dijous, 30 de juliol de 2009

Tingues una passió...(el bàsquet i jo)

El bàsket ha ocupat una gran part de la meva vida, ha estat la meva prioritat durant la majoria de la meva vida, res tenia importancia mes enllà del bàsket, he passat hores i hores pràcticant aquest esport..i en canvi aparentment jo no n'he tret res de profit d'ell.


Però si, m'ha ajudat a construir-me com a persona, m'ha ajudat a entendre que les persones tenim limitacions que hem d'acceptar, m'ha ajudat a entendre el que costa voler ser bo en alguna cosa, m'ha ajudat a entendre que quan vols lluitar per una cosa fermament sempre has de renunciar o posar en segon pla altres coses, no hi ha temps per tot, m'ha ajudat a entendre que hi ha persones que son millors que tu de partida, i punt, encara que tu hagis dedicant 10 vegades mes esforç, m'ha ajudat a tenir una disciplina per aconseguir el que vull, m'ha ajudat a entendre que amb esforç pots arribar molt mes lluny del que mai havies pensat encara que no arribis on havies somiat, m'ha ajudat a entendre que sempre necesites d'algu mes per competir, m'ha ajudat a coneixer gent excepcional, m'ha ajudat a allunyar-me de llocs que podrien haver estat "perillosos" en la meva juventut....
Em veuria capaç d'escriure 2 folis explicant tot el que m'ha ajudat el fet de tenir una passió per una cosa tant forta que ho emplenava tot..encara que hagi estat un jugador mediocre que passava mes minuts a la banqueta que a la pista.

Encara recordo algunes jugades on feia coses que la gent que mirava el partit no esperava i la sensació que vaig sentir en aquell moment, quan escoltes la sorpresa del public, encara es present, quan penso amb algun d'aquells moments, nomès haver viscut aquelles sensacions i poder recordar el seu "gust", encara que no es tornin a produir mai mes...es magnific.
I espero que aquelles sensacions es repeteixin a les meves passions actuals i futures..Les sensacions que tens quan surt bé allò que has dedicat tant de temps i tanta passió son sensacions que queden grabades al cervell. I una vegada la passió deixà de ser-ho encara serveixen per recordar-les i fer un "remake" de la sensació...i poder dir...ostres! tot allò, o aquell dia, o aquell instant va ser increible.

Volia utilitzar una experiencia personal per fer veure que si tens una passió, alguna cosa que t'apassioni (un esport, els fills, ajudar als pobres, escriure...) i t'hi entregues, sempre, sempre en treuras coses de profit.

Està clar que les passions també tenen coses dolentes (no parlem de gent que te enfermetats i te obsessions..parlo de passions en gent "sana")..però es que tot a la vida te coses dolentes...doncs millor tastar les parts dolentes de les nostres passions que no les parts dolentes de la resta de coses.

I també tinc clar que no pots passant-te la vida buscant passions sino que has de fer amb passió el que pots agafar en aquell moment. Les passions surten de la manera en que enfoquem les coses no pas de buscar-les.

Segurament es impossible tenir durant tota la vida el motor d'alguna cosa que t'ompli, sempre hi han moments de buidor, però si crec que vivint i involucrant-nos amb tot allò que fem sempre acabarem trobant alguna cosa que ens apassioni, un nou motor....

Crec que el millor que podem fer en aquesta vida es lluitar per les nostres passions. Les passions poden canviar en el temps però es igual que la nostre passió estigui enfocada a un esport o a un foli en blanc...la passió farà que ens sentim plens i treurem profit d'ella.

Crec que passar per la vida fent el tastaolletes, provant de tot però no aprofundint en res ens fa mes buits i ens dificulta el creixer com a persona.

Com deia l'escriptora Empar Moliner: "A la meva filla, l'unic que li dessitjo es que tingui una passió, encara que sigui coleccionar xapes..."

Estic cent per cent d'acord.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada