dissabte, 20 de febrer de 2016

Informes futbolístics (part 2)

Per acabar el tema del món futbolístic, una ultima anotació de la visió que tenen els pares respecte al hobby del seu fill.

Parlava amb un pare que segurament l'any vinent el seu fill anirà a un altre equip buscant que el seu fill pugui creixer i treure tot el seu potencial.

La frase que va utilitzar va ser:

-"Segurament la temporada vinent m'emportaré el meu fill a un altre equip".

No se, la paraula "m'emportaré" a mi em denota alguna cosa semblant a un segrest, a una posició dominant sense tenir en compte l'opinió del fill.

Potser aquesta es la feina d'un pare..prendre decisions pel seu fill en totes les coses.

Jo ho veig diferent...però vaja, mentre ell ho deia amb tota normalitat, a mi la frase "m'emportaré al meu fill", em feia un mal a les orelles bastant important.

Com deia a l'ultim post, crec que aquí es el nen que ha de decidir no pas el pare...per que sino no se si estàs tractant al teu fill com un simple objecte, com qui mou les fitxes d'escacs o com qui juga al monopoly.

El temps dirà...i si, prendre decisions d'aquesta manera, es millor que la meva passitivitat...no tindré cap problema a reconeixer el meu error.

Fi al tema futbol de moment....


dijous, 18 de febrer de 2016

Informes futbolístics

Com bé dic últimament, el futbol infantil es un caldo de cultiu per algú que te un blog...

Això de tenir blog ho trobo genial ja que es un lloc on puc escriure el que vulgui i queda guardat..si ho fes a un paper/diari ja l'hauria perdut.
Però el que considero un error, per part meva, es que gent que conec coneguin l'existència del meu blog. Em fa més incomode parlar depen quins temes...com aquest que parlaré ara...pot semblar que vull fardar de fill....i no es el cas, simplement un cas personal em serveix per poder parlar de com es comporta la gent.

El meu fill (8), com un parell més del seu equip, es veu que hi han alguns clubs més grans que els estan seguint i han fet un informe.

Primer de tot, a 8 anys s'ha de seguir als nens? als 11/12 encara..però a 8 anys?...suposo que en Messi ja es devia intuir alguna cosa però la resta de la humanitat encara es difícil saber si la progressió seguirà o no...

Però vaja, això no es l'important....cada equip que segueixi a qui vulgui i faci els informes que vulgui. Son els seus diners.

La segona part ve ara. Es veu que la majoria de pares, quan saben que ha vingut un equip més gran i s'interessa pel seu fill, els hi falta temps per marxar pitant a aquest equip i que el seu fill pugui, en un parell d'anys, fitxar pel Barça i despres ja ser pitxixi de la Champions League.

Es una putada pels equips petits ja que els hi es difícil fer equips bons...a la que destaca algú els equips grans els hi treuen...suposo que es llei de vida. Però per una part es pot considerar llei de vida però per l'altra es evident que juguen amb les il·lusions dels pares i els nens per manipular-los i fer creure que es una oportunitat que no s'ha de deixar passar.

Aixi el jugador podrà creixer i ser....ser que?...hi han les mateixes oportunitats de ser professional(ben pagat) que et toqui la loteria....aquest tema ja l'havia parlat alguna vegada aquí al blog.

En el nostre cas, mentre el meu fill estigui content i s'ho passi bé, no tenim intenció de marxar. I si marxem serà per que el nen creu (ell i només ell) que li agradaria canviar. Es el seu hobby no pas el meu.

Com el club no s'acaba de creure que no marxarem (vaja, això em semblà a mi) ens han proposat, en un temps record, que el nen comenci a entrenar amb l'equip dels més grans i que es faci fitxa amb els grans. Suposo amb un intent que els pares veiem que es vol potenciar al nen i que no fa falta marxar.

De fet, seguint la meva manera de veure les coses, quan em van propossar que el nen entrenes amb els més grans, els hi vaig dir que estava bé però que li anesin a explicar a ell. Era ell el que tenia que decidir. Jo, l'unic que puc opinar es si em va bé o no portar-lo a entrenar un dia més...la resta, es cosa seva.

L'unica condició que he em donat es que no deixi tirat al seu equip actual..si coincideixen partit, prioritat amb el seu equip. Li vull ensenyar al meu fill que quan agafes un compromís d'estar a un equip has de mirar d'estar-hi fins al final. Em serveix com a eïna educativa.

Els altres nens del seu equip que també els hi han fet aquests informes no els hi han proposat jugar amb els més grans. Crec que en principi ja veuen clar que els pares, davant de l'interès d'altres equips, marxaran si o si al final de la temporada. Ja els donen per perduts.

Evidentment tothom es lliure de fer el que vulgui.

Però jo faria una reflexió per als pares que marxaran....si el seu fill fos un crack dels estudis també el canviarien d'escola? anirien a una escola millor?
Farien una recerca per trobar professors que motivin als seu fill per explotar el seu potencial? S'asseurien al seu costat per fer deures més complicats per que el nen pugui treure tot el seu potencial?....tinc els meus dubtes....molts dubtes...

