb totes les botigues tancades.

Vaig necessitar no poder gastar diners unit amb la necessitat/ganes de fer el nino amb plastilina amb els meus fills, per caure que …

Troba la diferència (idea a casa/idea a fora)

Imatge
De manera gratuïta estic desenvolupant una aplicació per l'AMPA de l'escola dels meus fills. 
Com la vull fer ben feta i vull que sigui potent, necessito dedicar-hi moltes hores. Com no en tinc, vaig fent mica en mica.
Hi han parts d'aquesta aplicació que ja es poden utilitzar i la gent l'utilitza. L'entorn més pròxim (família) creu que tinc ganes de complicar-me la vida, per que no cobro? no tinc prou feina? Per que ho faig? que en trauré?
Les persones que utilitzen el sistema m'agraeixen la feina perquè els hi resulta, a alguns, útil. Però ho veuen com una ajuda solidaria. (Que també ho es).
La meva idea, com tots els projectes/hobbies que he iniciat, es intentar que aquest projecte pugui ser rendible, que pugui fer del meu hobby una manera de viure. Potser aquest exemple ho serà o potser no. 
Però està clar que amb el procés que estic fent estic aprenent, m'estic formant, m'obligarà a desenvolupar coses que encara no he tocat gaire (aplicacions per mòbil,…

Les cadires de la meva filla....

Imatge
La meva filla, de 6 anys, tenia una fulla de deures on havia de dibuixar les cadires que hi havien a casa.

Segurament no estava molt per la feina i no feia les cadires..Deia que no sabia com fer cadires. Llavors la meva parella li va comentar que dibuixes com una especie de 4...i ella, al peu de la lletra, va dibuixar literalment quatres.

Ens vam enfadat una miqueta per la seva falta d'esforç i el seu passotisme. Li vam treure els deures i li vam dir que ja els faria més tard, quan estigues més concentrada. Es va enfadar força.

La nostra manera d'actuar va ser la manera correcta? No ho se, segurament no, però va anar així.

A la tarda, abans de marxar al partit, li vaig ensenyar a fer cadires, començant fent una ratlleta i un altra desplaçada, i llavors unint-les.



Quan vaig tornar, vaig veure els deures fets, amb unes cadires molt dignes i que, principalment, no quedava dubte del que eren.

A vegades volem que ens donin resultats i no tenen les eines o no saben el camí. Potser e…

Quin sistema educatiu ni que hosties...

Imatge
Moltes vegades he parlat de la importància de la passió, de saber transmetre la passió per les coses.

Potser el que diré ara no es gaire popular o si, no ho se.

L'altra dia, quan estava en una conversa amb una persona que defensava un model educatiu, que es veu hi porten els fills les eminències del món de la tecnologia, vaig caure en el sentit de tot plegat, vaja, com a mínim el meu sentit.

Es veu que aquest sistema educatiu no permet la tecnologia a les aules (fins a una edat determinada). Es considera que la tecnologia fa les coses massa fàcils i no fan esforçar-se als nens ni troben perquè s'han d'esforçar a fer una cosa que ja fa la màquina. Segons ells, la maquina perverteix l'aprenentatge. Hi han una serie de habilitats manuals que sinó es fan, tampoc es faran algunes connexions cerebrals.

Hi han multitud de corrents educatius amb diferents metodologies. Cadascuna d'ella considera que els nens, al seu sistema, surten més ben preparats que als altres. Ells e…

Tots som Millet...

Imatge
La de gent que he sentit queixar-se dels polítics, que tots roben, que si en Millet, que sinó va a la presó, que si aquell o aquell altre...

I tothom que diu això, te part de raó.

Però la poca o molta raó que poden tenir la gent que diu això, es perd amb els seus actes més mundans.

Estic en unes fires, en un dia que fan tarifa reduida i com es lògic, està a rebentar de gent, amb cues força llargues.

Estic fent cua amb els meus fills, a punt de pujar a l'atracció, quan de cop, davant meu, es col·loquen una nena i la seva mare, puc escoltar perfectament el que es diuen elles dues.

Filla: Ja ens toca?, que ràpid!!
Mare: (a l'orella) Es que ens em "colat"...
Filla: (Amb cara de tallada i mirant dissimuladament cap endarrere) Si?
Mare: Si. (i li fa "ssssssst!" ficant-se el dit davant els llavis i acabant amb un petó a la galta de la nena)

Jo no he dit res i els de darrera n'hi se'n han adonat . Podria dir alguna cosa però prefereixo explicar-lis als meus fi…

Frase de Gandhi

Imatge
Hi ha una frase superconeguda d'en Gandhi, que no per famosa deixa de ser, per mi, una de les millors frases celebres de l'historia.


Potser no s'aconsegueix la felicitat, nomès seguint aquesta frase. Potser la felicitat es una mica més complexa de definir.
Però el que si tinc clar que s'aconsegueix, si es segueix el missatge d'en Gandhi, es pau interior i equilibri..i això està clar que es una de les potes de la felicitat.

Si tingues diners, si tingues temps....

Imatge
Em sembla que en algun altre post n'havia parlat però fa poc ha tornat a mi el mateix pensament i volia plasmar-ho al blog.

Quanta gent diu: Si tingues diners faria....., quan tingui diners...., ja ho faré quan tingui diners....i mentre no te els diners, espera a que apareguin.

Fa molts anys vaig fer un curs d'animació amb plastilina (stop-motion) on el professor va dir una de les frases que més em van marcar en la meva vida.

Va explicar la historia real d'ell i els seus amics, quan eren joves. Tots volien ser directors de cine, volien fer les seves pel·lícules, però cap tenia recursos per comprar-se una càmera per fer un curt, ni focus per la iil·luminació, vaja, res de res..... I com no trobaven recursos simplement buscaven la manera de trobar-los o esperaven a veure si el futur els hi portava, cadascú de la seva manera.

En canvi aquest professor tenia clar que volia ser director de curts (concretament animació infantil) i sense cap recurs va començar a pensar histories p…

Dialeg de feliços...

Dona suposadament feliç - Ets feliç?
Home feliç - Soc el màxim feliç. Tinc una feina que m'encanta, amb flexibilitat per estar amb la família, tinc una família meravellosa, una parella increïble, visc a un lloc que m'agrada, tinc i tenim projectes de futur que ens fan engrescar...que més puc demanar? no em puc imaginar que em faltaria per ser més feliç
Dona suposadament feliç - Home, sembla que surtis d'un conte de fades. La vida no es de color rosa. Aixo ho dius perquè quedar bé però sempre et falten coses per ser feliç. La felicitat complerta no existeix. Per exemple, que no hagis de pagar hipoteca, no et faria més feliç?
Home feliç- No, seria igual de feliç, això si, sinó hagués de pagar hipoteca tindria cèntims al banc per poder gastar....
Dona suposadament feliç- Veus!!! veus!! com encara es pot ser més feliç!!
Home feliç - Si, em podria comprar 1 Ipad per cada membre de la família, podria tenir un cotxe més gros, podria menjar parmesà cada dia, podria comprar-me una roomb…

separacions de parella (l'amor no existeix)

Imatge
Segurament es una coincidència còsmica però resulta que tots els meus millors amics, que tenien parella, s'estan separant en els últims mesos.

Molts d'ells amb fills, altres no.

Tot el que diré aquí no es una lliçó cap a ningú, es un post que volia fer molt de temps sobre la parella i tot aquest seguit de separacions al meu voltant m'ha fet recuperar aquell post, guardat en mig de la pols, per reflexionar sobre el que per mi es tenir una parella i tenir un projecte vital que faci que valgui la pena.

Primer partim de la base que genèticament no crec que siguem animals monògams, per tant d'entrada si ens deixem portar  pels instints més profunds, es possible que molts dels humans tinguin la necessitat (o la sensació de necessitar-ho) de cercar una nova parella en algun moment de la nostra vida, o si no la busquem, si que quan trobes algú que t'atrau pots deixar-te portar pels instints. D'entrada això no es dolent ni bo, simplement es així.

S'ha de deixar clar…

Més de 10 minuts fent alguna cosa? o com APMitzar la vida...

