dimarts, 11 d’agost de 2009

Separació d'alumnes segons capacitats?

Aquest es un post molt discutible que ni jo, que soc el que l'escric, tinc clar. Però la meva experiencia personal em diu que, com a mínim, val la pena reflexionar-ho.

Vull parlar de la conveniencia o no de separar als alumnes segons les seves capacitats (innates i/o adquirides) deixant a part si es possible o no fer-ho en la realitat. Simplement pensar-hi.

Està clar que no estic parlant d'una dissecció de les classes en el sentit de separar als molt bons, als una mica bons, als bons, als regulars, als deficients, als molt deficients...però si de separar, com a mínim, als que poden seguir la classe sense problemes i als que la segueixen amb poblemes(o no la segueixen) i per descomptat als que fan que sigui un problema seguir la classe.

Tothom que l'hi he parlat li sembla malament, i a mi, com he dit, em balla el cap sense tenir una opinió prou fonamentada.

Però, si ens parem a pensar, tot a la vida te nivells segons les nostres capacitats. Ningú creurà que el nen es traumatizarà si al bàsquet el fiquen al equip "B" perque no te nivell per estar al equip "A", o si a les classes de música està al nivell que li pertoca per qualitat i no per edat o si podrà triar la carrera que voldra estudiar segons la seva qualitat no per la seva edat, o si podrà trobar la feina que vol per qualitat no per edat (deixant de banda els "enchufats"). ...

De fet, jo he estat en equips de bàsquet, quan tenia 9 anys, on hi habia el equip "A", el "B" i el "C" i els jugadors de cada equip no estaven repartits per ordre alfabètic precisament.

A partir de quina edat crec que es podria fer (suposant que fos correcte fer-ho)...no en tinc ni idea però el que si tinc clar es que en totes les activitats de la vida es necessita que el grup sigui prou homogeni perque pugui treure tot el seu potencial. Si hi ha gent que fa endarreri molt al grup aquell grup no serà capaç de treure el seu potencial.

Jo he format a adults i puc dir que es molt complicat motivar als que estan mes capacitats (per les raons que siguin) sense desmotivar als que no poden seguir al grup i viceversa. A menys que els separis els exercicis segons el seu nivell, cosa que mai he fet de moment.

Però sino separes, com a professor veig que no podem treure tot el potencial del grup, que no puc forçar la màquina tant com alguns demanden. Em quedo a un nivell mig fent malabarismes entre colar algunes coses de nivell avançat on els menys capacitats es frustren o fer exercicis molt bàsics on els mes avançats s'aburreixen.

Podriem estar enumerant milions d'accions en la nostre vida on s'ens valorà i podrem fer o no fer coses segons les nostres qualitats innates i/o adquirides.

Se que unir als diferents nivells pot fer que algu del grup s'enriqueixi però crec que el normal es que s'emproveixi.

I torno a repetir, no proposo separar als 6 anys d'edat els alumnes, no se quina seria la edat idonea per fer-ho si es que fos bo fer-ho, però com deia, si se que a la resta de coses de la vida es sol separar segons qualitat perquè les coses funcionin de la manera mes optima possible.

Estic parlant de tractar els extrems, sobretot els que enlenteixen per sota. Se que poden ser problematiques varies, i que molts d'aquests alumnes amb baix rendiment es per culpa de la seva situació personal (pares, cultura, classe, economics...) i no pas de la seva capacitació innata però això no treu que representa un problema pel grup.

Si nomès es un o dos els alumnes que es distancien del grup general tampoc seria problema però si es mitja classe que està en un sector i mitja que està en un altre, no valdria la pena tenir-ho en compte?

Està clar que això ho dic des de la visió d'un professor que vol treure el màxim potencial dels seus alumnes...si al professor tant li es, llavors tota la discusió es absurda.

Simplement un pensament que deixó per reflexionar les seves conseqüencies...tant bones com dolentes....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada