dijous, 3 de desembre de 2015

Egoisme esportiu

El meu fill mitjà (7 anys) juga a futbol i li he inculcat molt el tema de joc en equip.

Sempre li explico que els grans jugadors, quan han passat de nivell es quan han entes que, per ser més bons com equip, havien de fer que els seus companys fossin més bons.

Jo soc un gran fan d'en Michael Jordan, per mi, el millor esportista de la historia. Però en Michael Jordan, quan va fer el gran salt de qualitat i va poder aspirar a guanyar titols, va ser quan va entendre que necessitava que la resta de l'equip es sentis important, cadascú amb el seu rol. En un altra post explicaré aquesta història que crec, poca gent ha detectat i es molt interessant. Es el que ha aconseguit fer en Messi i potser no tant en Cristiano Ronaldo.

Son exemples que li fico per que vegi que no estic teoritzant, sino que hi han casos pràctics.

Quan el meu fill juga a futbol i veig que intenta regatejar o xutar i tenia algun company més ben situat, sempre li dic que hauria de passar-la a menys que no vegi clarissim que la seva opció es millor.

Estic content de veure que enten el que li dic i poques vegades intenta jugades egoistes, on intenta seguir encara que tingui companys sols. Enten que es un esport d'equip.

El que em sobta, però tothom es lliure de fer el que vulgui, son els pares que el seu fill intenta agafar la pilota i passar pel mig de 4 defenses, quan tenia un company sol per passar...i animen al seu fill.

El que em sobta son els pares que paguen als seus fills per cada gol que fan...llavors aquests nens nomes veuen la porteria, evidentment.

Jo no m'hi fico..però si que em fixo amb la majoria de pares que nomes volen (i veuen) l'èxit del seu fill...encara que sigui evident que el que han fet no era el millor per l'equip.

A l'últim partit, quan va acabar, el meu fill va anar on estavem nosaltres, els pares, i em va dir:

- Gaby, avui he fet un hat-trick!!!...

Un pare, va intervenir, abans que acabes el meu fill...

- Un hat trick? No, avui no has fet cap hat trick...

El meu fill s'el va mirar, i va dir:

- Si, un hat-trick d'assistències. Han marcat 3 gols per assistències meves... - va dir.

El pare es va quedar una estona parat i va dir "Ha"...com volen dir, "Ha! pobre nano, si li fa il·lusió comptar les assistències com a gols"...

El que em va agradar es que jo mai he fet referència a donar assistències (passades que acaben en gol) utilitzant nomenclatura de gols, com fer servir "hat-trick", que vol dir fer tres gols.

En canvi, ell, degut a tenir interioritzat que es un esport d'equip i que sempre s'ha de mirar d'escollir la millor opció (si el meu pase es més profitós que un xut o un regat) ell sol, va elevar l'assistència a la categoria de gol.

Els nens et fan enfadar molts dies però aquests petits detalls, on veus que la filosofia de vida que vols que mamin els hi està calant, em fan sentir bé.

Se que aquesta anècdota pot semblar una xorrada però per mi no ho es. I encara em dona més valor el fet que veig que no es fàcil. Veien com alguns nens s'enfaden si no poden xutar la falta ells, o xutar el penal, per exemple...i els seus pares no els corregeixen desprès.

Ja arribarà el dia on segurament tiraran a les escombraries el que els intento transmetre....l'adolescència es un bon moment per fer-ho...però de moment, em dono el plaer de gaudir com ens anem transmetem els valors de la nostra família en tot el que mirem de fer...

1 comentari:

  1. No crec que a tots els pares els importi realment l’equip, lo únic que volen es que el seu fill faci gols. Hem perdut 9 a 2, però el meu fill ha sigut qui ha fet els dos gols, eh?.

    ResponElimina