dijous, 27 d’octubre de 2016

Amenaça d'un company de fútbol

Cada vegada començo a tenir més clar que el meu fill(8) va decidir correctament al voler anar al equip gran de la ciutat en comptes de fer cas al seu pare que era molt contrari.

L'ultim partit, el meu fill va sortir de titular en la posició de migcampista, quan normalment sol jugar de defensa.

Fins aquí res a dir. Decisió de l'entrenador. Has d'acceptar on et fa jugar l'entrenador i fer-ho el millor possible, juguis a on juguis.

El partit va ser força dolent tot i que van guanyar.

El meu fill va marcar un gol, el primer que marcava amb aquest equip. Ja havien marcat tots els jugadors menys ell. No es un problema, simplement informació per ficar-nos en situació.

El partit s'acaba, anem al cotxe i el que podries pensar com a pare es que potser el nen et diria: "He fet el meu primer gol!!", "que tal ho he fet de mig?", "No em jugat gaire be avui, no?", "estic content", "no estic content"...no se, podia dir mil coses després del partit a l'entrar el cotxe...no miro de xerrar gaire després del partit ja que ell està cansat i no te ganes però sempre intercanviem algunes paraules...

Doncs aquell dia no va dir res d'això...em va sorprendre molt el que em va dir...directament, sense parlar res del seu partit individual ni del partit com a col·lectiu, em va dir:

- Gaby, saps que m'ha dit en Pau (un company d'equip seu) abans de sortir al camp per començar el partit?

-No, que t'ha dit? - vaig dir jo.

- M'ha dit que qui em pensava que era per treure-li el lloc, que no ho torni fer, que si el volia deixar en ridícul....que ell era el migcampista titular i que ell ho feia molt bé i ell (el meu fill) no en sabia prou.- I segons el meu fill, amb to d'amenaça.

El meu fill no li va contestar res, es va quedar cardat, mai un company li havia dit una cosa aixi.

Aquest fet va ser la unica cosa que li va venir al cap després de 2 hores jugant en un camp de futbol.

Recordem que son nens de 8 anys.

Jo li vaig dir que no s'enfades amb el nen, que fes servir la seva energia per entrenar i millorar i que no gastes ni una gota d'energia contestant al seu company o emprenyant-se amb ell. I si hi havia una pròxima vegada, simplement que li digues que anés a parlar amb l'entrenador per demanar els motius.

Estic content de l'experiència que tindrà el meu fill com a persona.

Sabrà tota la merda que som com a persones, tota la competitivitat animal que desplega el món del futbol, tota la pressió que fiquen els pares als seus fills i aquests no poden controlar tota aquesta pressió i la canalitzen en mode verbal, d'agressivitat, de nerviosisme...sino estan complint les expectatives dels seus pares o les seves pròpies.

Ell segueix estant content d'estar on està però no esperava mai que un company d'equip li parles aixi.

Coses del futbol.

2 comentaris:

  1. Tenint companys d’equip així qui necessita rivals! Com si el teu fill decidís a quina posició juga, per això està l’entrenador, per fotre-li les culpes de tot, o en segona instància l’àrbitre, es clar.

    PS: Si necessites que el Pau “tingui un accident” només m’ho has de dir, que amb els de vuit anys encara m’hi veig amb cor xD

    ResponElimina
  2. Hola Gaby! Jo vaig estar un ant en el mon del futbol infantil i vaig quedar molt decepcionat amb l'actitud de pares i entrenadors... vaig tenir la sort que en Guillem (amb 6 anys) va dir que volia deixar-ho perque no li passaven la pilota i sempre jugava el mateix...

    Total.. que ara està a sant Josep jugant a bàsquet ;)

    Records i una abraçada!

    Ramon Ribas

    ResponElimina