dimecres, 26 de novembre de 2014

Universalment educatiu : Part "perquè?" o Part 5

Despres d'aquests post i molts altres que aniré afegint a mesura que els utilitzi amb els meus fills....em pregunto una cosa.....

Tots aquestes explicacions ens ajuden a entendre el món, ens obren la ment a visions diferents del que nosaltres podriem deduir amb el que veiem amb els nostres ulls, ens ajuden a pensar, ens sorprenen, ens marquen...

Doncs, no se les altres escoles però a mi mai em van explicar res d'aixo a l'escola...ho he aprés de gran....vaig estudiar els planetes, me'ls havia de saber però no em van explicar detalls que m'obrissin la ment, que em fessin pensar.

Saber els planetes es un acte mecànic i no m'aporta res, coneixer perquè les coses son com son, em fa entendre el món, em fa pensar i em prepara per pensaments més elaborats que aniré assolint al llarg de la vida...

I si a sobre, m'apaguessin la llum de la classe i amb una llanterna i una pilota m'ho expliquen, com vaig fer amb el cas de la lluna, llavors ja no oblidaré mai a la meva vida...

vaja, només es una opinió......

Universalment educatiu : Part 4

La part 4 d'aquests post, dedicats a l'univers i els més petits, la vaig dedicar a la lluna.

Perquè a vegades veiem la lluna totalment il·luminada pel sol, i altres l'anem veient com un meló cada vegada més sencer?

No tenien ni idea. Algun va dir que era perquè la terra tapava la lluna, altres perquè la lluna només li tocava aquell trocet de sol...deuria estar d'una manera que la lluna no veia tot el sol.

Però com es que la terra sempre te una cara il·luminada pel sol i l'altra fosca (dia i nit) i en canvi, aparentment la lluna no...

No ho tenien molt clar però tots 2 pensaven que hi tenia a veure que la terra estigues per allà.

Els hi vaig explicar que la terra no tenia res a veure en la forma que va fent la lluna durant les nits.

Aquesta explicació va ser més practica que teòrica.

Van agafar una llanterna i una pilota de futbol. Quan els hi vaig dir que necessitaven una llanterna i una pilota de futbol per l'explicació, es van ficar molt contents, vam sortir del llit per anar-les a buscar al patí.

Vam tancar les llums de l'habitació. Jo agafava la pilota, la nena agafava la llanterna i il·luminava la pilota, uns metres davant meu, en linia recta, i el nen, d'entrada li vaig demanar que es fiques darrera de la nena que tenia la llanterna.

Quan el nen mirava la pilota des de el lloc on hi havia la llanterna, veia mitja pilota il·luminada, l'altra no la veia, però deduïa que estava fosca. Per tant, com el que ens imaginem que es el dia i la nit a la terra.

Llavors li vaig demanar que es mogues descrivint un cercle ben obert, fins arribar fins a mi. Evidentment cada vegada que s'acostava a mi veia menys part il·luminada de la pilota. Però no perquè la llum hagues canviat...la pilota sempre tenia una cara il·luminada, era la posició del nen que feia que no ho veies.

Per tant, van aprendre que el fet que veiem la lluna mig il·luminada es degut al nostre punt de vista....la lluna sempre te una cara il·luminada i una l'altra no, com la terra.

Molt divertit.....encara que al final vaig tenir feina a que deixessin la llanterna.....i la pilota....

Universalment Educatiu: Part 3

Seguint amb aquesta serie de post sobre temes que he parlat amb els meus fills per divertir-los i, de passada, fer-los reflexionar, utilitzant l'univers com excusa.

Vam parlar de les estacions de l'any.

Principalment sobre perque creien a l'estiu feia més calor que a l'hivern.

Tots 2 (la petita, la tercera, no opinava, però repetia el que sentia) van estar d'acord que hauria de ser perque a l'hivern estem més lluny del sol i a l'estiu estem més a prop.

Jo els hi vaig dir que no era per això.

De fet, els hi vaig explicar que a l'hivern estem una mica més a prop del sol i a l'estiu una mica més lluny. 

Com podia ser això?

Algú la va cagar i va dir...- a clar, perquè estem més lluny fa més calor -...però ja ho vam desmuntar de seguida, imaginant que passa si fiquem la ma a dins del foc o la fiquem a prop del foc o lluny.

Per tant, si la distancia no era el motiu, que era que feia que fes més calor a l'estiu i més calor a l'hivern?

No en tenien ni idea...tot i que alguna vegada, al museu de la ciència, els hi vaig explicar....no recordaven res, potser eren massa petits...

Aquí ho vaig intentar explicar amb paraules però els hi va costar fins que no vaig recorrer a utilitzar una llum i un globus terraqui amb la seva inclinació incorporada.

Les estacions les provoquen com ens arriben els raigs del sol. A l'hivern, per culpa de la inclinació de la terra els raigs del sol ens arriben més esbiaixats...en canvia a l'estiu ens arriben més rectes, per tant, no es el mateix. I per tant, uns raigs ens escalfen més que els altres.

Curios i divertit per a ells arribar a entendre-ho.

Universalment Educatiu: Part 2

Seguint el post sobre historietes que explico als meus fills, amb l'excusa de l'univers. Aqui va una que es curiosa i que molts adults no tenen ni idea...i encara no entenc perquè mai s'ho han preguntat.

Els hi vaig preguntar quants dies tenia l'any.

Un es va liar i l'altre va contestar que eren 365 dies. Jo els hi vaig dir que era cert, però cada 4 anys, com les olimpíades o els mundials, la seva afirmació fallava. Per tant, no era una resposta 100% certa.

Un dels nens va contestar que deuria ser per "alló" del Febrer. Saben que es una putada néixer el 29 de Febrer per celebrar el teu aniversari, ja que només passa cada 4 anys.

Perquè cada 4 anys el febrer te 29 dies? Perquè l'any dura 365 dies, menys l'any que afegim un dia la febrer, que passà a durar-ne 366.

Evidentment van donar respostes molt surrealistes però no en tenien ni idea.

Primer els hi vaig preguntar si entenien que volia dir 1/4 de dia, quantes hores seria 1/4 de dia?

Era necessari tenir clar això abans de saber el perquè del febrer i els seus 29 dies.

Els hi vaig explicar que 1/4 de dia es trencar el que dura un dia(24 hores) en 4 troços, i només quedar-te un d'aquests trossos. Vam calcular-ho i vam saber que 1/4 de dia eren 6 hores, i per tant 6+6+6+6, donava 24 hores, que es el que dura un dia sencer.

Vam anar per la resposta final i intrigant......

La terra gira al voltant del sol però no ho fa en 365 dies exactes. Triga 365 dies i quart, o sigui, 365 dies i 6 hores (es aprox. però per fer-ho fàcil).

Els hi vaig explicar que els humans sempre volem que el nostre calendari coincideixi amb el sol...em de fer que el nostre calendari vagi igual que el nostre sol....sino al final el nostre calendari no tinrdrà res a veure amb com la terra gira al voltant del sol.

Per aconseguir que el nostre calendari sigui igual que el moviment que fa la terra al voltant del sol, el que algú va pensar es....

Que fem amb aquestes 6 hores que ens sobren? Nosaltres ja em canviat d'any i en veritat a la terra li falten 6 hores per fer la volta al sol....

Doncs ho van solucionant fent l'explicació dels quarts, que em dit abans.

Com no podem afegir al nostre calendari 6 hores, ja que el nostre calendari va amb dies sencers. Ens em d'esperar que aquestes 6 hores siguin un dia sencer, per poder-ho afegir al nostre calendari.

6 hores d'un any+6 hores de l'any següent+6 hores de l'any següent+ 6 hores de l'any següent = 24 hores.

Per tant, si sumem aquestes 6 hores que triga més la terra a fer la volta al sol, al cap de 4 anys tenim 24 hores....QUE ES EL QUE DURÀ UN DIA!!!!!!!

Per tant, ara que ja portem 24 hores de retard, es el moment d'afegir un dia al nostre calendari.

Per aixo cada 4 anys s'afegeix un dia al calendari. Per igualar el nostre calendari humà amb la realitat a l'espai.

