dimecres, 29 d’abril de 2009

La teoria de viure "SLOW"

[mail enviat a catradio el 10/12/2008 - Problemes Domèstics]

Aquest es un escrit opinant sobre una entrevista a Carl Honore, autor d'un llibre sobre la teoria de viure "SLOW", de viure a poc a poc, i aplicar-ho a l'educació dels fills.

Per mi aquest concepte es una simplificació de les coses bastant gran, tot es molt mes complex.

També he de dir que no he llegit el llibre i per tant parlo des de l'ignorancia.

Jo crec que un dels problemes principals de la nostre societat es precisament aquest, simplificar la realitat. El nostre cervell tendeix a simplificar la realitat per pendre decisions el mes encertades possible amb el menys temps possible però vivim en una societat molt complexe, la mes complexe de tota la historia i requerim de pensaments complexes.

Això de que s'està perdent l'infancia....que li preguntin al meu avi a quina edat va començar a treballar...i que feien els seus pares quan era mes petit?...treballar tot el dia i ell correns sol pel carrer.(el que ara associariem a un comportament de nens de families de classe baixa o desestructurades) Per tant en aquesta societat tan complexe ens em d'assegurar que els nostres fills tindran eïnes complexes per afrontar-s'hi.

Un incis, l'escriptor del llibre ha dit que han de jugar una hora sense aparells electronics..els aparells electronics no son dolents. Un nen que es passa 12 hores davant una consola tindrà el mateix problema que un que es passa 12 hores estudiant...tindran un problema de sociabilització. I si es pot pensar que com a minim el que estudia en treura profit...doncs potser el que estudia fara una carrera que no te sortida i no trobarà feina i el de la consola es ficarà en una empresa de videojocs de provador de videojocs...jo que se...la realitat es massa complexa per parlar en blancs i negres..

El que si pequen molts pares, arrosegats per aquesta simplificació de la realitat es voler que els seus fills siguin "algo", que triomfin i arrel d'aquest pensament actuar.

Que es el triomf? Un company meu d'EGB li deien que no havia fet res a la vida perque era un simple paleta, quan va haver-hi el boom immobiliari es va fer constructor i es va forrar i era el simbol del triomf i del "self-made" i ara ha tancat l'empresa i torna a ser un fracasat...per tant, encarar la vida d'un fill al triomf si que es una estupidessa..però independentment que es faci "slow" o "fast".

Una altre cosa que m'intriga molt...segons l'informe Pisa som dels paisos menys preparats en educació amb tots els camps i en canvi en totes les tertulies sobre el tema sempre es diu que emplenem els nens d'extraescolars...a que els apuntent...ha ganxet?..voleu dir que la gran majoria de pares no apunten al seu fill a fer un esport (el substitut de les corrigudes pel carrer del meu avi) i com a molt alguns els apunten a algun idioma o musica. Jo considero que apuntar un fill a fer un esport es necessari(si mes no, no es dolent)..per el seu desenvolupament fisic i per moltes altres coses...

Tinc una amiga que fa classes particulars de flauta, i em comenta que els nens creen un vincle amb ella brutal. Parlen de temes que no s'atrevirien a parlar amb els seus pares però a l'hora tenen una visió d'adult que els seus amics no poden donar-li...he! aquest extraescolar trobo que es genial per un nen...l'ajuda a desenvolupar-se i de pasada apren musica...o sigui, que potser com a pares la nostre feina seria comprovar la qualitat de l'extraescolar no pas preocupar-nos de si es bo que en faci o es dolent.

Llavors ve el tema dels pares....molts dels pares tenen clar que volen de la vida? que necessiten per ser minimament feliços? es paren a pensar quin son els seus principis? els seus valors? les seves prioritats? o simplement es deixen arrosegar per la corrent....aqui es on hi ha el problema principal, els pares han de transmetre els seus valors, les seves inquietuts, els seus principis als fills...es la millor eïna que li poden donar. Però primer les han de tenir clars ells.

Però tot i això...els meus pares tenien clar el que volien?...no!...menys que ara. el que passa que ells tenien la vida mes marcada i no havien de pendre tantes decisions. Havien de trobar feina per tota la vida, es casaven cap als vinti pocs, tenien fills...i ale...

Per tant, la diferencia amb abans i ara es la llibertat...tenim tantes maneres de passar-ho bé, tantes de passar-ho malament, tantes maneres d'equivocar-nos, tantes maneres de fer les coses ben fetes, tantes maneres de rectificar una cosa mal feta i d'espatllar una de bona.....que fa que tots plegats anem una mica perduts (aqui s'apuntaria un amic meu i em diria que la religió ho arreglaria...donaria directrius...je, je...jo en diria que retallaria llibertats...però vaja..)...em d'educar savent aquesta incertesa i que el fill percevi que hi es, que no hi ha res segur..

En el fons de tot, el que hem d'ensenyar als nostres fills son els valors que els ajudaran a passar per la vida mes ben preparats (cada pare que prioritzi).

I no estic d'acord que l'infancia sigui una etapa de la vida diferent, es una etapa mes on s'ha d'apendre tots els mecanismes per estar preparats per la següent etapa. (O si volem ser trascendentals, preparar-los per arribar a la mort sense gaires coses per arrepentir-se, tant de les que han fet com les que no han fet).

Un dels mecanismes per estar ben preparat son els valors, els principis, el control dels sentiments i les emocions...però també els coneixements com els idiomes, les mates...Els nens els ha tocat viure en una societat que es com es.

Jo personalment estic a favor de que els nens(tinc dos fills una nena de 2 anys i mig i un nen de 9 mesos) estiguin amb els pares el maxim de temps...no l'apunto a cap extraescolar...però qui ho fa, si te ven cobert el tema educació amb el fill, no hi veig res dolent..

Una altre cosa que em fa gracia...es que un nen ha de tenir temps per aburrir-se...qui diu això?...qui diu això es que no ha fet cap classe de mates o mai ha tingut un professor que fa la classe nomes per cobrar el sou a final de mes...les aules estan plenes de nens aburrits (sistema educatiu caduc?)....el nen te infinitat de moments per aburrir-se....

Hem de donar recursos als nens perque si han decidit estudiar treguin profit dels estudis, si han decidit no estudiar puguin ensurtir-se sense aquests coneixements, si s'han enamorat i no els corresponen gestionar les seves emocions, si s'han enfadat gestionar les seves reaccions, la seva seguretat en ells mateixos, s'hi s'han equivocat puguin rectificar, siguin capaços de pendre decisions per ells mateixos....i això es comença a fer des de que neixen...si ho volem fer a partir dels 12 anys....doncs, xungo...

I deixem de pensar si els apuntem a masses o poques activitats(de fet, a les activitats "ens" hauriem d'apuntar i no "els" hauriem d'apuntar)...els nens tenen boca i es poden queixar i els pares orelles per poder escoltar als seus fills..i si es fa alguna activitat que no agrada al nen crec que poques families serien les que obligarien al seu fill a fer una activitat, si el nen no ho soporta. I sino, el nen dirà que hi va però no hi anirà...vull dir, que no son tontos...

Hem de fer nens amb recursos per aquest mon complex, aquest mon tan canviant, amb aquest recursos serà mes provable que s'ensurtin...i hi han milions de maneres de fer-ho...però totes elles passen per la dedicació i la entrega, com tot a la vida..sigui "slow" o "fast"

Cada individuu ha de saber quan viu la vida "slow" o quan la viu "fast"...de fet, ni això...geneticament ja estem programats...quan som joves vivim "fast", hem de viure aixi perque el nostre organisme vol fer-ho i a mesura que ens fem grans vivim mes "slow"...

I també com tot a la vida, no hi ha resultat assegurat, perque passa el mateix que amb el concepte triomf....

Un fill que hagi caigut a les drogues i n'hagi sortit...ha triomfat en aquell acte, en aquell moment es un triomfador i com a pare n'estaria orgullos.

Un fill que hagi arribat a director general però sigui infeliç....doncs aparentment ha fracasat...i com a pare estaria preocupat per ell.

A mes, l'escriptor de la teoria diu que degut a les entrevistes a tots els mitjans no te temps ni de veure els seus fills, ni pràcticament dinar.....un tio que al "inventar-se" la teoria "slow" li provoca que la seva vida sigui "fast"...doncs...je, je...potser alguna cosa falla.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada