i despres que?

[mail enviat a Catradio al programa eduqueu les criatures el 16/04/2008]

Bones,

Us volia enviar unes petites reflexions que he tingut a partir d'una conversa de fa pocs dies.

Potser no es gaire interessant però aqui va...

Soc pare de dos fills i estic dedicant moltes hores a tots dos, la meva feina ha passat a un segon terme (menys hores), i com soc informatic passar-ho a segon terme es una sentencia de mort al ritme que canvia tot.

Parlant amb una persona em deia que no hauria de renunciar a la meva feina per els nens, que un dia creixerant...i llavors, que?

"Els nens es faran grans i llavors que faras?".
Te rao, si no dedico moltes hores a la meva feina aquests proxims anys, segurament serà mes dificil trobar bones feines (o trobar-ne, sencillament) d'aqui uns anys. Estaré desfassat. Això ho tinc clar.

Però i sino dedico moltes hores als meus fills ara, que passara d'aqui uns anys quan siguin grans?..que ja no podré recuperar aquest temps mai mes.

Totes les opcions son bones i no vull fer una critica als que intenten conciliar una vida professional dura amb la familia. Però trobo un sense sentit el raonament d'evitar gaudir al màxim dels meus fills pel que pugui passar. Que passi el que vulgui, jo ara vull gaudir dels meus fills i mentre pugui ho faré. Quan siguin grans ja m'espavilaré.
La vida son quatre dies i si per mi ara mateix el mes important son els fills, doncs es així..
Aquest raonament crec que està calant a moltes parelles joves..com a mínim al meu entorn hi ha un porcentatge elevadissim de persones que son o volen ser funcionaris...per tenir horaris que permetin fer el que estic explicant.(..d'acord també pels bons sous, i sense estres, i per evitar la crisis..tot una mica....je, je...bé, el tema funcionariat seria un altre tema molt llarg...je, je)

De fet, el raonament aquest de "i despres que faras?" es com si una persona que per ella el mes important es la feina, gaudeix amb la seva professió, dedica totes les hores que pot a ella...algu ve i li diu.."No hauries de treballar tant, quan et jubilis que faras? si nomes saps treballar et deprimiras.". Doncs benvinguda depressió si aquesta persona li ha emplenat tant la seva feina durant un temps de la seva vida.

O com si un esportista d'elit li diguessin que no hauria de ser professional perque als 30 anys no podrà treballar mes "i despres que?"...

A la vida res es immutable, hi ha moments bons i dolents volguem o no.

Escollim el cami que escollim sempre hi haurà moments que dubtarem de si ho hem fet bé o de si ho hem fet malament, doncs com a mínim, quan escollim un camí que sigui perque ens apassiona aquell camí...quan s'acabi el cami ja veurem que farem.

Logicament, sempre es bo un equilibri entre tot plegat. Però volia comentar aquesta frase que he sentit mes d'una vegada de "i despres que?" i que crec que està feta amb una visió de persona que viu en el futur...i com deia molt bé el professor Pannikar: "El futur es la mort"...potser una mica dàstric però raó te l'home.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Per que a la muntanya fa més fred si la calor sempre va cap a munt i està més a prop del sol?

Imatge
Acabo de fer un escrit, que potser publicaran a la revista de l'escola dels meus fills, sobre per que a les muntanyes altes hi neva i fa molt fred, més fred que a baix. Trobo molt divertit entendre el perquè...el meu fill m'ho va preguntar i no vaig saber respondre...em vaig informar i vaig intentar fer un escrit que sigui el màxim comprensible per un nen...no sempre es fàcil però jo ho he intentat... Aquí va l'escrit: Per què a la muntanya fa més fred si l'aire calent puja i s'està més a prop del sol? No us heu preguntat mai per que a la muntanya fa més fred i hi neva més si l’aire calent puja i estem més a prop del sol? No hauria de fer més calor? Primer confirmem una cosa, l’aire calent puja per que pesa menys que l’aire fred que hi ha al seu voltant. Degut a aquest efecte, un globus, d’aquests que porten persones, pot volar. Escalfen l’aire de dins del globus. Això està demostrat. Per tant, si l’aire calent sempre puja, sembla evident que...
Més informació

Plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill....

Imatge
Fa uns minuts he llegit aquesta frase; per a ser feliç, per sentir-te realitzat en la vida s'ha de plantar un arbre, s'ha d'escriure un llibre i s'ha de tenir un fill.... El primer que he fet, per curiositat, es buscar aquesta frase per Internet per veure que hi trobava...i efectivament , he trobat el que esperava, molts escrits, alguns blogs i alguns comentaris de gent que tenia l'objectiu de fer aquestes tres coses per ser feliç, o per sentir-se important, o per sentir que havia fet alguna cosa important a la vida... Em supera aquest afany humà de buscar la felicitat a l'exterior, de creure que fent aquestes tres coses ja haurem aconseguit les nostres fites i podrem sentir-nos persones plenes.. De fet, està clar que cap de les tres coses son dolentes..plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill no es dolent ni es bo...tot depèn del que volguem a la vida i del que ens faci feliç. Plantar un arbre no te cap secret, ni tampoc crec que sigui una cosa...
Més informació

Que és la gravetat? (segons un senyor que es deia Einstein)

Imatge
Des de ben petit tenia assumit que la gravetat era una espècie de propietat de la matèria, principalment si era enormement grossa, de xuclar-te cap a ella, de no deixar-te marxar. Era una cosa que era així, un tòtem. De fet, segons Newton, era la evidencia clara. Si una cosa la tires cap amunt i cau i en canvi, la lluna no cau, es que la terra xucla amb alguna força. Amb aquesta idea vaig viure molts i molts anys....i sempre que explicava la gravetat a nens o a qualsevol altra, utilitzava la expressió "xuclar", per indicar clarament que la terra exerceix una força cap al seu centre. Moltes vegades havia escoltat la teoria d'Einstein, on deia que els cossos grossos curvaven/deformaven l'espai/temps..però era un concepte que creia que explicava altres coses, no pas la gravetat. Fins que un dia, mirant un documental d'Einstein vaig caure i vaig lligar el concepte " curvar espai " i " gravetat ". Em va xocar no haver-hi caigut abans. Supo...
Més informació