Nota: de fet, aquí vaig parar d'explicar però encara no es ven bé cert. Hi ha algun altre any de 366 dies més, a part de cada 4 anys. Bàsicament perque el concepte que he explicat de les 6 hores...es molt aproximat...però matemàticament no es cert...hi han decimals pel mig.(agafat de wikipedia)

Un año es bisiesto si es divisible entre 4, a menos que sea divisible entre 100. Sin embargo, si un año es divisible entre 100 y además es divisible entre 400, también resulta bisiesto. Obviamente, esto elimina los añosfiniseculares (últimos de cada siglo, que ha de terminar en 00) divisibles sólo entre 4 y entre 100.

I els anys de 366 dies encara provoquen alguna curiositat més, com aquesta, quant calculem anys agafant com a base 365 dies: (també de wikipedia)

Un caso en el que se aprecia claramente esto es que, aunque parezca que entre el año 549 d.C. y el año 2009 hayan pasado 1.460 años, en realidad han pasado 1.461, ya que, como cada 4 años hay un día más, cada 1.460 se acumulan 365, lo que incrementa el intervalo de tiempo en 1 año. Generalmente, si los años no bisiestos son 1.460, la medición teniendo en cuenta los años bisiestos sería la anterior +1. Si fuera el doble de 1.460 (2.920), +2, y así sucesivamente en todos los múltiplos de 1.460 (salvo naturalmente 0).


Universalment educatiu: Part 1

L'univers es per mi, el millor caldo de cultiu per fer reflexionar als meus fills(8 i 6, la petita, encara està en una altra fase).

No acostumo a explicar contes abans d'anar a dormir, però de tant en tant si que m'agrada explicar-lis alguna cosa que els faci reflexionar o els sorprengui.

Les coses relacionades amb l'univers son les meves preferides. Bàsicament per unes quantes raons fonamentals:

  • Sempre solen ser noticies interessants
  • Sempre obren enigmes/preguntes difícil o irresolubles
  • Sempre ens ajuden a descafeïnar la nostra realitat cotidiana
  • Sempre ens ajuden a treure'ns importància
  • Sempre manifesten que la ciència es meravellosa
Vull fer una serie de post sobre les coses que els hi he explicat i que ajuden a modelar el cervell dels nens...fent-los reflexionar i obrir noves fronteres. De fet, entendre l'univers ens ajuda a entendre la nostra vida, per mi, aixi es.

La primera part tracta sobre les dimensions a l'univers.

Els hi vaig preguntar si creien que la terra era molt gran. Tenien clar que era gran per un humà però que a l'univers hi havien coses més grans.

Els hi vaig preguntar si creien que el sol era molt gran. Algun d'ells tenia clar que era gran i l'altre no tenia clar si era gaire més gran que la terra.

Seguidament els hi vaig preguntar quantes terres creuen que hi cabrien a dins del sol.

Uns segons de silenci.......

Un diu 100 i l'altre 1000.

Vaig donar uns altres segons de silenci i els hi vaig fer una aproximació....

A dins del sol hi cabrien més d'1.300.000 de terres.

Van al·lucinar....un milió de terres, no era imaginable per una ment humana, i per això els va sorprendre. 1000 vegades més gran ja no es imaginable però 1 milió....

Els hi vaig dir que intentessin imaginar-se el lluny que tenia que ser el sol, perquè des de la terra el veiem "tant petit".

Llavors els hi vaig explicar que el sol es més aviat una estrella normaleta tirant a petita, que n'hi han de més grans.

- Més?!!! - van dir.

Els hi vaig ficar un exemple, que vaig veure en un vídeo per internet, on explicaven la mida d'una estrella. Parlaven d'una estrella 9.000 milions de vegades més gran que el sol.

9.000 milions de vegades més gran que el sol!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Segons he escoltat, amb un avió comercial necessitaríem més de 1.000 anys per donar-li la volta.

Els nens van flipar, tenien un nou coneixement que no podien imaginar-se'l però si que, clarament, els obria la ment a entendre la magnitud de les distancies i les mides a l'univers. 

També els hi vaig explicar que a tots els llibres de les seves escoles on es representa el sistema solar els estan enganyant.

- Ens enganyen?!!!!- van dir.- Per què ens diuen mentides?-.

Be, no es que els hi diuen mentides, els llibres no tenen més remei que enganyar-los. La mida del sol es tan bestia, en comparació a la terra, i la distancia que ens separa del sol es tan bestia, que es impossible representar-lo a escala, perquè ens puguem fer una idea.

Per tant, els llibres, on es dibuixa el sistema solar, es fa amb unes proporcions que ens serveixin per reconeixer el sol i els planetes, i perquè tinguem una mínima noció de quin planeta es més gran que quin altre i saber el seu ordre, però mai intenten representar la realitat, ja que seria impossible o inútil fer-ho.

Univers Part 1, finalitzada.


dijous, 6 de novembre de 2014

Innovació i creativitat...frases inspiradores...

Algunes frases que resumeixen molt bé el post anterior sobre la creativitat...
  • Si tens prou informació per fer un pla de negoci de la teva idea, és que ja és massa tard Bill Gates
  • El valor de la innovació no està en evitar que et copiïn, sinó en aconseguir que tots et vulguin copiar Enrique Dans 
  • L'única forma de tenir bones idees és tenir moltes idees Linus Pauling 
  • La creativitat és intel·ligència divertint-se Albert Einstein 
  • Canviar de resposta és evolució . Canviar de pregunta és revolució Jorge Wagensberg . 
  • Sacrificar la innovació per estalviar costos , és com parar el rellotge per estalviar temps.
  • No és possible resoldre els problemes d'avui amb les solucions d'ahir Roger Van Oech 
  • No he fracassat . He trobat 10 mil formes que no funcionen  Thomas Edison 
  • El fracàs més gran és mai haver-ho intentat Proverbi Xinès 
  • Perds el 100 % dels intents que mai has provat Wayne Gretzky 
  • Si hagués preguntat a la gent què volien , m'haurien dit que un cavall més ràpid Henry Ford

Ser innovador, ser creatiu.....que fa falta?

Crec que les persones creatives o les no creatives però que volen intentar innovar, només ho poden fer en entorns propicis, en entorns on les idees puguin néixer, macerar-se i culminar-se en el temps necessari, ni
massa, ni poc...i anant millorant mentre es fa el camí.

Un exemple clar d'això es la història que em va explicar un cuiner que havia treballant al Bulli durant molts anys.

El Bulli va apostar per la innovació a la cuina, per fer una cuina diferent. Una de les coses més importants que va fer, que va ser pioner al món, i potser va ser la decisió que li va permetre fer el salt de qualitat definitiu, va ser treure alguns cuiners de la cuina de producció (la del dia dia, dels dinars i sopars) i tenir-los a part, només pensant nous plats.

Va ser el primer restaurant al món que tenia cuiners que no cuinaven pels seus clients. La seva feina era innovar, inspirar-se, experimentar, equivocar-se, provar, repensar, pensar si el que es feia sempre era perque era el millor o simplement perquè ningú ho havia dubtat abans...

No vull fer una defensa de la cuina del Bulli, ni tan sols vull analitzar si la cuina era bona o no. Però estar clar que va ser innovadora i va marcar al món.

La creativitat sempre es torna màxima quan la treus de la cadena de producció, es un art en si mateix. Si aquests cuines havien de rumiar coses diferents, fresques, sorprenents...era més difícil fer-ho barrejat amb el bullici que suposava atendre els clients dia a dia.

S'ha de tenir clar. Si treballes 10 hores al dia com un boig per complir terminis, per quedar bé, per arribar a l'hora...llavors es molt difícil tenir quotes altes de creativitat.

Per mi la creativitat pot apareixer només si es produeixen 4 factors, en major o menor mesura:

  1. Un alt domini tècnic de l'especialitat que es vol innovar (Per tant, moltes hores de pràctica anteriors)
  2. Una dosi de talent innat
  3. Una altissima dossis de passió pel que es fa
  4. Moments de catarsi on es pot parar el temps i deixar fluir lliurament les nostres idees, jugar, en definitiva.
Crec que el punt 4 es el que molta gent no te gaire clar. En la nostra cultura encara menys. Per això no som una cultura molt innovadora. El joc no sol formar part del nostre aprenentatge, i per mi, el joc es sempre l'inici de qualsevol projecte creatiu.

El joc es la mare dels ous.

De fet, una frase que va dir Einstein, resumeix el que aquí explico: 

"La creativitat es la intel·ligència divertint-se"