dijous, 18 de febrer de 2016

Informes futbolístics

Com bé dic últimament, el futbol infantil es un caldo de cultiu per algú que te un blog...

Això de tenir blog ho trobo genial ja que es un lloc on puc escriure el que vulgui i queda guardat..si ho fes a un paper/diari ja l'hauria perdut.
Però el que considero un error, per part meva, es que gent que conec coneguin l'existència del meu blog. Em fa més incomode parlar depen quins temes...com aquest que parlaré ara...pot semblar que vull fardar de fill....i no es el cas, simplement un cas personal em serveix per poder parlar de com es comporta la gent.

El meu fill (8), com un parell més del seu equip, es veu que hi han alguns clubs més grans que els estan seguint i han fet un informe.

Primer de tot, a 8 anys s'ha de seguir als nens? als 11/12 encara..però a 8 anys?...suposo que en Messi ja es devia intuir alguna cosa però la resta de la humanitat encara es difícil saber si la progressió seguirà o no...

Però vaja, això no es l'important....cada equip que segueixi a qui vulgui i faci els informes que vulgui. Son els seus diners.

La segona part ve ara. Es veu que la majoria de pares, quan saben que ha vingut un equip més gran i s'interessa pel seu fill, els hi falta temps per marxar pitant a aquest equip i que el seu fill pugui, en un parell d'anys, fitxar pel Barça i despres ja ser pitxixi de la Champions League.

Es una putada pels equips petits ja que els hi es difícil fer equips bons...a la que destaca algú els equips grans els hi treuen...suposo que es llei de vida. Però per una part es pot considerar llei de vida però per l'altra es evident que juguen amb les il·lusions dels pares i els nens per manipular-los i fer creure que es una oportunitat que no s'ha de deixar passar.

Aixi el jugador podrà creixer i ser....ser que?...hi han les mateixes oportunitats de ser professional(ben pagat) que et toqui la loteria....aquest tema ja l'havia parlat alguna vegada aquí al blog.

En el nostre cas, mentre el meu fill estigui content i s'ho passi bé, no tenim intenció de marxar. I si marxem serà per que el nen creu (ell i només ell) que li agradaria canviar. Es el seu hobby no pas el meu.

Com el club no s'acaba de creure que no marxarem (vaja, això em semblà a mi) ens han proposat, en un temps record, que el nen comenci a entrenar amb l'equip dels més grans i que es faci fitxa amb els grans. Suposo amb un intent que els pares veiem que es vol potenciar al nen i que no fa falta marxar.

De fet, seguint la meva manera de veure les coses, quan em van propossar que el nen entrenes amb els més grans, els hi vaig dir que estava bé però que li anesin a explicar a ell. Era ell el que tenia que decidir. Jo, l'unic que puc opinar es si em va bé o no portar-lo a entrenar un dia més...la resta, es cosa seva.

L'unica condició que he em donat es que no deixi tirat al seu equip actual..si coincideixen partit, prioritat amb el seu equip. Li vull ensenyar al meu fill que quan agafes un compromís d'estar a un equip has de mirar d'estar-hi fins al final. Em serveix com a eïna educativa.

Els altres nens del seu equip que també els hi han fet aquests informes no els hi han proposat jugar amb els més grans. Crec que en principi ja veuen clar que els pares, davant de l'interès d'altres equips, marxaran si o si al final de la temporada. Ja els donen per perduts.

Evidentment tothom es lliure de fer el que vulgui.

Però jo faria una reflexió per als pares que marxaran....si el seu fill fos un crack dels estudis també el canviarien d'escola? anirien a una escola millor?
Farien una recerca per trobar professors que motivin als seu fill per explotar el seu potencial? S'asseurien al seu costat per fer deures més complicats per que el nen pugui treure tot el seu potencial?....tinc els meus dubtes....molts dubtes...

Ho fan amb el futbol però no ho farien en altres camps...

