dimarts, 26 de juny de 2012

Arròs integral: Beri-Beri

Fa unes setmanes van explicar una història molt i molt interessant al programa QueQuiCom?.

Es tracta de l'història de l'enfermetat del BeriBeri. Es una enfermetat molt comuna a l'Asia Oriental durant bona part del segle XX.

El més curios es com els petits canvis poden generar grans alteracions.

Us explico l'historia.

A l'Asia Oriental la seva dieta era a base d'arròs, era el seu principal aliment. Durant la Industrialització la gent es va començar a posar malalta de BerBeri. Ningú sabia perquè. Principalment la gent de classe baixa, amb poc poder adquisitiu.

No sabien si era una enfermetat que es transmetia per l'aire, pel contacte, pel menjar...fins que un dia un doctor va començar a donar el mateix menjar que menjaven les persones malaltes a les gallines.....aquestes gallines també van agafar l'enfermetat de BeriBeri.

Llavors va concloure que debia ser el menjar, concretament hauria de ser l'arròs. Potser portava algun tipus de contaminant o toxic que el feia nociu per les persones.

Per assegurar que la transmissió era pel menjar va separar dos grups de persones sanes i un grup continuava menjant arròs i els altres no els hi donava arròs. Va resultar que el grup que menjava arròs es ficava malalt i alguns morien i el grup que no menjava arròs no es ficava quasi ningú malalt i ningú moria.

Va moure els pacients de lloc per tornar a fer la mateixa prova i aixi descartar que no s'infectessin per alguna cosa de l'ambient. Però no...seguien ficant-se malalts els que menjaven arròs....per tant estava clar que el culpable era el menjar.

Però per molt que l'analitzaven no trobaven cap componen tòxic ni com es podia contaminar l'arròs, si feia milers d'anys que era la dieta principal d'aquell poble, que era diferent ara?

Fins que van trobar la solució.

Durant la industrialització les màquines permetien, d'una manera molt fàcil, eliminar l'embolcall natural de l'arros, un embolcall molt ric en fibra. (Vaja, que l'arròs no es blanc, sino que te com una especie de clova).

Aixo feia que l'arròs tingues més bon aspecte, que fos més fàcil de ingerir i que bullis molt més ràpid, i en qüestió de temps tothom menjava arròs blanc.

Però resulta que la clova de l'arròs tenia elements, vitamines essencials per un poble com aquell que només menjava arròs...i a apart, al treure la clova també s'arrencava un petit "cor" que te l'arròs que porta molts nutrients.

Si us fixeu, l'arròs blanc clàssic no acaba amb punta rodona, sinó que te un petit forat a una de les puntes...aquí es on anava aquest "cor" ple de nutrients que desapareixia al treure la clova de l'arròs.


Historia curiosa, que no vaig trigar a explicar als nens i que la van trobar molt divertida, ja que vaig fer que fossin investigadors i anessin descobrint ells sols el perquè de la malaltia. Com ja sabien alguna historia de mariners que es posaven malalts per estar molt de temps en un vaixell, sense totes les vitamines necessàries, van acabar deduint el motiu.

I també vaig aprofitar per explicar la mania que sembla que tenim els humans amb els menjars blancs....el sucre el blanquejem perque no tenyeixi, la farina la blanquejem perquè no tenyeixi..per tant, també, d'alguna manera, li treguem l'embolcall natural per fer-lo maco però menys nutrient..

I ja que parlem de vitamines, una definició curiosa:

VITA-MINA = Mineral Vital



1 comentari:

  1. Recordo aquest programa, el "Quequicom", és dels millors programes didàctics que es fan.
    L'arròs integral ha de bullir una mica més d'estona, però jo el trobo boníssim, amb sal i oli, amb pèsols, amanida,...però cal acostumar-s'hi, com tot. :-)

    ResponElimina