Imatge
Per mi es molt important poder dedicar temps a fer alguna cosa.

Tenir prou tranquilitat per poder agafar una passió, una inquietud, una curiositat i dedicar-li tot el temps necessari.

Avui en dia ens preocupem de que els nostres fills estiguin preparats i facin mil coses però per mi, es tant important la preparació i el coneixement com l'avorriment. Si un nen te temps per avorrir-se, una de les habilitats que pot desenvolupar es la creativitat, si un nen no te temps d'avorrir-se li serà dificil desenvolupar la creativitat.

L'Avorriment potser un generador d'idees..que faig? que puc fer? que es allò d'allà? potser amb allò d'allà podria fer això? potser podria fer allò que fa temps que volia fer? Sino tens temps per avorrir-te, si la teva vida està programada al mil·límetre, es difícil fer aquestes preguntes.

Per mi la creativitat es una de les característiques fonamentals per a ser feliç i això intento transmetre als meus fills.

Això si, l'avorriment que e…

Banquers a la pressó de pet...

Imatge
Una amiga que treballa en un ajuntament d'una gran ciutat em va explicar que molts dels nous pobres que van a demanar ajudes tenen carregues hipotecaries d'algunes entitats bancaries, en un tant per cent molt alt de Bankia i bancs semblants que ara han petat..de la Caixa, el Banc de Sabadell i altres, pràcticament no n'hi han.

Pensava que Bankia i tots aquest havien rebentat donant diners per fer Aves, pavellons, aeroports, Cristianos Ronaldos, campanyes polítiques, urbanitzacions fantasmes i demes...

Però el tema d'hipoteques, pensava que tothom era més o menys igual, que totes les entitats havien comés els mateixos errors, que tothom havia cregut que allò era el correcte..

Doncs, no, em va explicar que Bankia (o algun dels seus antics noms) havia donat hipoteques a gent que cobrava el PIRMI.
Evidentment ningú va obligar a aquesta gent a fer la hipoteca però es pot entendre que van jugar amb molta gent. Necessitaven clients per endossar hipoteques i agafaven a tot cri…

La Passió mou el món..

Imatge
He escrit molts Posts en aquest blog sobre importància de la passió a l'hora de fer les coses, aconseguir, convertir la nostra feina, tasca, hobbie en una passió que faci que allò que fem ens sembli el millor del món.

La passió quan fem una cosa fa que tinguem la necessitat de pensar com millorar allò que fem, per tant, fer aflorar la creativitat, la tenacitat, la paciència, la il·lusió...i un llarg etcètera.

Un amic em deia que la passió enfocada a la cosa incorrecte no es bona, per tant, la passió no es bona ni es dolenta, depen on l'enfoquem. Potser si, però prefereixo una vida on m'apassioni tot el que faig (o com a mínim lluiti per que sigui aixi) encara que la passió la utilitzi a fer aspes de moli que no pas una vida grisa i plana on tant més igual tot i on renego tot el dia de tot. Per tant, descartant malalties patològiques, la passió a l'hora de fer les coses sempre es bona.

Segurament escriure molts més posts sobre la passió a l'hora de fer les coses, so…

Si ets feliç, amaga-ho, no sigui que sospitin

Per sort, les coses ens van molt bé, tenim unes feines que ens agraden, podem gaudir dels nens, vivim en un lloc que ens agrada, amb el que guanyem no anem sobrats però podem tirar endavant força bé, tenim projectes presents i futurs, em arribat a on estem amb el nostre esforç...en definitiva, que sento que soc molt feliç i que tinc la millor vida que podria tenir. No em se imaginar que em faltaria per ser més feliç potser es que soc conformista, que soc ingenu, que soc tonto o potser es que realment no em fa falta res.

Doncs això en aquesta societat no està ben vist. O potser el que no està ben vist es dir-ho.

Potser demà tota aquesta felicitat s'ensorra com un castell de cartes, ja que la vida i les situacions sempre són fràgils i fàcils d'esquerdar amb qualsevol tonteria. Demà potser hauré d'escriure que tot s'ha ensorrat i estic lluitant per tornar a trobar una situació que em faci feliç, però ara mateix això no passa.