Llavors qui es que vol marxar? els pares? o els nens? I si els nens volen marxar, qui els hi ha "menjat" el tarró?..la majoria de nens de 7/8 anys només volen passar-s'ho bé amb els seus amics...

Jo tinc clar que si algú te un fill que es un crack ja vindràn a buscar-lo amb més insistència....sino simplement ets una eïna per que els equips més grans puguin fer equips més competitius en comptes d'aconseguir aquests jugadors via formació. Aquests equips grans volen tindré uns equips inferiors potents i fitxen per això...però se'ls i enfot el teu fill..

En canvi, a l'equip de poble/barri el teu fill tothom el coneix, et cuidaran i vigilaran que tot vagi bé. Potser no tindràs els millors entrenadors del món, ni el millor coordinador del món...però el teu fill serà tractat pel nom.

Em va fer reflexionar la velocitat a la que els pares s'enduen els seus fills a la mínima que saben que un equip més gran el vol fitxar. Potser soc jo l'equivocat però d'entrada no se si s'ha de reflexionar. De fet, la majoria dels que marxen, pel que se, no estan contents del tot al cap d'un temps, ja que, a menys que el teu fill sigui molt i molt bo, el canvi provoca que el nen jugui menys minuts...ja que el nivell es més alt.

Els pares avaluen el canvi? que esperen del nou equip?...tristament crec sospitar que l'únic que esperen del nou equip es que sigui un trampolí per somiar arribar a  jugar a primera divisió (i guanyar molts diners). Jo entenc que es millor esperar el procés d'una forma natural.

Si el nen es molt bo, al final serà ell que demanarà el canvi ja que veurà que la resta de l'equip potser no l'acompanya. Potser no fa falta avançar-se per que algú a fet algun informe.

Pels pares que creuen que es la millor opció endur-se al seu fill a la primera de canvi...una altra reflexió...

Quants dels nens de 9/10 anys que han jugat al Barça (i en juguen molts cada any) han arribat a ser professionals amb el Barça? i quants han arribat a ser professionals a altres equips?

Crec haver vist un documental, sobre l'arribada d'en Messi al Barça(amb 11 anys), i crec recordar que cap o quasi cap dels jugadors d'aquell equip van arribar a ser professional d'una manera que es poguessin guanyar la vida.

Amb aquestes dades crec que aquests pares haurien de reflexionar sobre si val la pena. Si ha de ser serà. En Messi el van anar a buscar a Argentina, en Neymar a Brasil,a l'Iniesta a Albacete....si el teu fill es prou bo per ser professional ja ho notaràs...sino potser fas volar coloms per adonar-ten al cap de poc que no es com esperaves.

La teva feina com a pare es educar al teu fill i no se si entra dins de la feina de pare ficar-t'he pel mig dels hobbies del teu fill i decidir per ell i jugar amb les seves il·lusions. O fer-li creure coses que no seran.

Em crida molt l'atenció tot aquest mundillo...on els equips grans fan informes de tots els jugadors que destaquen una mica i els pares que corren a la que saben que estan interessats pel seu fill...

Jo no vull que el meu fill sigui una trista mercaderia....

Però vaja, cada pare que faci el que cregui millor pel seu fill...jo només volia reflexionar sobre el tema...

4 comentaris:

  1. El super-pare Gaby i el no menys meravellós fill seu (educat pel super-pare, recordem-ho) ataquen de nou!

    Fora conyes, serà perquè el futbol no m’ha agradat mai, però crec que t’ha d’agradar molt això de jugar a futbol per deixar de banda tots els teus companys i amics que has fet en aquest equip per marxar a un equip nou amb gent desconeguda on el nivell d’exigència serà més dur i podràs jugar menys. Serà que tinc un concepte diferent de diversió.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que cabron que ets!!

      No em facis sentir malament!!

      Ni jo soc un super pare ni el meu fill es un super fill...simplement utilitzo les coses que em passen per reflexionar sobre com actuem...i evidentment quan pots reflexionar es quan passen coses més extremes(o bones o dolentes)...que es quan veus a la gent com reacciona.

