dijous, 13 d’agost de 2009

Els Infants estan perdent l'infancia? (abans era millor part I)

Fa temps que escolto que els infants estan perdent la infància, que es fan adults massa ràpid, que les nenes de 11 anys ja volen ser dones, que s'ha perdut la innocencia dels mes petits..

De quina infància parlen?

Perquè el meu avi no va tenir infància(o no com avui l'entend riem), als 8 anys ja estava ajudant als pares i jugar, jugava, com qualsevol nen d'ara..el que passa que juguen diferent i només faltaria que juguessin igual.

Cal recordar que el meu avi no tenia Play, Internet, Casals, Equips d'esports, pares preocupats per l'estabilitat psicològica dels seu fill, cine, tele, piscina, cotxe, platja, joguets (ni sense piles)...per tant, com no tenien res, jugaven amb el que tenien...pedres (si, feien guerres de pedres...ara si es fessin guerres de pedres faríem un debat social per saber que està passat a la societat perquè els seus infants siguin tant depravats i besties...), pals, terra, cucs, glans, ampolles...

Algú pot dir que jugar amb la natura fa que els nens estiguin mes estimulats i tinguin mes imaginació, siguin mes creatius, mes de tot...doncs el meu avi, tot i ser una bona persona, no te estudis, li costa llegir, en 40 anys no ha après el català, no te una bona base per entendre moltes coses del món encara que les que entén es un mestre...

Per tant, el que estimula a un nen es la seva educació, que l'eduquin amb uns certs valors i amb uns certs coneixements...no pas si juga amb una play o amb un cuc. Un nen quan juga esta jugant amb ell mateix, les seves neurones estan dansant, s'ho passa bé, un nen vol jugar com vol jugar una cria de lleó però no es gaire important a que jugui..i si que es important l'educació i els coneixements que li donin a casa...

Per tant, si , jugaven "diferent" però jugaven "igual" que ara.
Crec que el tema de jugar i els nens es mereix un escrit propi que espero fer algun dia.

La innocència s'esta perdent?

Normalment la innocència d'un infant sol anar lligada al seu coneixement, quan a mes coneixement menys "innocència infantil".
Estem a la societat de la informació (que no la del coneixement)....doncs es normal que els nens perdin la inocencia abans...Els nens van de la ma de la societat on viuen..l'altra opció seria tenir-los internats a una escola perduda al mig del bosc sense noticies de res ni vivencies diferents...no crec gaire correcte.

També cal recordar una cosa, ara els nens amb 1 mes ja els treuen al carrer, veuen el món en la seva plenitud, els "papes" els treuen amb el cotxet o la motxilla des de acabats de néixer. Tenen mes inputs i molt abans que els nens de generacions anteriors, per tant fa que "espavilin" abans.

I podríem mirar-ho diferent...la "infància innocent" potser es "perd" mes ràpid que no pas abans però em guanyat amb adolescencia....ara som adolescents des de els 10 anys fins passats els 30. Ens costa madurar i passar a adults. Els nostres avantpassats havien de créixer ràpid i als 20 anys ja tenien les responsabilitats que molta gent d'ara no te als 30. Tampoc dic que abans era millor sinó que contrasto les diferències.

Els nois joves havien de madurar abans per força, ara el sistema els protegeix mes.

Per tant, algú pot creure que els nens es fan grans massa ràpid però millor que no ho compari amb el passat perquè el passat era pitjor.
La infancia te formes diferents que temps passats però segueix sent infancia.
Aquest no es un escrit sobre l'educació dels fills abans i ara, es un post contra el "abans això era millor...", abans no tot era idíl·lic...

1 comentari:

  1. Els infants no estan perdent l'infància, simplement la viuen d'una altra manera, de vegades és millor i de vegades abans era millor.Una mestra.

    ResponElimina