dilluns, 6 de juliol de 2015

La novia? la mataries.....

Cada vegada tinc més clar que la xerrada que corre per internet de l'Emilio Duró es genial i que toca la majoria de punts importants de la vida.

Ja fa uns anys que la vaig linkar al blog i van passant els mesos i sempre, en un moment o altra, la faig servir per fer referència mentre parlo de diferents temes.



En aquest post vull parlar d'una d'elles. Els canvis a la vida. Les crisis que et fan plantejar-te el camí que has fet fins ara, i que potser, fins ara et semblava un bon camí.

Molt sovint a la vida hi han moments on tocaria canviar però ens solem resistir, tot i veure que no anem bé. La majoria de vegades es degut a la por, a la reticència al canvi, al que passarà despres...

El nostre cervell es rebel·la contra nosaltres i ens diu: "Si fins ara, fer això et manté viu, per que canvies?".

Evidentment no em refereixo a canvis clarament positius. Es ta clar que si tens una feina de 14 hores al dia i cobres 500 euros i t'ofereixen una altra treballant 8 h per 1000 euros, no tindràs por al canvi. Però bàsicament per que el canvi, d'entrada, millora molt el que feies fins ara.

Molt sovint a la vida arribes a un punt on veus que alguna cosa has de canviar, per que reacciones diferent a com ho feies en el passat. Potser tu has canviat, potser has esgotat els recursos destinats a aquell projecte...

L'Emilio Duró parlava d'aquest tema en la seva famosa xerrada, feia el símil d'una persona que obria una botiga de vestits de novia. Deia: "Quan entra la primera novia a la botiga, et fa il·lusió, estàs content, somies amb aquella novia, el feliç que serà amb aquell vestit.......quan portes 20 anys venen vestits de novia i veus entrar una novia a la botiga..........la mataries...."

Es un fet que sol passar...i quan passa no s'ha de viure com un trauma, com una perdua de sentit de la teva vida....s'ha de viure i entendre que si et passa això significa que s'ha acabat una etapa de la teva vida i que es el moment de obrir-ne una altra...

A la vida crec que està bé saber quan es l'hora d'obrir una etapa però també l'hora de tancar-la. I potser tampoc s'ha de tancar res, potser simplement es girar una mica a la dreta o l'esquerra.

Espero que quan em passi sàpiga viure-ho com un final d'etapa per obrir-ne una de nova i no com una crisis personal on no veig cap forat per refer-me. Com una mena de depressió per pensar que serà del meu futur si canvio, encara que vulgui canviar.

Espero no resignar-me.


2 comentaris:

  1. El meu “problema” no és que tingui por al canvi, es que encara no se què haig de canviar. Es a dir, no ser què m’agradaria :S

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha! ha!....Jo porto canvis aturats, que crec tocarien fer (principalment laborals) i no ho faig per inèrcia, per mandra i una mica per por al canvi.

      Espero que quan ho vegi més clar vegi la "llum" per fer el canvi. I no cagar-la i que el canvi sigui per pitjor ;)

      Segurament el meu post venia per això..tinc canvis aturats que potser crec que hauria de fer però no faig...però tampoc tinc clar que si els faig m'anés millor que ara. Por? Resistència al canvi? quan passi un temps i no ho desencalli..llavors potser podré treure conclusions...

      Tampoc crec que sigui un problema no tenir res a canviar. No es cap obligació canviar.

      Hi ha gent que troba coses que canviaria, i ho fa, altres que no canviem gaire, tot i veure que potser ens aniria bé canviar alguna cosa i altres que no troben res a canviar.

      Hi ha gent que es jubila als 65 anys i sempre han fet el mateix i han estat feliços o bé no han trobat res que millores o els hi dones prous motius per fer un canvi. I no es res dolent. El meu avi va ser jardiner molts anys i li va anar bé.

      En el post no em referia a la necessitat imperiosa de canviar coses per ser feliç...simplement al problema que ens passa a la majoria dels humans, en un moment o altra de la vida, de veure que ens aniria bé un canvi i no ho acabem fent per por, mandra, comoditat, resistència...

      Moltes persones son felices amb una cosa tan simple com poder fer una canya amb uns amics despres de treballar...jo no, però per altres si...per que canviar això, si els fa feliços..

      Molt sovint les pelis americanes del "somni americà" ens distorsionen la realitat i pensem que els canvis a la nostra vida es per aconseguir l'èxit, per fer el nou facebook, per ser famós o per lligar amb l'animadora de l'equip de futbol americà...però per molt que canviem, a la majoria de nosaltres, no ens anirà millor que ara...seguirem sense poder lligar amb l'animadora... ;)

      També estem en un moment complicat per fer canvis ja que no hi han moltes alternatives vàlides per escollir..

      I si no tenim canvis previstos...doncs també es bona la frase "no news is good news..."..

      Merci per passar per aquí!!

      Elimina