      Quan vaig a buscar als meus fills a l'escola i els hi dona l'entrepa i els hi pregunto com ha anat l'escola...com a pare es util però no em serveix per a explicar res al blog...

      Estic orgullos de com em actuat en aquest cas en concret però no estic fardant de que el meu fill es bo..soc conscient que simplement un equip gran necessita jugadors i es dedica a expoliar als equips petits per fer l'equip...no hi ha més..i el problema son els pares que volen veure alguna cosa més, com que es seu fill es un escollit i que ja arribarà a ser en Messi, com a mínim..

      Es complicat parlar dels fills i que no sembli que vols xulejar... :)

      Merci per passar per aquí!

      Elimina
  2. En Pons m'ha marcat el camí per arribar al blog i la veritat que em sento identificat en algunes coses.
    El meu petit amb 6 anys ja l'han vingut a buscar alguns equips i el consell d'alguns 'savis' (pares que han passat ja per això) és que el deixi un any més a l'equip on ara mateix està gaudint en la pràctica del futbol i sobretot el grup de companys que ara té.
    Ara bé, quan venen canvis a la vista en l'àmbit intern de club i s'obre una porta a la incertesa, doncs és bo escoltar com funcionen els altres i valorar les opinions de coneguts en aquell lloc nou.
    Altres diuen, encara són massa petits per fer un canvi. Bé amb això tampoc i crec massa, doncs fins ara no eren massa petits per aprendre a caminar i ser independents amb algunes tasques que van aprenent.
    Això ha passat sempre, els clubs més grans i tot sovint de categories superiors s'alimenten com molt bé dius dels d'altres de més petits.
    Com a pares no tenim res a xulejar doncs els nostres sempre són els millors en tot :-D
    Crec que valorar les oportunitats de gaudir el moment, com explicava avui al meu blog és el que hem de valorar si és bo per a ells o no, ja que ningú més bé que nosaltres coneixem els nostres fills.
    No és el mateix un club que t'ofereix oportunitats de jugar tornejos amb equips que potser no hi arribaries a jugar mai i tampoc és menys un club que sense arribar al nivell de competició de l'altre et dóna unes experiències que per aquestes edats ja són un premi per a ells i és que els companys i l'entorn que pots arribar a tenir es menja tota la resta que puguis arribar a somniar. (perquè els que "somniem" som els pares no ells, generalment).
    De pare a pare,
    Enhorabona pel blog.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci per passar per aquí!!!!!

      El meravellos món del futbol!!!

      Tinc pendent un altra post per explicar com ha acabat el tema del meu fill..

      Jo també crec que no hi han blancs i negres...sempre s'ha d'avaluar.

      En el fons es el que volia dir en aquest Post. No pots pendre una decisió amb nens petits pensant en que seran futbolistes professionals...has de pensar a un any vista...l'any vinent on crec/creu que estarà millor per creixer, per aprendre, per passar-s'ho bé, per jugar a un nivell on ell se senti a gust...
      I aquesta reflexió s'ha de fer sempre..et vingui a buscar qui et vingui a buscar...

      Si al final l'equip gran t'ofereix un entorn que es millor pel nen, mai es aviat o tard...

      El que passa es que no s'acostuma a fer aquesta reflexió....ve un equip gran a buscar al meu fill...em cego, no veig res més que Messis, Xavis i Iniestas...i hi anem de cap...

      Per exemple, jo sóc de Girona...quants jugadors de Girona hi han a primera divisió? i quants estan jugant? N'hi han 5 i tots estan xupant banqueta..
      Per tant, per pura probabilitat, el meu fill no serà el següent escollit..per tant, no ha de pesar en la decisió el desig de triomfar, en un nen de 6,7 o 8 anys...a de pesar tota la resta...

      Però com sempre, es una reflexió personal i no tinc la bola de vidre per saber la veritat absoluta...

      Repeteixo, merci per passar per aquí!!!

      Elimina