dilluns, 22 de juny de 2009

Resultats acadèmics dels alumnes‏

[Fragment e-mail enviat a Eduqueu les Criatures (CatRadio) el 16/06/2009]
Simplement volia comentar-vos sobre un tema que últimament està de moda.

Sobre la baixa qualitat de l'ensenyament a casa nostra.

Tothom s'omple la boca parlant de si s'ha de millorar el sistema, s'ha de donar mes eines als professors, mes inversió tecnològica, emmirallar-se en països amb millors resultats acadèmics....

Està clar que millorant alguns d'aquests aspectes pot ajudar a millorar una mica l'educació però la millora serà mínima comparada amb l’ inversió.

Doncs que falla?

Per mi està molt clar, l'error està al cervell dels professors, dels alumnes i dels pares. Els resultats mostren una actitud cap al sistema educatiu i no pas que el sistema educatiu sigui un desastre.

El sistema es pot millorar, com tots els sistemes, però no es el culpable de cap resultat negatiu.

El fracàs escolar no es resoldrà per molts milions d'euros que hi destinin. els cales l’únic que faran es ocultar la realitat per fer veure que anem millorant.

Mentre tinguem pares que no es preocupen pels resultats acadèmics dels fills, que tracten als fills com a nines de porcellana i deixin de veure el sistema educatiu com un ser estrany, no millorarem. El problema principal del sistema educatiu ve de casa, de l'educació i els valors que reben els infants a casa. Es la base de tota la resta de fonaments de l'escola.

No es poden ensenyar coneixements a uns sers humans que no respectin a la persona que els està ensenyant. Que no tinguin unes mínimes normes de conducta.

Si el problema fos només del sistema educatiu seriem nosaltres els únics amb mals resultats i en canvi els mals resultats s’estenen per quasi tota Europa...i no ens equivoquem, els països amb bons resultats son països culturalment diferents..per tant ens diferencia la manera d'entendre la educació i la manera d'educar dels pares cap als fills..no pas que tinguin un sistema màgic i revolucionari.

Tenen coses bones, segur, però no son la causa principal dels seus resultats. Estic tip d'escoltar critiques a un polític o un altre per els mals resultats acadèmics....no m'agrada la política però en aquest cas crec que no son els protagonistes principals, encara que també tenen el seu paper.

Els sistemes educatius han anat empitjoren a mesura que ha anat empitjoren l'educació que reben els infants a casa. Es així de simple.

I l'educació a casa ha anat empitjoren a mesura que la dona s'ha incorporat al mercat laboral. Sempre que dic aquesta frase he de remarcar, ja que son temes sensibles, que amb això no vull dir que la dona no hagi de treballar, de fet, a casa meva qui treballa mes es la dona.

Em refereixo que la societat no ha trobat encara una solució per suplir l'educació que donaven les mares les 24 hores al dia fa una generació endarrere.

Perquè recordem una cosa, l'educació no s'ensenya,l'educació s'empapa, s'encomana, s’enganxa...i això es fa amb l'exemple. Quan el fill veu als seus pares actuar d'una manera allò queda gravat com que es la manera correcta de fer les coses.(Quan son petits, es clar...de grans es una altre cosa...)

La setmana passada veu tenir a un especialista al programa que explicava el que per mi es evident...perquè els fills et respectin, quantes mes hores passis amb ells mes et respectaran.

Tornem al dilema quantitat/qualitat que algun dia ja havia comentat. I una altre cosa que jo estic plenament d'acord i que també va nombrà aquest especialista...de 0 a 3 anys es l'edat per encomanar de debò els valors.

Desprès estan mes capacitats, com deia l'especialista, per rebatre els nous valors que no hagi vist abans, per posar-s’hi de culs..vaja.

Per això em fa gracia quan alguns pares pregunten quan s'han de posar normes, quan s'ha de dir "No", quan s'ha de renyar, quan...doncs..això s'ha de fer des de el primer dia....i tal com està el tema de que els fills no marxen de casa..potser s'ha de fer des de el primer dia de vida del nen fins a l’últim dia de vida nostre...

Sempre que toco aquests temes hi ha gent que diu..."i que vols que fem, s'ha de treballar, no?"...jo no dic si s'ha de treballar o no, només dic que un dels problemes es el poc temps que passen els pares amb els fills, com solucionar-ho?..doncs cada casa es un món i jo no soc ningú per donar consells. Aquí si que l'estat hi hauria d'ajudar...

Un dels altres problemes que es troben els nens avui en dia son les separacions dels pares, molts dels nens son de pares separats. Això no hauria de ser un problema si els pares son adults madurs i responsables que son capaços de mantenir una coherència amb l'educació que se li dona a l’Infant tant per una part com per l'altre.

Però sabem que la realitat no es així, ens trobem amb molts adults egoistes que l’únic que volen es compensar als seu fill del temps que no estan amb ell, o deixen d'educar per la mandra, o per pensar que ja ho fa l'altre o per intentar comprar el seu fill o no comunicar-se amb l'altre part per marcar unes pautes comunes...

També hi han problemes socioeconòmics o de classes que fan que l'alumne parteixi amb desavantatge, això també està clar.

Una vegada solucionat (no tinc clar com fer-ho, la veritat) el tema de l'educació a casa es pot parlar de millorar la motivació dels professors, si un professor no rendeix que se’l pugui despatxar, apretar mes als alumnes, canviar el sistema educatiu, mes eines tecnològiques.....bla, bla

He de dir, tot sigui de passada, que em va sorprendre que en el programa sortissin mes d'un pare diguen que cada divendres li compren un "Gormitti" perquè el nen s'ha portat bé. Ho trobo fatal. Si vols comprar-li, compra-li però no a canvi de res. Està clar que un dia en concret et pots marcar un premi si el nen s'ha portat bé però fer una "llei" a casa on sigui automàtic "portar-me bé 5 dies = gormitti comprat perquè si"...no em va semblar gaire educatiu....ha veure que faré jo quan m'hi trobi...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada