dijous, 6 d’octubre de 2016

El meu fill es un "Messi" i no veig la realitat...i el futbol...

El tema futbol es un tema recurrent. Dona molt per parlar.

Com ja vaig explicar varies vegades en el blog, el meu fill el volia un dels equips "grans" de la ciutat, vaja, dels equips que fitxen en comptes d'agafar els que s'apunten..

Jo era i soc reticent, amb 8 anys, a anar a un d'aquests equips a menys que ho tinguis molt clar i que ho hagis rumiat bé...sense deixar-te arrossegar per pensaments com "el meu fill es en Messi"..entre d'altres..

I sobretot utilitzar aquest fet, com qualsevol altra que ens pot passar a la vida, per que el teu fill maduri, pensi i tregui les seves conclusions...

Molts pares que conec, quan el seu fill el van venir a buscar, no van voler escoltar res dels que els hi deien la gent que ja hi havia estat o la gent del club...no dic que se'l hi hagi de fer cas però com a mínim escoltar la seva opinió..

La majoria de pares pensen, a dins seu, que aquestes coses negatives que te anar a un equip gran (també en te de positives, com tot a la vida) als seus fills no els hi passarà, això els hi deu passar a la resta però els seus fills son d'una pasta especial..

Una de les coses que la majoria dels pares que han passat per un equip gran et diu es:

  • Allà no ets ningú, quan no et necessitin t'avisaran amb poc temps i et substituiran
  • Allà es igual de que juguessis al teu ex-equip..et faran jugar del que ells creuen
  • Allà no et deixaran ser el rei del mambo al camp, has de complir un posicionament i unes regles i no tots els jugadors s'adapten a això
  • Allà no pots parlar amb l'entrenador ni res...si el teu fill no li entra a l'entrenador, jugarà poc encara que l'any anterior haguessis marcat 50 gols...
  • La mitja es que els jugadors estiguin 2/3 temporades...ells sempre van fitxant els jugadors que destaquen...i per que sigui el teu fill no el veuran tant bo com tu el veus..el mon es molt gran i hi han molts de nens que ho fan bé...
I molts més punts que la gent que hi ha estat et diu...

No vull dir que no s'hi hagi d'anar però t'has de ficar en el cas que el teu fill allà sigui un jugador normal....per que clar, si penses que el teu fill es un jugador extraordinari, evidentment pensaràs que tots aquests avisos no afectaran al teu fill..

Si ets conscient de les coses bones i les dolentes que te el canvi...el mes provable es que visquis l'experiència de manera positiva...

El meu fill al final va acabar anant a l'equip gran, tot i que els hi vam dir que el nen no hi anava, al llarg de la temporada anterior.
Durant el campus d'estiu el van convencer...
Jo li vaig donar la meva opinió mentre ell no ho tenia clar...quan ja ho tenia clar, encara que fos de manera suggestionada, no tenia sentit que li negues...tenia tota la meva informació i ja sabia el que es podia trobar..

Ara, allà passa una cosa curiosa...

El pare que no tenia tant clar que el seu fill hi anes (jo) està content i el nen també, de fet, molt content...molts dels pares que volien i que inclus em van criticar que el meu fill no hi anes, ara no estant tant contents...

Bàsicament jo no vaig idealitzar el canvi sino que inclus el vaig voler veure una mica pitjor per que el meu fill fos conscient i els altres pares van idealitzar el canvi i clar, qualsevol cosa que no sigui com esperaven es una petita frustració..


Tinc una teoria, que diu que en un equip de futbol, com a molt i poden haver 2/3 jugadors que acaparin més joc que la resta...bàsicament per que nomes hi ha una pilota i el temps es el que hi ha....

Per tant, si aquest equip gran fitxa un equip nou sencer de jugadors que destacaven molt als seus equips, que es el cas de l'equip del meu fill, es matemàticament impossible que tots els jugadors fitxats acaparin el mateix joc que acaparaven en els seus equips d'origen...la majoria perdrà protagonisme...

Això no es bo ni es dolent...quan formes part d'un col·lectiu es una possibilitat...el problema no es el fet sino els pares que veien al seu fill unic i ara veuen que han de compartir el protagonisme...i això afecta a que no juga tant, a que no toca tantes pilotes, a que intervenen altres jugadors, a que passen fases del joc que l'equip te altres vies de crear joc i que no passi pels seus peus, a que el canviin sino ho fa bé quan abans no el canviaven mai...

Vaja, que alguns pares poden començar a pensar que el seu fill no li saben treure el potencial, que no l'estan aprofitant, que com es que no entenen el seu fill, que el fan jugar a on no toca, que juga massa poc...

Jo tenia clar que el meu fill anava a un equip a ser una peça més..aprendra molt, tindrà companys molt bons que el faran millorar, tindrà bons entrenadors....però serà una peça de l'engranatge, simplement..no pas l'engranatge sencer que podia ser a l'equip origen...la majoria de pares no tenien clar aquest concepte..

En resum, està bé ser ambiciós, està bé tenir somnis, està bé tenir motivacions però sempre tocant de peus a terra, sempre escoltant a la gent que te experiència....llavors faràs el que vulguis però sempre s'ha de mirar de no prendre decisions visquen en un núvol, per tu i pel teu fill....

Doncs això, les decisions sempre amb el cor però amb els peus a terra i amb informació de tots els costats...la que ens agrada escoltar i la que no es agrada tant...

Al final la majoria s'adaptarà i entendrà la situació...però el període de frustració del pare i el nen es podria haver evitat amb una mica de realisme...

2 comentaris:

  1. Tinc la teoria que vas martiritzar tan al teu fill amb el teu realisme que anar a un equip gran seria poc menys que un infern que ara que ha vist la realitat la troba fins hi tot agradable, realment es una tàctica bona. L’altra opció es que com li vas dir que no li agradaria estar en equip gran i estalviar-se el “veus, ja t’ho deia” ara que ha vist que s’ha complert el que deies, ara fa veure que s’ho passa bé quan realment no es així, i quan et gires d’esquena es posa a plorar en un racó trobant a faltar l’anterior equip, el què faci falta per evitar que surtis guanyant amb el teu “ja t’ho deia”, hi ha nens (i no tan nens) molt recargolats.

    PS: Es possible que el dimarts vinent et trobis alguna visita extra al teu blog per culpa d’un post que publicaré, no pateixis, no mosseguen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquest cas et puc assegurar que realment el tio està content per que no li ha sorpres res del que ha vist...ja ho sabia..però li agrada, això no es pot amagar...sino volgues estar-hi nomes mirar un entreno ja es notaria...

      De fet, m'està demostrant que jo tenia potser masses pors al cap...el tio ha anat allà, s'ho curra, va a tope i està la mar de content...

      Potser a final de temporada va diferent...ja es veurà..

      I si les visites que m'envies no mosseguen, no tinc cap inconvenient en rebre-les...

      Merci!

      Elimina