Parlant amb un amic m'explicava una anècd…

Arròs integral: Beri-Beri

Imatge
Fa unes setmanes van explicar una història molt i molt interessant al programa QueQuiCom?.

Es tracta de l'història de l'enfermetat del BeriBeri. Es una enfermetat molt comuna a l'Asia Oriental durant bona part del segle XX.

El més curios es com els petits canvis poden generar grans alteracions.

Us explico l'historia.

A l'Asia Oriental la seva dieta era a base d'arròs, era el seu principal aliment. Durant la Industrialització la gent es va començar a posar malalta de BerBeri. Ningú sabia perquè. Principalment la gent de classe baixa, amb poc poder adquisitiu.

No sabien si era una enfermetat que es transmetia per l'aire, pel contacte, pel menjar...fins que un dia un doctor va començar a donar el mateix menjar que menjaven les persones malaltes a les gallines.....aquestes gallines també van agafar l'enfermetat de BeriBeri.

Llavors va concloure que debia ser el menjar, concretament hauria de ser l'arròs. Potser portava algun tipus de contaminant o toxic…

Tècnica per Gaudir els nens

Cada vegada que estic cansat o potser em fa mandra no jugar amb els nens (sinó tinc una causa major que no puc evitar) penso amb mi mateix amb 60 anys, a la taula, mirant els meus fills i pensant que ha passat tot molt ràpid i que potser no els he gaudit prou...com algú alguna vegada m'ha dit.

No es per ser depresiu es per donar-me energia..quan penso aixó m'enxufo i es impossible que no tregui forces d'on no en tinc i jugui amb ells, em tiri per terra, rigui o el que faci falta encara que només hagi dormit 4 hores, tingui un mal de cap terrible i només pensi en anar al llit.

Encara que es pot donar la paradoxa curiosa que estic utilitzant el meu jo futur amb 60 anys, per vèncer el meu cansament causat per dormir poc i potser, per culpa de dormir poc, no arribi a 60 anys...però això ja es un altra tema....

Acudit vital

Imatge
Un bon amic, aquest cap de setmana, em va explicar un acudit que vaig trobar genial.

Un professor li pregunta a un alumne:


 - Pere, que vols ser de gran?

 - Feliç! - li contesta.

 - Em sembla que no has entès la pregunta..- Li diu el professor.

 - I vostè em sembla que no ha entès la vida...

Historia del pare, el nen i l'Ase

Imatge
Fa uns dies, al Versió Rac1, van entrevistar a un psicòleg o no se ben bé que era que va dir moltes coses interessants, però va explicar una fabula que em va agradar molt.

Aquell mateix dia vaig explicar el conte als nens, i els hi va agradar molt. El nen em va demanar que repetís el conte al cap d'uns dies.

Aquí va el conte: (més o menys era aixi...)

Un dia, un pare, un fill i el seu ase volen anar al poble del costat per anar a mercat. El camí que separa els dos pobles es llarg i dur, ja que els separa el desert.

Van anar caminat i portaven el burro al costat preparat per carregar tot el que comprarien...

A l'arriba al poble veí, uns veïns del poble els van veure arribar.
El pare va escoltar el que es deien els veïns: "Mira que tontos aquests dos, tenen un ase i no l'han fet servir per travessar el desert. Quin fart de caminar. Hi ha gent que no pensa."

Al següent dia que anaven al poble veí, el pare, va pensar amb el que va escoltar l'ultim dia. Aquesta ve…

Frase de Freud

A la Contra de la Vanguardia entrevistaven a Gabriel Rolón i apareixia aquesta frase de Sigmund Freud. La trobo genial.



Cuando los nazis quemaron toda su obra, Freud dijo: "La humanidad ha avanzado mucho; en la edad media me hubieran quemado a mí"

I tu, com t'ho fas amb 3?

Imatge
Fa uns dies, mentre passejàvem tota la família, ens vam trobar una coneguda.

Aquesta coneguda te un fill petit, de la mateixa edat que el nostre  fill mitjà. Vaja, 4 anys.

Durant la conversa, entre ella i la meva parella, jo estava amb els nens però vaig poder escoltar un tall de conversa que em va fer riure una bona estona..

Coneguda: Ostres!..jo, amb només un fill, tinc una feinada de por per sopar. Com t'ho fas tu amb tres?

Parella: Doncs, tiro més arros a l'olla.


Un "gallifante" per ella.

Que es la felicitat? [part 2]

Imatge
En un post molt recent intentava explicar la meva definició de felicitat. Evidentment es meva i no te perquè ser la bona....suposant que hi hagi definició bona.

Però algú em va fer notar la seva disconformitat amb la meva teoria, deia que si jo creia que si demà deixo de viure, i crec que puc marxar tranquil, perquè estic fent tot el que crec, vol dir que tinc una vida sense projectes per acabar, sense reptes, sense il·lusions per complir.

Em deia que ell tenia molts projectes per fer, que els volia fer, que volia viatjar, que volia muntar una empresa, que volia tenir fills i encara no ho havia fet, però que ara estava fent el que creia i si es moris ara, no podria marxar tranquil, tot i que es feliç. Si tens projectes pendents, segons ell, no pots creure, al morir, que has fet tot el que creies.

Tot i que te dret a pensar-ho, per mi, pensar aixi, es incorrecte. Una de les coses que ajuden a ser feliç es tenir projectes, il·lusions, tenir temes pendents per fer. Però la felicitat no e…

Video Motivacional de singulars

Imatge
Mirant/escoltant un dels programes antics de singulars, un emprenedor català va passar aquest vídeo al programa. Creia que era un vídeo molt inspiracional sobre perdre la por al fracas.

Que passa si t'equivoques? i que passa sinó fas res?

Es un vídeo molt curt i força bo.

Els videoclubs i el final de la crisi actual

Imatge
Faré un paral·lelisme entre com estem sortint de la crisis i la historia dels videoclubs. Veureu com el món s'acabarà abans que algú tingui collons de sortir de la crisis de veritat.

Repassem la historia dels videoclubs.

Apareixen els primers reproductors de cintes i s'obre un nou mercat..en comptes de mirar pelis al cine també les podrem mira a casa. La cosa te èxit i comencen a sortir videoclubs a cada cantonada. La època daurada dels VHS fa furor i els amos de videoclub tenen un negoci rodó.

Empreses fabriquen màquines per poder llogar pel·lícules amb un videocaixer, com aquell que va a treure diners.

Tot va sobre rodes fins que comença la crisis dels videoclubs. Provocat per l'augment d'amplada de banda d'Internet, del format de compressió DivX i dels programes d'intercanvi de fitxers (i no pas dels topmanta, que crec van tenir una incidència menor). La gent ja no lloga tantes pel·lícules, se les baixa gratis d'Internet i en pot veure tantes com vulgui …

Encara som massa animals....

Imatge
L'altra dia, parlant amb un antic amic, sobre la crisis i tota la pesca vam arribar a un punt de la conversa on he arribat algunes vegades més amb altra gent.

Alguns dels meus interlocutors (pocs però alguns) arriben a la conclusió que som massa gent i per això no hi ha feina per tothom (quan fa uns anys en sobrava de feina), i alguns m'han arribat a dir que abans això es solucionava amb una guerra, que aixi es feia neteja. Que cada no se quants anys hi ha una guerra...

Això em demostra que encara estem en un estat molt poc avançat de l'evolució, tampoc fa falta ser un "lince" per veure-ho, només fa falta veure les guerres que hi ha al món.

En ple segle XXI i encara algú pensa que la crisis s'acaba fent una guerra?

Amb aquests pensaments tant primitius, si que hi haurà una guerra a la mínima que ho permetin..

Permetin-me possar un exemple, copiat de la Xina, per evitar que siguem massa gent. Es posa una llei que al segon fill et claven uns pals d'impostos…

Per a que serveix profe? Aprendre jugant

Imatge
Una de les feines que tinc es formar a adults en l'àmbit de la informàtica.

Sempre miro que la feina que em toqui fer, sigui la que sigui, em motivi i sinó em motiva miro la manera de donar-li la volta per trobar alguna cosa que em faci enganxar-mi.

En el cas de les classes, a part de seguir el temari que toca, miro d'innovar (dins de les meves limitacions) i penso maneres d'enganyar als meus alumnes.
Que aprenguin coses noves sense que se'n adonin, mentre juguen, intentar que no vegin una cosa farragosa per aprendre sinó un repte que no poden evitar enfrontar-si.

Crec que tots tenim clar, a aquestes alçades del segle XXI, que el ser humà, quan fa els grans aprenentatges a la seva vida es mentre juga, mentre gaudeix fent alguna cosa. Es molt més difícil aprendre quan el que fas no et motiva.

Podríem dir-ho diferent, hi ha milions de maneres diferents d'aprendre però n'hi ha una que es la millor, aprendre jugant, innovant, creien que ets tu el que fas els passo…

El USB de la nostra memoria..

Imatge
Quan era petit sempre pensava la meravellosa eina que era el nostre cervell. Quan recordava alguna cosa del meu passat sempre pensava quina maravella, on guardava les imatges i els videos dels meus records? Era capaç de guardar imatges del meu passat i recuperar-les, com fariem amb un ordinador.

Si un científic investigava prou temps hauria de trobar aquelles imatges guardades en algun lloc del nostre cervell. Per tant, connectant en algun lloc del nostre cervell es podria revisar totes les imatges i vídeos de la nostra vida.

Però una vegada vaig escoltar un cientific que em va tirar per terra aquell pensament que portava arrosegant des de petit.

Vaig escoltar un científic que em va demostrar que no guardem cap imatge en cap lloc. Guardem emocions però no com imatges...enlloc guardem imatges ni vídeos de la nostra vida. Per molt que busquem en un cervell no trobarem imatges ni vídeos...trobarem emocions que hauríem de desxifrar per convertir en imatges o vídeos...i això ja sembla més …

ja anirà pitjor...i el meu tercer fill

Imatge
Fa una setmana s'ha ampliat la nostra familia amb el tercer fill.
Tot i tenir un ultim mes molt atrafagat amb l'ingres d'una filla a l'hospital (ja està bé) i de la mare per perdues, finalment hem tingut la la tercera filla que ens otorga oficialment el titol de familia nombrosa. (Encara no se on s'ha d'anar a buscar el "susodicho" carnet)

Volia parlar d'un tema molt tractat en aquest blog. El pessimista crònic o el negativista permanent.

En una xerrada d'Emili Duró va explicar una petita història divertida sobre la capacitat dels humans de putejar-nos la vida sense que hi hagi necessitat.

Explicava com unes gaseles quan son atacades per uns lleons corren per evitar ser caçades, quan en cacen una, la resta de gaseles deixen de correr i segueixen menjant. En canvi, els humans, si ens perseguis un lleo quan atrapessin un dels nostres, la resta seguiriem corrent com bojos. "I si s'ha quedat amb gana?", "I si no li agrada i en v…

borratxo i nens

Imatge
Aquest post fa mesos que el tenia a la llista de borradors per ser publicat algun dia. I avui m'ha vingut bé desempolsar-lo. Es un post recurrent, que he tocat diverses vegades al llarg de la vida d'aquest blog.
La POR que inculquem els adults als nens.
Eren fires de la ciutat i ens havíem trobat diversos amics..mentre xerràvem els nens jugaven amb algun amic...i no se com, va aparèixer en escena un borratxo tipus (dels de Don Simon de tota la vida).
El Borratxo, a partir d'ara Senyor Simon, va començar a jugar amb els nens..perseguint-los, amagant-se, fent-li bromes mentre intentava no caure mentre jugava...
Els meus fills no van dubtar cap moment a jugar amb ell...estaven en un entorn conegut, els seus pares estaven al costat, hi havia contacte visual...no van trobar res estrany. 
Els meus amics es van sorprendre que els nens juguessin amb aquell borratxo desdentat, mal forjat i mal equilibrista però el que els hi va sorprendre més es que jo, mentre mirava els nens, seguis par…