La Dansa de les Neurones

El bàsket ha ocupat una gran part de la meva vida, ha estat la meva prioritat durant la majoria de la meva vida, res tenia importancia mes enllà del bàsket, he passat hores i hores pràcticant aquest esport..i en canvi aparentment jo no n'he tret res de profit d'ell. Però si, m'ha ajudat a construir-me com a persona, m'ha ajudat a entendre que les persones tenim limitacions que hem d'acceptar, m'ha ajudat a entendre el que costa voler ser bo en alguna cosa, m'ha ajudat a entendre que quan vols lluitar per una cosa fermament sempre has de renunciar o posar en segon pla altres coses, no hi ha temps per tot, m'ha ajudat a entendre que hi ha persones que son millors que tu de partida, i punt, encara que tu hagis dedicant 10 vegades mes esforç, m'ha ajudat a tenir una disciplina per aconseguir el que vull, m'ha ajudat a entendre que amb esforç pots arribar molt mes lluny del que mai havies pensat encara que no arribis on havies somiat , m'ha aju...

En aquest escrit parlaré del sentit de la vida des de la meva visió. Respecto totes les visions si son fetes des del respecte com jo. Per mi la vida no te sentit, no te cap finalitat, com a mínim des de un punt de vista racional. Com especie pot tenir un sentit, perpetuar la especie mes enllà de les nostres vides. Però aquest es el mateix sentit que podríem trobar a la vida d'un bacteri. El problema es que els humans som racionals, podem raonar el mon que veiem, som conscients de la nostra pròpia mort i això ens empeny a pensar que la nostra vida ha de tenir un sentit. El que creu en Deu en teoria te clar el sentit de la seva vida, fer la paraula de Deu a la terra per poder-se guanyar el cel etern. Encara que podríem objectar que, com es que Deu necessita jugar amb els humans una vida per saber si es guanyen el cel o no?... podríem anar directament al cel...però aquest tema donaria per un escrit propi i son figues d'un altre paner que un altre dia potser tocaré.. Fem...

La terra es el tercer planeta que gira al voltant del sol, un estel vulgar que es troba a una distancia de 150 Milions de kilòmetres del nostre planeta. El conjunt de planetes que giren al voltant del sol es el que anomenem Sistema Solar. El sistema solar pertany a la Galàxia anomenada Via Lactea, concretament ens trobem a les afores d’aquesta galàxia. En aquesta galàxia existeixen milions i milions d’estrelles, com el nostre sol, i com es lògic, orbitant al seu voltant, la gran majoria haurien de tenir planetes. A part, des del nostre planeta s’han localitzat milions de galàxies mes, i on cada una d’aquestes galàxies conte milions i milions d’estrelles, i segurament la majoria tindrà els seus planetes orbitant. Ara ja ens podem fer una idea de la quantitats de planetes que existeixen. Nosaltres només coneixem 9 planetes, i en un hi ha vida, vida intel·ligent. De cada 9 planetes 1 te vida?... Només fent una regla de tres podríem calcular el numero de planetes que contenen vida. Se que...

Que es la veritat? Podem afirmar que coneixement la veritat d'alguna cosa? Sempre, quan parlem de la veritat, parlem de la nostre veritat i moltes altres vegades es la veritat d'algú altre que la agafem com a nostre sense contrastar-la. Quantes persones al món veuen suc de taronja per què te molta vitamina C? Doncs un Kiwi te molta mes vitamina C que una taronja. Quanta gent al món veu suc de taronja per curar-se o prevenir un refredat? I no està demostrat que el suc de taranja curi un refredat. Quanta gent creu que les espinaques tenen molt ferro? I no en tenen gaire, mes o menys com la resta de verdures. Quanta gent creu que abans de Cristofol Colom tothom pensava que la terra era plana? I la gran majoria de la humanitat ja tenia acceptat, des de abans de crist, que la terra era rodona. Quanta gent creu que ara no es llegeix tant com abans? Quan fa menys de 100 anys que la majoria de la població sap llegir..el concepte abans, hauria de ser molt curt...on estan les estadistiqu...

En el moment que vaig ser pare em vaig plantejar una cosa, entre moltes altres, com volia que em diguessin els meus fills. L'habitual es no decidir res, ja està escrit, m'haurien de dir "papa". Però perquè m'han de dir "papa" sino es el meu nom? La meva mare em diu pel meu nom, els meus amics em diuen pel meu nom, la meva parella em diu pel meu nom, els meus avis....tothom em diu pel meu nom...menys els meus fills? Si ens parem a pensar bé, els meus fills em diran "papa" tota la vida simplement perquè durant un any i pico de la seva vida els hi era massa dificil dir el meu nom. Tota la resta de la seva existencia sabran dir el meu nom amb la mateixa fàcilitat que diuen "papa". Ja se que pot semblar una reflexió una mica tonta i de fet ho es, que em diguin d'una manera o altra no canvia res. Simplement m'agrada trobar una certa logica en les coses i raonar-les i en aquesta en concret no veig la lògica. Està clar que en totes le...

[Fragment e-mail enviat a Eduqueu les Criatures (CatRadio) el 16/06/2009] Simplement volia comentar-vos sobre un tema que últimament està de moda. Sobre la baixa qualitat de l'ensenyament a casa nostra. Tothom s'omple la boca parlant de si s'ha de millorar el sistema, s'ha de donar mes eines als professors, mes inversió tecnològica, emmirallar-se en països amb millors resultats acadèmics.... Està clar que millorant alguns d'aquests aspectes pot ajudar a millorar una mica l'educació però la millora serà mínima comparada amb l’ inversió. Doncs que falla? Per mi està molt clar, l'error està al cervell dels professors, dels alumnes i dels pares. Els resultats mostren una actitud cap al sistema educatiu i no pas que el sistema educatiu sigui un desastre. El sistema es pot millorar, com tots els sistemes, però no es el culpable de cap resultat negatiu. El fracàs escolar no es resoldrà per molts milions d'euros que hi destinin. els cales l’únic que faran es ocu...

No crec amb cap religió ni en cap deu tot i que respecto a tothom que hi creu si ho fa de la mateixa manera que jo no hi crec, amb respecte cap als demes. Sempre havia pensat que la religió havia estat un entrebanc a l’evolució com a societat en els temps moderns però si creia que la religió havia estat un element molt útil perquè en el passat la societat es pogués tirar endavant. Creia que la religió en el passat havia estat útil per a controlar el poble, d’unir el poble en temps mes difícil que l’actual. Sempre havia pensat que tot i les grans barbaries que s’han fet en nom de la religió havia tingut el seu sentit i que en aquells moments va ser útil. L’altre dia vaig escoltar una tertúlia on un historiador va dir algunes coses que em van fer repensar la meva estructura interna, la meva idea sobre la religió en el passat. La religió va ser útil en uns temps molt difícils o els temps van ser difícils perquè la religió tenia molta força? Aquest historiador va dir que abans de crist ja ...