divendres, 3 de juliol de 2009

Veritat?

Que es la veritat?

Podem afirmar que coneixement la veritat d'alguna cosa?

Sempre, quan parlem de la veritat, parlem de la nostre veritat i moltes altres vegades es la veritat d'algú altre que la agafem com a nostre sense contrastar-la.


Quantes persones al món veuen suc de taronja per què te molta vitamina C? Doncs un Kiwi te molta mes vitamina C que una taronja.

Quanta gent al món veu suc de taronja per curar-se o prevenir un refredat? I no està demostrat que el suc de taranja curi un refredat.

Quanta gent creu que les espinaques tenen molt ferro? I no en tenen gaire, mes o menys com la resta de verdures.

Quanta gent creu que abans de Cristofol Colom tothom pensava que la terra era plana? I la gran majoria de la humanitat ja tenia acceptat, des de abans de crist, que la terra era rodona.

Quanta gent creu que ara no es llegeix tant com abans? Quan fa menys de 100 anys que la majoria de la població sap llegir..el concepte abans, hauria de ser molt curt...on estan les estadistiques de vendes dels ultims 40 anys?, per exemple...

Quanta gent creu que la joventut avui dia es pitjor que els seus pares quant eren joves? Quan des de temps de Socrates ja es deia que el jovent estava perdut i que el món no anava bé.

Quanta gent pensa que es millor veure l'ampolla mig plena? I en canvi la veurem mig plena si abans estava buida i la veurem mig buida si abans estava plena. Per tant, tothom ho veura d'una manera o una altre depenen de la seva deducció de l'estat anterior del recipient no pas de si es pessimista o optimista.


Podriem continuar fins l'infinit i aconseguiriem desmontar la gran part de les convencions, rituals, costums, creences que tenim els sers humans. Necessitem tenir regles per saber que fer, saber que pensar i poder construir alguna cosa solida al nostre cerbell...però independetment de que sigui veritat absoluta o no.


La veritat absoluta, o com a mínim la posada a prova de les nostres creences a la raó, nostre i dels altres, requereix un esforç que no podem permetrens, ni per temps ni, moltes vegades per ganes. O si ho posem a prova simplement serà en un camp en concret.


Però el nostre cervell, independentment de la veritat objectiva, necesita construir el seu mon sobre alguna cosa...siguin veritat o mentira. La questió es acceptar "veritats" per anar construint el nostre mon "virtual".

Com la religió que ha estat un autentic self-service de "veritats" per a la humanitat i aquest es un dels motius del seu exit.

Tenim sort de la ciencia que ha donat veritats que acceptem com a certes sino seguiriem creient coses dels nostres avantpassats que ara ens semblen ridicules.

Viure una vida on es pugui questionar el mon constantment es dificil i el nostre cervell està dissenyat per sobreviure no per questionar-se coses constantment, a menys que ens esforcem en fer-ho.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada