dimecres, 29 d’abril de 2009

Optimistes o Pessimistes?

[mail enviat a catradio el 13/03/2006 - Els Matins]
Optimisme? Pessimisme?

Segurament hi ha persones de tot tipus però crec que el pessimisme i l'optimisme estan lligats mes a frens mentals que ens imposem i/o ens imposen i això fa que siguem d'un tipus o de l'altre.

Partint de la base que tot a la vida es una gran mentida..si tu construeixes el sentit de la teva vida a partir del no res crec que es molt fàcil ser optimista (i també realista, no un somia truites)..si construeixes el sentit de la teva vida a sobre de totes les mentides de la vida, a sobre de totes les regles preestablertes...et serà molt difícil ser optimista, et sentiràs collat i amb poc marge de maniobra.

Jo parteixo d'estimar a la meva parella, jo crec que em esforç les coses poden canviar, crec amb el meu futur fill, crec amb el reconfort de l'estima dels meus amics...i a partir d'aqui construir...

Un exemple, a la meva futura filla li ficarem el nom de Jael. Hi ha gent que ens diu que pobre nena s'enriuran d'ella i que de gran es preguntarà pq li hem ficat aquest nom.

Aquesta gent son potencials pessimistes. Tenen frens mentals que els empenyen a creure que el millor manera de passar per la vida es ser mediocre, no destacar en res per no ser senyalat.

La nostre filla potser algú s'enriurà del nom, potser pq serà grassa, potser pq serà massa intel·ligent o massa tonta....però la diferencia es la que farà d'ella un ser especial, farà de la seva vida una vida que valgui la pena viure...i si tens una vida que val la pena viure..com es pot ser pessimista per sempre?

Altre gent simplement escolta el nom i opina si li agrada o no. Son candidats a optimistes.

Es un exemple molt simple però crec que demostra que l'optimisme i el pessimisme estan lligats als frens que ens imposem i ens imposen. Hi han molts altres factors però aquest crec que passen desapercebuts i jo crec que tenen un pes molt important.

I pel que fa amb el optimisme i el pessimisme amb les coses globals (el mon, el medi ambient, la societat, les religions...)..son coses que difícilment podem canviar nosaltres sols, però jo faig tot el que està a les meves mans (reciclo, respecto, dialogo..)...i el meu optimisme m'obliga a creure que al final serà l'unic camí per a tothom...i sinó es així, que mes puc fer jo?

1 comentari:

  1. Molt d'acord amb tot l'article, gaby, fixa't que no els agrada que els diguin pessimistes sinó realistes...
    NO trobes que les coses són més fàcils o menys feixugues quan ets optimista?

    ResponElimina