dijous, 3 de desembre de 2015

La por i els fills...

La meva filla (9 anys), un parell de dies a la setmana, va a patinatge a les 18:15h però el meu fill comença entreno a les 17:30h...per tant, deixo a la meva filla (entrenen de costat) uns 50/55 minuts abans de començar el patinatge.

Es queda ella sola (vull dir, sense pares) al pavelló.

S'asseu a una taula que hi ha a consergeria i allà aprofita per fer els deures fins que no comenci. Trobem que es una manera d'aprofitar el temps i de poder anar més tranquil·la al vespre. I també un bon tracte per acabar els deures si vol fer totes les extraescolars que vol fer.

Es un moment molt bo per fer deures, no te res que l'entretingui. A casa sempre hi han més coses.

En una altra extra-escolar que fa, juntament amb 2 nenes més de la seva classe, em van demanar que les portes jo.
 La nostra proposta va ser portar-les a les 17:00 (comencen a les 18:30h) al bar del centre esportiu (un centre esportiu familiar on hi passa molta gent), deixar-les allà, i que fessin deures totes 3 soles i llavors entressin quan comences l'entreno. Aixi, sortint de l'escola, ja podiem anar directa a l'extraescolar i jo no m'havia d'esperar i fer més viatges.

Al vespre, com sempre, quan estiguessin, ja les aniríem a buscar.

Els pares van enviar uns whatsapps fulminants a la meva parella on, sense dir-ho, ens tatxaven d'inconscients. Deien que era massa estona deixar-les soles. I que ho veien perillós.

Segurament soc un inconscient però potser trobo que la neurosis ens domina massa.

Evidentment hi ha gent dolenta al món..però pensar sempre el pitjor, no se si tampoc es del tot correcte i sa.

Al final, com evidentment cada pare te dret a educar i fer amb els seus fills el que creu que es millor ( i nomes faltaria) m'emportaré les nenes a casa sortint de l'escola i s'estaran a casa meva fins arribar just a l'hora per l'extra-escolar.

No vull fer una critica als altres pares, potser l'equivocat soc jo. Però si que em xoca que gent molt semblant poguem tenir criteris tant diferents.

Em recorda a una historia que em van explicar d'estats Units, on estan tant malalts que alguns pares s'estranyen que altres pares els hi deixin els nens: "I no malpensen de mi? I com ho saben que no soc un violador?".

No se, potser soc inconscient però tinc la consciencia molt tranquila i crec que ajudo molt a la meva filla donant-li, a mesura que madura, espais de responsabilitat. Jo, quan tenia 9 anys, atravessava tot un poble caminant per anar a entreno. Eren uns 25 minuts anar i 25 minuts tornar...i també hi havien bojos.

2 comentaris:

  1. Sempre hi haurà bojos perillosos que amenacin els nostres fills, abans n’hi havia els mateixos que ara, la diferencia es que ara es fa una publicitat excepcional de cada cas mentre que abans no sortia més enllà del poble. El que no podem fer es viure en un por permanent i condicionant les nostres vides per culpa d’uns casos aïllats. Bé que hi ha accidents de transit i seguim agafant el cotxe.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegra veure que també penses com jo....al final acabo pensant que tinc algun problema de percepció de la realitat....

      Elimina