dijous, 4 de febrer de 2016

El bar i "Et deixarem els nens"...

Avui, mentre esperava que acabessin les extraescolars els meus 2 fills grans, m'ha passat una xorrada però que m'ha fet reflexionar uns segons.

Estava al bar del camp de futbol dibuixant amb la meva filla petita. Ella anava pintant dibuixos que li havia fet jo abans. Ella em deia quin dibuix volia i jo, via mòbil, buscava el dibuix i el dibuixava en un paper. No se dibuixar gaire però si se'm dona bé copiar un dibuix que tinc davant.

Com aquella hora refresca sempre porto colors i papers per poder fer dibuixos si a fora fa fresqueta.

De fet, sempre se'm acosta algun pare de l'equip i crec que marxa una mica emprenyat per que no li faig gaire cas...però clar, jo estic dibuixant coses amb la meva filla, m'ho estic passant molt bé (em relaxa dibuixar) i parar per que m'expliqui histories de malentesos de pares o pares emprenyats per coses del futbol, doncs no em ve gaire de gust. Per un joc on simplement es xuta una pilota passo d'emprenyar-me ni de fer safareig.

Però vaja, el que volia dir no era això.

Portàvem ja quasi una horeta pintant, dibuixant i escrivint alguns noms que em demanava..quan han aparegut 3 nens més, que no tenia gaire vistos, ja que eren germans de jugadors d'altres categories, i s'han posat a pintar amb nosaltres.

Quan 10 minuts abans estaven cridant i liant-la per allà dins del bar, mentre els seus pares parlaven amb altres pares.

Un nen en comptes de dibuixar semblava que volia convertir la taula en un colador, però vaja, ja li em intentat fer entendre que pintar amb retolador no es tracta d'aconseguir que la punta surti per el costat oposat... :)

Els hi feia gracia veure com la meva filla em demanava un dibuix, jo el dibuixava i ella el pintava..a part, d'anar dibuixant ells les seves coses...

Al cap d'una estona, ha aparegut una mare i m'ha dit: "Carai, com calmes als nens..., tels haurem de deixar sempre amb tu...normalment la lien per aquí"...la mare la tenia vista però crec que mai hi havia parlat...

He rigut i he seguit dibuixant.

Però tenia ganes de dir-li:

"Dona, si vens 3 vegades a la setmana a aquest bar a esperar a que acabi el nen la extraescolar i vols xerrar una estona amb altres pares (i tens un fill menor de 3/4 anys), doncs, a part de portar les ganes de xerrar, de recordar de portar els cèntims per fer-te el tallat, d'agafar el mòbil de casa i les claus, d'agafar els abrics per no tenir fred, de deixar el sopar preparat..... un infinit etc.....agafa uns papers i uns colors i aixi el teu fill tindrà alguna cosa a fer mentre tu xerres amb adults de coses aburridissimes per a nens de 3 anys.."

Llavors potser veurà que el seu fill està quiet fent alguna cosa una estoneta...

Per que es clar, un nen de 3 anys, tancat dins d'un bar, a quarts de vuit (que ja estan cansats)...que se suposa que han de fer? donçs liar-la en un % elevat dels casos...

Alguna vegada alguna altra mare m'ha dit..."el meu no si estaria pas quiet dibuixant". No dubto que hi han nens que no s'estarien quiets dibuixant i s'hauria de buscar alguna altra estratègia..però estic segur que hi han un % elevat de nens que no ho farien per que els seus pares no han inculcat aquests hàbits...

Tampoc vull dir que siguin uns bons hàbits o no..però vaja, d'entrada sembla que a ells els hi agrada.....es com desitjar fer una marató anant ha entrenar el dia 1 de gener i prou...es molt provable, que si hi ha alguna possibilitat que puguis fer una marató, aquesta possibilitat deixi d'existir...

Res, reflexió de bar...

2 comentaris:

  1. Com t'ho fas sempre per fer quedar malament als altres pares i tu sempre quedes bé? Segur que hi ha un blog d'algun pare d'algun nen que també va a futbol on ets tu el pare que falla ;^P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha....

      Jo no faig quedar malament als altres pares, crec que el que explico es força coherent...d'entrada no ho explico per fardar..ja que, fardar que pinto algunes tardes al bar de futbol, amb la meva filla petita, no se si es prou motiu... :)

      El que em xoca es les reflexions d'alguns altres pares...

      No se, el que volia explicar en el post es el xoc que em va la seva reflexió...com afalagant-m'he de que calmava els nens..quan qui els calmava era un retolador i un paper...la diferencia...que jo en tenia i ella no...

      I que, si alguns pares tenen blog segur que surto a les seves histories?...això segur....Com jo no entenc algunes coses que fan alguns pares, alguns pares no deuen entendre altres coses que faig jo...

      A l'escola de la meva filla petita hi ha alguna mare que no em saluda..i crec que es perque començaven P3 amb ganes de canviar moltes coses profundes de l'escola...i crec que comptaven que el veterano a l'escola (que era jo) els ajudes a rebentar l'escola per instaurar el seu sistema...ja que venien d'escoles bressol força alternatives (i que a mi també m'agraden molt)...els hi vaig dir que (més ampliat però aqui per resumir) si van inscriure el seu fill a aquesta escola ja sabien quin tipus d'escola era..i que una cosa es que els pares opinem de manera cosntructiva i l'altre es que propossem reventar el sistema i canviar-lo per un altre (també canviant al professorat, que ni tan sols es pot, a la publica)...això ja es tema de fil·losofia de centre i ha de ser un pla d'escola..no dels pares..doncs això, segur que aquesta mare deu pensar que soc un capullo integral, i si te blog, segur que creu que soc un mal pare...i de fet, des de la seva visió, te rao..

      Però això es la vida, no tothom ho ha de veure igual.

      Tantes persones tantes opinions...això si, a partir d'ara reflexionaré abans d'escriure per veure si vaig de "xulo"... ha!, ha!

      Elimina