dimecres, 6 de juliol de 2011

Necessitem passió a l'educació (i a la vida en general)

En aquest Post vull parlar de la necessitat de tenir professors que transmeten passió als seus nens pel que fan.

No vull dir que només que els professors tinguin passió s'arregla tot, ja he dit moltes vegades que la solució es molt més complexe i comença amb els pares dels nens.

Però si vull fer notar la falta de passió i creativitat a l'escola.
Abans de tot utilitzaré un cas real que jo he viscut i que em demostren la importància de la passió en tot a la vida, en aquest cas a la docència.

Vaig estudiar l'antiga FP i la classe normalment era un girigall i molt més en les assignatures que no eren de la professió en si.
Vam tenir una assignatura anomenada "Historia de l'art" que d'entrada es preveia un "toston" i que ningú volia fer, ja que "perquè ens serviria ?"

El professor era un apassionat de l'art i encara recordo al professor i com aconseguia que tots els alumnes (molts d'ells força problemàtics) ens entusiasmesim amb l'assignatura.
Que si buscant el punt de fuga, que si no se que, que si els colors, que si endevinàvem qui podia ser l'autor, endevinar l'època a base de deduir....Evidentment no n'he tret un profit directe però si tots els professors que he tingut fossin com aquest, segur que tothom aprofitaria més el seu temps a l'escola.

I per acabar, dos diàlegs explicant el mateix però un vomitant el contingut i l'altre ensenyant amb passió i cercant maneres d'enganxar a els alumnes.


Diàleg vomitat sobre trigonometria
-Aquí teniu una serie d'exercicis on heu de resoldre aquest problemes. Heu d'utilitzar les funcions trigonomètriques que em estat veient aquests últims dies.
Recordeu fer servir les calculadores per calcular el sinus i cosinus. Tots son triangles on falten dades i algunes les haureu de deduir tal com vam fer ahir.
Aneu fent els exercicis i si hi han dubtes aixequeu la mà i vindre.

Diàleg amb passió sobre trigonometria
-Recordeu el que hem vist aquests dies sobre trigonometria? Sabeu que la trigonometria va ajudar a canviar el món? Sabeu que amb trigonometria es va poder demostrar matemàticament que la terra era rodona? Utilitzant triangles i funcions trigonomètriques com les d'ahir es va poder passar de la creença en una terra plana a començar a creure fermament que era rodona. Amb funcions trigonomètriques es pot demostrar quina distancia ens separa del sol i de la lluna.
Ara us explicaré una mica de teoria que ens servirà per baixar al pati i poder calcular a quina distancia es troba el sol de nosaltres...sense enviar cap nau que compti els kilòmetres per nosaltres, sense moure'ns, assentats a terra podrem fer-ho tots sols, increïble, no? 


Per cert, recordeu que demà heu de buscar a Internet qui va ser el primer que va demostrar que la terra era rodona amb trigonometria i com ho va fer. Es igual que no ho entengueu, ho porteu imprès i demà ho comentem a classe.

Suposo que ha quedat clar la diferencia entre passió i la falta de passió. La passió pel que fas es un dels motors més grans que tenim per ajudar a mantenir una felicitat prou estable durant la nostra vida.

Per tant, perquè no fer amb passió les nostres feines? total, l'hem de fer igualment.

En aquest altre post de fa temps també vaig parlar de la passió en la vida en general.

2 comentaris:

  1. Totalment d'acord. Tindriem tots més cultura si els docents, educadors en general (també els pares), fóssin i sabessin adoptar una actitud més positiva i aprenguessin a apassionar-se cap a la feina i les responsabilitats, en comptes d'anar tot el dia mirant el rellotge i pensant en altres coses com per exemple tot el que voldrien fer i no poden.

    M'agradat molt com ho expliques i els exemples.

    T'he de dir que jo vaig acabar 8è d'EGB, sense punyetera idea d'història. Tot el que se ho he après de gran perquè m'ha interessat., el meu profe es passava l'hora copiant resums esquematitzants a la pissarra, no ens explicava res., era terriblement avorrit!

    ResponElimina
  2. Merci per passar per aquí.

    Jo he estat professor d'adults i vaig tenir una experiència on em van aplaudir al finalitzar el curs, no m'havia passat mai.

    Però he de dir que em vaig desviure per aquell curs, per cercar exercicis divertits, per estar atent a tot, per no perdre la paciència mai, encara que la gent sembles que baixava de la lluna...

    Amb això no em vull tirar floretes, no vull dir que sigui cap eminència...simplement vaig fer amb passió la meva feina...i com deu ser poc comú la gent ho va agrair. en un país normal ningú m'hagués aplaudit, ja que seria el mínim que es demana a un professor.

    Per desgracia poques vegades es aixi.

    Mentre no es cerqui a bons professionals i es vetlli perquè ho segueixin sent al llarg de la seva carrera serà difícil millorar el sistema educatiu.

    ResponElimina