divendres, 28 d’abril de 2017

Futbol i nens...mientras vaya yo caliente....

Avui, mentre esperava que s'acabes l'entreno del meu fill, ha vingut un pare (el pare del nen que va amenaçar al meu fill a principi de temporada quan ell va creure que li podia treure el lloc) i m'ha comentat que el nen no està bé, que l'entrenador el tracta diferent, que l'ha tret de la seva posició, que li fot molta bronca i en canvi a altres nens no els hi diu res.

Que anirà a parlar amb l'entrenador ja que això que està fent no es formació, que els nens no necessiten això...

Realment aquest pare es un bon noi.

Ja he parlat masses vegades del que representa per mi que un nen estigui en un club gran...no es educatiu, no es sa..però ara no tornaré a fotre el rotllo...

El que volia fer veure amb aquest post es la facilitat que tenim els humans de canviar el punt de vista segons ens toquin a nosaltres o no...

Aquest nen va començar la temporada sent un dels 2 més intocables per l'entrenador...jugant més que la mitja, sempre a la mateixa posició (quan els altres nens els anaven rotant) i amb confiança plena independentment que ho fes bé o no...

No jutjo això...el nen l'any passat al seu club origen crec que va fer partits d'escàndol, que l'entrenador del club actual va anar a veure i estava enamorat d'ell...es el que hi ha...tots els entrenadors tenen jugadors preferits....i més en un entorn competitiu on l'entrenador no fa falta que amagui que vol guanyar a qualsevol preu...

El que jutjo es que el pare estava molt content amb l'entrenador durant tota la temporada, quan els altres es queixaven creia que no tenien raò però quan li ha tocat al seu fill passar per l'aro de perdre la confiança, de rebre alguna bronca i de no jugar on el nen jugava...o sigui, a perdre una mica la situació de privilegi....

Llavors ha canviat lenta però sense pausa la manera de veure les coses, fins tornar-se com els pares que ell mateix creia que no tenien raó al principi de temporada. Ara creu que l'entrenador no està fent bé les coses, que no es formació el que està fent i que el seu fill no s'ho està passant bé. Vol parlar amb l'entrenador...

No critico el seu neguit, l'entenc perfectament. Com moltes vegades he dit al blog, cap pare està preparat per veure que el seu fill es tractat com una cosa, com si no tingues sentiments, com una simple peça d'escacs. I, evidentment, els nens tampoc.

Però no trobo just que tinguis tant poca empatia de veure un problema quan et passa a tu i no veure'l quan li passa als altres.

Requereix un esforç però crec que com adults l'hem de fer.

Ja vaig ficar un escrit, fa temps, parlant sobre això...exemplifica clarament com pensem la majoria d'humans....resumeix el poc que ens preocupa el que els hi passa a la resta fins que ens passa  a nosaltres.


Primero se llevaron a los judíos, pero como yo no era judío, no me importó. 
Después se llevaron a los comunistas, pero como yo no era comunista, tampoco me importó. 
Luego se llevaron a los obreros, pero como yo no era obrero tampoco me importó.
Más tarde se llevaron a los intelectuales, pero como yo no era intelectual, tampoco me importó. Después siguieron con los curas, pero como yo no era cura, tampoco me importó. 
Ahora vienen a por mí, pero ya es demasiado tarde.
(Martin Niemöller)

2 comentaris:

  1. Empatia? Això sona a malaltia, segur que no es bo...

    ResponElimina
  2. Ja, de fet, sovint penso que ensenyar a ser aixi als meus fills els deixa en inferioritat per la vida...però no hi puc fer res....
    Potser si el millor es nomes mirar per tu i als demes que els hi donin pel sac...als politics, fins que no els engantxen, els hi va de perles...
    Empatia, empatia, empatia....ara que ho dius...segur que es una enfermetat que es pot curar...ja aniré al CAP... ;)

    ResponElimina