dimecres, 31 d’octubre de 2012

Tots som Millet...

La de gent que he sentit queixar-se dels polítics, que tots roben, que si en Millet, que sinó va a la presó, que si aquell o aquell altre...

I tothom que diu això, te part de raó.

Però la poca o molta raó que poden tenir la gent que diu això, es perd amb els seus actes més mundans.

Estic en unes fires, en un dia que fan tarifa reduida i com es lògic, està a rebentar de gent, amb cues força llargues.

Estic fent cua amb els meus fills, a punt de pujar a l'atracció, quan de cop, davant meu, es col·loquen una nena i la seva mare, puc escoltar perfectament el que es diuen elles dues.

Filla: Ja ens toca?, que ràpid!!
Mare: (a l'orella) Es que ens em "colat"...
Filla: (Amb cara de tallada i mirant dissimuladament cap endarrere) Si?
Mare: Si. (i li fa "ssssssst!" ficant-se el dit davant els llavis i acabant amb un petó a la galta de la nena)

Jo no he dit res i els de darrera n'hi se'n han adonat . Podria dir alguna cosa però prefereixo explicar-lis als meus fills i que es fixin en el que acaba de fer la senyora del davant. El meu caràcter no em permet dir-li res, perquè no podria fer-ho sense fer-li un sermó de si aixi educa a la seva filla, que si es la manera d'anar per la vida,....i bla, bla, bla....i fa mandra quan estas passant-ho bé.

El que si provaré el pròxim dia, a veure que passa, es "col·lar-me" davant de la que s'ha "colat"...estic segur que es queixa, i algú inclús m'insultarà i tot.. (el que ja seria genial es passar la noticia als de darrera i que tota la cua es "coles" a la "colada"..però això crec que només pot passar a una pel·licula...)

Hi ha molta gent que està convençuda que s'ha d'anar per la vida aixi, que si no ho fas tu altres ho faran, que els nens s'han d'espavilar, que sinó no seran ningú, que tothom s'aprofitarà d'ells si van de bons per la vida...

Hi ha la filosofia de creure que tots som iguals o la de pensar que jo soc superior als demés i per tant les meves necessitats son prioritàries...vaja, el mateix que deuria pensar en Millet quan agafava diners per pagar-se la boda de la nena...

1 comentari:

  1. Ja m'he posat al dia Gaby!
    He llegit els teus tres últims posts.
    En aquest cas d'en Millet acostumo a ser dels "tontos".
    I per últim, no sé si vas llegir un mail que et vaig passar. Vaig veure el video de l'Emilio Duró. Em va agradar molt!

    ResponElimina