fes-ho ara, valdrà la pena...llavors te'n penediràs

Com he comentat moltes vegades en aquest blog miro de passar el màxim d'hores amb els meus fills,
lluito per això. De moment ho he aconseguit prou bé.

Evidentment, res es gratis, i això te un cost laboral. No pots creixer/fer molts dels projectes que m'agradaria fer. Però has de ser conscient que el dia te 24 hores i que a la vida has de prioritzar. No es pot fer tot...o com a mínim, jo no.

Un dia parlava sobre això amb algú i em va dir que feia molt bé. Que, en el futur, els meus fills ho agrairien, es notaria en la seva educació i que jo estaria content de haver passat hores amb els meus fills.

Des de el meu humil punt de vista, es un punt de vista erroni.

Com deia un gran filosof, el futur es la mort.

Jo no estic "invertint" les meves hores actuals per obtenir uns fruits futur, no ho faig perquè espero que els meus fills, d'aqui uns anys, estiguin agraïts del meu esforç, no ho faig per que d'aquí uns anys no em pugui penedir de no haver passat prou hores amb els meus fills...

Simplement ho faig perque ARA, ARA mateix, crec que es el més important per mi. No se com serà el futur.

Pot ser en el futur me'n penediré de no haver invertit més hores a la meva feina, potser els meus fills em faran dubtar de si la meva educació a servit per alguna cosa, potser mai m'agrairan que hagi estat al seu costat més hores que altres pares, potser faré alguna cosa al futur que no els hi semblarà bé i em giraran l'esquena.

El futur es imprevisible, no pots planificar a 10 anys vista, ni ha 5 anys....

El meu pare no es va implicar gaire en la meva educació, inclus vam passar una època que no ens vam parlar, i en canvi, des de que vaig tenir fills la cosa va anar canviant.
Ara es un avi que està al nostre costat sempre que el necessitem, ens arregla el jardí, de tant en tant en dona un cop de mà per portar els nens a l'escola, l'anem a veure sempre que tenim un forat (pocs!!)...està allà, en definitiva...està allà molt més del que mai havia pensat i molt més del que mai va estar de mi en altres moments de la vida...

Li tinc en compte el passat? ell em te en compte el nostre passat conjunt? NO.

Simplement em fa feliç tenir-lo al costat. Em fa feliç tenir-lo al costat ARA, i ja no compte el passat ni el futur. No pots viure del passat ni del futur.

Si realment el passat, les hores que no va passar amb mi, pesessin tant...ara no podria parlar del present que tinc...

Potser els meus fills quan siguin grans son uns macarres i es dediquen a robar a iaies, potser quan tinguin 18 anys, tenen una crisis d'identitat i no em poden veure, potser quan tingui 50 anys em separo de la meva parella i no m'ho perdonen, potser la vida els hi va malament i em puc arribar a sentir culpable....o potser la vida els hi va genial en tos els àmbits...però es el futur, i com es imprevisible no val la pena fer res pensant en ell.

El que volia dir amb aquest Post es que les coses les hem de fer pensant en el que ens ve de gust, en el que creiem ARA. D'aqui 10 anys ves a saber si tindrà sentit el que estem fent ara.

El present que tinguem en el nostre futur ens condicionarà els nostres records, les nostres il·lusions, els nostres projectes...

Això es com el Barça...quan guanyes ets el millor del món, quan perds, de cop, tothom veu aquells jugadors dolents, que no serveixen per res i que s'han de fer fora...son els mateixos jugadors però el que passa al present condiciona el passat i el futur...

O com una parella que s'ha estimat molt, que ha passat nits a la llum de la lluna, moments super idil·lics que haurien de quedar a la memoria com uns moments sublims...quan aquesta parella es separa d'una manera una mica "complicada"...el present , el que ha passat fa que es destrueixin tots aquests records, perdin importància i no sigui cap cosa que sumi a la maleta de les coses bones que ens han passat a la vida...hi ha gent que pot arribar a odiar aquesta persona que tan va estimar.

Per tant, no pensis a fer les coses pel futur..potser en aquest hipotètic futur passaran coses que tiraran per terra el teu passat.

Ho faig perque ara ho crec aixi...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Per que a la muntanya fa més fred si la calor sempre va cap a munt i està més a prop del sol?

Que és la gravetat? (segons un senyor que es deia Einstein)

Plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill....