diumenge, 23 d’agost de 2015

Siempre queda comida en el plato, dale suplemento vitamínico....

Acabo de veure un anunci i m'ha semblat sorprenen.

Parla del problema que els nens els hi costa acabar-se el menjar del plat i que això es un problema pels pares i per la seva nutrició..per que preocupar-se?

Anunciaven un suplement vitamínic per donar-li al nen per que els pares estiguin tranquils encara que no s'acabin els àpats.

Millorar donar-li Pediasure...un complement vitamínic i deixar de preocupar-nos.

Per a quant una pastilla per curar l'avorriment dels nostres fills?

Per quant una pastilla per que s'adormin quan es portin malament?

Per a quan una pastilla per reduir "l'edat del pavo" i aixi els pares estiguem més tranquils?

I encara més, per a quan un fill que tingui imprès al cul "Made In China" i amb l'obsolescència programada aquesta, que al cap d'uns anys s'espatlli i el poguem llançar.

Eps! Qui no vulgui tenir fills es lliure però que ens vulguin colar que ja no haurem de discutir amb els nens per acabar-se el plat....em sembla surrealista...

Que ens quedarà als pares per fer amb els fills si acabem aniquilant tots els conflictes? A si, poder llegir tranquil·lament a una amaca.
Tenir fills no es fàcil però sembla que anem a una societat on ho farà fàcil tot...segur que es bo però potser hi han coses que ens hauriem de revisar..

A part, estem a la societat amb més opulència de la nostra història. Que passa als nostres menjars? quan algú es pot creure que no ingerim les vitamines suficients...

Potser es que no estic gens avançat...d'aquí 100 anys potser es normal i soc jo que ja em començo a fer vell..

O potser tinc raó i aquesta empresa no vendrà gaires complements amb aquest anunci..

5 comentaris:

  1. Recordo com se'm donava de bé dialogar sobre acabar-se el menjar amb un dels meus cosins quan era petit. Només li havia de dir amb cara de pena que si no tenia gana, no podria tastar el pastís de xocolata que havia fet ma mare.

    Obria els ulls com a plats i començava a devorar el plat en silenci i sense drames. Ara que té 13 anys enyoro aquests petits xantatges... Com per fer-los desaparèixer tan aviat!

    Salutacions, Gaby!

    ResponElimina
  2. jo també vull tenir fills però sense complicacions, per això estava pensant en adoptar-lo quan sigui més grandet i ja estigui ensenyat, no se, potser uns 18 o 19 anys...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home, ja posats, millor adoptar-los als 30, que es quan marxen de casa....que, ben pensat, també es un rotllo tenir-los per casa....
      ;)

      Elimina
  3. Respostes
    1. Si, si...la tele es un gran amortidor de nens...i també hi podriem sumar la resta d'aparells electrònics.

      De fet, potser tens raó, quan miren la tele/maquinetes no s'enrecorden de menjar. Ens podriem estalviar les bronques del menjar, el pediasure aquest i el menjar directament!!

      Merci per passar per aquí!!

      Elimina