Ho fan amb el futbol però no ho farien en altres camps...

Llavors qui es que vol marxar? els pares? o els nens? I si els nens volen marxar, qui els hi ha "menjat" el tarró?..la majoria de nens de 7/8 anys només volen passar-s'ho bé amb els seus amics...

Jo tinc clar que si algú te un fill que es un crack ja vindràn a buscar-lo amb més insistència....sino simplement ets una eïna per que els equips més grans puguin fer equips més competitius en comptes d'aconseguir aquests jugadors via formació. Aquests equips grans volen tindré uns equips inferiors potents i fitxen per això...però se'ls i enfot el teu fill..

En canvi, a l'equip de poble/barri el teu fill tothom el coneix, et cuidaran i vigilaran que tot vagi bé. Potser no tindràs els millors entrenadors del món, ni el millor coordinador del món...però el teu fill serà tractat pel nom.

Em va fer reflexionar la velocitat a la que els pares s'enduen els seus fills a la mínima que saben que un equip més gran el vol fitxar. Potser soc jo l'equivocat però d'entrada no se si s'ha de reflexionar. De fet, la majoria dels que marxen, pel que se, no estan contents del tot al cap d'un temps, ja que, a menys que el teu fill sigui molt i molt bo, el canvi provoca que el nen jugui menys minuts...ja que el nivell es més alt.

Els pares avaluen el canvi? que esperen del nou equip?...tristament crec sospitar que l'únic que esperen del nou equip es que sigui un trampolí per somiar arribar a  jugar a primera divisió (i guanyar molts diners). Jo entenc que es millor esperar el procés d'una forma natural.

Si el nen es molt bo, al final serà ell que demanarà el canvi ja que veurà que la resta de l'equip potser no l'acompanya. Potser no fa falta avançar-se per que algú a fet algun informe.

Pels pares que creuen que es la millor opció endur-se al seu fill a la primera de canvi...una altra reflexió...

Quants dels nens de 9/10 anys que han jugat al Barça (i en juguen molts cada any) han arribat a ser professionals amb el Barça? i quants han arribat a ser professionals a altres equips?

Crec haver vist un documental, sobre l'arribada d'en Messi al Barça(amb 11 anys), i crec recordar que cap o quasi cap dels jugadors d'aquell equip van arribar a ser professional d'una manera que es poguessin guanyar la vida.

Amb aquestes dades crec que aquests pares haurien de reflexionar sobre si val la pena. Si ha de ser serà. En Messi el van anar a buscar a Argentina, en Neymar a Brasil,a l'Iniesta a Albacete....si el teu fill es prou bo per ser professional ja ho notaràs...sino potser fas volar coloms per adonar-ten al cap de poc que no es com esperaves.

La teva feina com a pare es educar al teu fill i no se si entra dins de la feina de pare ficar-t'he pel mig dels hobbies del teu fill i decidir per ell i jugar amb les seves il·lusions. O fer-li creure coses que no seran.

Em crida molt l'atenció tot aquest mundillo...on els equips grans fan informes de tots els jugadors que destaquen una mica i els pares que corren a la que saben que estan interessats pel seu fill...

Jo no vull que el meu fill sigui una trista mercaderia....

Però vaja, cada pare que faci el que cregui millor pel seu fill...jo només volia reflexionar sobre el tema...

Factures a la generalitat.....

Col·laboro en diferents empreses, com a informàtic..i vaig escoltar una cosa que em va sobtar una mica.

No entraré a valorar-ho...encara que segurament es una situació una mica estranya.

Aquesta empresa havia fet una feina per un departament de la generalitat. En vegades anteriors aquesta empresa havia enviat les factures directament al departament en concret de la Generalitat.

Ara ja no es pot enviar les factures de la Generalitat a la Generalitat. S'han d'enviar a la hisenda espanyola.
S'ha d'utilitzar un programa específic...i com es veu que es una mica complicat de fer anar, al final van optar per pagar a un gestor per tramitar la factura a la hisenda espanyola.

A mi em va semblar una mica fort i no vaig poder evitar pensar que es vol controlar les despeses de la Generalitat per saber on es gasten els diners.....No se si aquest pas, i molts altres que s'estan fent, es la millor manera d'intentar solucionar el "problema" que tenim a Catalunya.

Res, aquí queda dit.

dijous, 11 de febrer de 2016

La antimatèria i el càncer

En molts escrits pseudo-científics he escoltat parlar de l'antimatèria.

I que al nostre univers no pot existir gaire antimatèria ja que la antimatèria, quan es troba amb la matèria, s'eliminen mútuament.

Més o menys es això...

Doncs avui, mentre llegia un article sobre la recerca de les ones gravitatòries, he trobat un link on explicava una maquina, utilitzada en oncologia, que utilitzava antimatèria per detectar on està el càncer en un pacient.

Segurament no deu ser una cosa nova però quan he investigat més i he llegit una mica en que consistia la maquineta aquesta....he flipat...

Em ve de gust explicar-ho a mi...però com ara no tinc temps, passo el link d'un noi que ho explica d'una manera genial. Ja ho explicaré jo quan tingui temps..aixi assimilo millor el procés..

http://redesparaelentretenimiento.blogspot.com.es/2013/10/sabias-que-se-utiliza-antimateria-para.html

Un concepte que sembla de ciència-ficció actualment està salvant vides...la veritat, em sembla increïble...

diumenge, 7 de febrer de 2016

Einstein, la teoria de la Relativitat i la velocitat...i el "tocino"...

Aquesta setmana es publica la revista de l'escola dels meus fills.

Normalment sempre demanen algun escrit dels pares. Alguna vegada n'havia fet algun.

Aquesta vegada no m'havien demanat cap escrit però em venia de gust fer-ne un sobre l'Einstein i la teoria de la relativitat.

A vegades no es fàcil parlar d'alguns temes amb els petits però trobo que si aconsegueixes que ho entenguin, que siguin conscients d'algun coneixement nou, els hi obres alguna porteta al seu cervell, que els ajudarà quan pensin en altres coses.

Sempre penso que els coneixements nous, que els hi donin visions diferents, els permeten creixer intel·lectualment, els hi permeten pensar diferent davant dels problemes...encara que sigui d'una manera indirecta.

L'escrit va sobre l'Einstein i una de les reflexions que provoca la seva teoria de la relativitat.

Es curiós i divertit.

Aquí comença l'article:

"Abans de començar, per entendre aquest escrit, necessitem saber que es una galàxia.
Ho sabeu?

Una galàxia es un grup d’estrelles (com el sol) que viatgen juntes. Aquest grup d’estrelles que viatgen juntes solen donar voltes al mig de la galàxia, de la mateixa manera que la terra dona voltes al sol. El sistema solar està en una galàxia anomenada Via Lactea.

Mirem la següent imatge de la nostra galàxia per entendre-ho:






A vegades les coses no son com semblen. Com la terra, que sense fotos de l’espai o de científics que van investigar, encara creuríem que es plana, ja que ho sembla. Però que una cosa ens sembli que es d’una manera no vol dir que ho sigui.

Anem per la pregunta d’aquest escrit....

Ara, quan estàs llegint aquest escrit, estàs quiet/a?
A quina velocitat creus que t’estàs movent? 0km/h? 1 Km/h? Que creus?

La teoria d’Einstein diu que mai pots saber a quina velocitat t’estàs movent. A menys que no ho comparis amb alguna altra cosa. Mentre llegeixes aquest escrit estàs quiet/a si ho compares amb les teves parets, la teva taula, les teves finestres. Però que passa si anem a veure a l’espai si realment estem quiets?

La terra gira sobre si mateixa a una velocitat de 1700 Km/h. Guau....

Però la terra dona voltes al sol sempre, no? Per això, cada vegada que dona una volta al sol, diguem que ha passat un any. I a quina velocitat dona voltes la terra al sol?
107.000 Km/h!!!!! 

Segurament ja no estem tant segurs que realment estem quiets...
Però encara hi ha més...
El sol està quiet? NOOOOOOOOOOOOOOOOO!!! 



El sol es mou, dona voltes a la nostre galàxia, la Via Lactea. I clar, si el sol es mou, com nosaltres estem “enganxats a ell”, també ens movem. A quina velocitat dona voltes el sol al centre de la Via Lactea?
792.000 Km/h !!!!!!

Be, ja deu estar, no? Segur que ja no es deu moure res més....

Doncs no...la Via Lactea també es mou. La Via Lactea esta “unida” a altres galàxies que viatgen juntes per l’espai. Aquest grup de galàxies les anomenem Grup Local. Es creu que son unes 30 galàxies. La Via Lactea dona voltes a aquest grup local a una velocitat de:
468.000 Km/h!!!!!!!!

Ja deu estar, no?......


Doncs encara no. Aquest grup Local de galàxies viatja en direcció a un lloc anomenat Cúmul de la Verge o de Virgo.

Es creu que el grup local es mou cap aquest cúmul a una velocitat de:

2.160.000 Km/h!!!!!!!!!!!!!!!!



 


Ara ja deu estar, no?

Doncs no....els científics saben que hi ha altres coses que atreuen al cúmul de virgo, i aquest també es deu estar movent “xuclat” per alguna cosa més gran...hi han diferents teories però encara no ho saben segur...de moment el que atreu al cúmul de Virgo l’anomenen el gran Atractor..però encara han d’investigar més per explicar-ho.

Per tant, ningú sap realment a quina velocitat ens movem, ni el millor científic del món pot respondre aquesta pregunta.

El més guai de tot això es pensar que la terra es una nau espacial i nosaltres anem a dins. Estem fent un viatge per l’espai a velocitats més grans que la majoria de naus de la guerra de les galàxies!!!!!

Les coses mai son com semblen.

Estem quiets si ho comparem amb la nostra taula o la nostra cadira però estem anant a velocitats increïbles si ho mirem des de l’espai.

Si ens creguem que les coses son com ens han dit o com semblen, ens posem límits..si gratem més enllà, si tenim curiositat, sempre veurem que les coses son diferents del que pensàvem.

La realitat es súper complexa."

Aquest era el meu escrit.........