dimarts, 11 de desembre de 2012

Les cadires de la meva filla....

La meva filla, de 6 anys, tenia una fulla de deures on havia de dibuixar les cadires que hi havien a casa.

Segurament no estava molt per la feina i no feia les cadires..Deia que no sabia com fer cadires. Llavors la meva parella li va comentar que dibuixes com una especie de 4...i ella, al peu de la lletra, va dibuixar literalment quatres.

Ens vam enfadat una miqueta per la seva falta d'esforç i el seu passotisme. Li vam treure els deures i li vam dir que ja els faria més tard, quan estigues més concentrada. Es va enfadar força.

La nostra manera d'actuar va ser la manera correcta? No ho se, segurament no, però va anar així.

A la tarda, abans de marxar al partit, li vaig ensenyar a fer cadires, començant fent una ratlleta i un altra desplaçada, i llavors unint-les.



Quan vaig tornar, vaig veure els deures fets, amb unes cadires molt dignes i que, principalment, no quedava dubte del que eren.

A vegades volem que ens donin resultats i no tenen les eines o no saben el camí. Potser el problema no es que no estigues motivada, que no es volgués esforçar o que estes passota....potser, simplement, trobava avorrits uns deures que li demanaven coses que no sabia fer.

En el moment que li he ensenyat a dibuixar una cadira, que ella creia que era xulissima, s'ha hipermotivat i ha començat a dibuixar cadires per veure si li podien sortir millors.




I encara millor, ella soleta a deduït que, amb el mateix sistema, podia fer taules.

També li he recordat que te la sort de poder accedir a internet per consultar com es fan les coses. Tenen un ordinador per a ells i sempre intento que tingui un sentit per a ells, ensenyar que aquella eina es ùtil.

Des de llavors, els dos germans grans (6 i 4 anys), sempre que volen fer un dibuix que no saben fer, van a Internet i miren exemples.

Ha vegades simplement la nostra feina es ensenyar-lis el camí perquè trobin motivant el que han de fer i no pas tancar-lis la porta al morros quan no fan una feina o no la fan com esperàvem.

Cada vegada tinc més clar que es impossible fer una feina molt ben feta sinó et motiva fer-la, sinó t'agrada prou, sinó trobes alguna cosa que doni sentit al que fas. I molt menys avui en dia, on tenim tants inputs que ens poden distreure.

La vida es massa curta per perdre-la mentre ens avorrim dibuixant cadires....es mil vegades millor perdre el temps dibuixant cadires que ens entusiasmen.

2 comentaris:

  1. Recordo un nebot que un dia fen els deures s'enfadava més i més, al preguntar-li què feia em va dir que havia de dibuixar una cadira i que no li sortia de cap manera.
    Ho feia bé, com la vostra, però insistia en posar-li 4 potes, i per tant, el resultat no era bo. Li vaig poder demostrar agafant una cadira i dient-li, quantes potes veus?
    Primer deia 4, però li vaig dir que les contes, només les que veia. en sortien tres.
    Tema resolt.

    Hahaha!
    Tot una lliçó per grans i petits això de les cadires. ;-)

    ResponElimina