dissabte, 7 d’agost de 2010

Coneixements o reflexions que em van marcar...

Fa temps que penso en escriure un Post sobre coneixements que, al adquirir-los em van marcar, o em van sorprendre el suficient, en el seu moment o encara ara, com per encara recordar-los. O bé altres pensaments propis que són deduïts de coneixements adquirits i que també en van marcar d'alguna manera.

La veritat, la gran majoria d'aquests "impactes" del coneixement, no seria capaç d'ubicar-los en una edat concreta...no en tinc ni idea però si se que encara me'n recordo.

Aquí van alguns d'ells, en ordre aleatori...

La llum que ens arriba i veiem, d'algunes estrelles, va sortir de l'estrella molt abans que existissin els dinosaures a la terra (o més abans). Aquest coneixement encara el trobo fascinant.


A la terra no hi ha cap persona que estigui cap per vall. Com pensava fins llavors, bàsicament perquè a la terra existeix abaix i a dalt perquè tenim un terra on trepitgem i/o una gravetat que ens xucla. A l'espai no existeix a dalt i abaix, per tant les persones que viuen al pol sur no estan cap per vall o no ho estan més que els del pol nord.


Hi ha gent que, quan nosaltres celebrem les festes de nadal ben abrigats, ells els celebren en bermudes.(Austràlia, per exemple). Aquest, si recordo que era força petit i em va xocar molt, suposo influenciat pels dibuixos animats on al nadal sempre neva.


Ser conscient de la immensitat de l'univers. Que el sol es una estrella mes, i que les altres estrelles son sols com el nostre, o molt mes grosses. Suposo que aquest es un coneixement que ens ha marcat a tots quan van ser capaços de ser conscients de la immensitat de l'univers.


Quan vaig saber que no fa gaires segles, els humans de raça negra eren considerats una especies diferent que es situava entre els humans i els monos, i era acceptat per la majoria de "científics" de l'època. Hi havien gràfiques que així ho representaven.


Que els objectes no tenen color, o més ben dit, que el color que veiem no es de l'objecte directament sinó del sol (o bombeta o qualsevol font externa de llum), la llum porta tots els colors i l'objecte "xucla" uns colors i en rebot uns altres, que son els que li "donen color".


A Egipte, Eratostenes, va definir el perímetre de la terra i ho va fer amb TRIGONOMETRIA. Sabien que era rodona i sabien el seu tamany molt abans de Crist.

Que l'aire pesa. Sempre m'ha fet gracia recordar quan em van explicar això...l'aire pesa?...doncs no ho semblava. Resulta que el nostre cos genera una pressió externa igual al pes de l'aire. Per això a l'espai, a part d'afogar-nos per la falta d'oxigen, el nostre cos explotaria, ja que faria una pressió externa per contraresta la pressió d'un aire que no hi es...Sempre m'ha semblat curiós.

Quan vaig arribar a la conclusió que utilitzar a deu per explicar la creació de tot no arreglava res...perquè llavors, qui ha creat a deu?...ens quedem igual, no sabem el creador inicial, però a sobre amb un deu que no se que fer-ne. (Mai he estat creient però recordo que pensava que com a mínim als creients podien estar tranquils creient amb deu, quan vaig arribar a aquesta conclusió, llavors tampoc vaig acabar d'entendre els creients...), tampoc recordo a quina edat va ser...

La contradicció del coneixement de l'univers infinit. Com potser una cosa infinita?però encara es pitjor creure que es finita, si es finita que hi ha quan s'acaba?..res?...je, je...Una pregunta que només te dues respostes i totes son 100% inassimilables per la ment humana (o com a mínim per la meva)

Un coneixement relacionat amb un exposat abans, saber que a la època de Cristòfol Colom ja es coneixia de feia 2000 anys que la terra era rodona.

Quant vaig cauré en compte que si al sistema solar hi han 8/9 planetes i en 1 hi ha vida, i a sobre es vida intel·ligent, l'insensat que es, amb els coneixements que tenim ara, dir que la vida es un fet marevellos i únic.
Amb la informació que tenim fins ara (de 9 planetes 1 amb vida), el normal es creure que l'univers està ple de vida. Encara que només sigui per estadística.

Quan vaig entendre el concepte mil anys llum....vol dir que trigaríem 1000 anys anant a la velocitat de la llum...i a la terra pots tocar un interruptor per encendre una bombeta a l'altre costat de món i seria practicament instantani...encara ara, aquestes distancies em meravellen.

Quan vaig saber que un dels motius de l'odi cap als Jueus, des del món cristià, es el fet que "Jueu" s'assembli foneticament a Judes...el apòstol que va trair a Jesús. Que Judes també era Jueu, com altres apòstols i com havia estat el propi Jesús. Bé, els altres motius tampoc son gaire més consistents que aquest. Tampoc es que m'importi molt el tema, el que m'encuriosia es perquè tanta gent volia matar els Jueus en diferents moment de l'historia, que havien fet....(Per cert, amb això no m'estic posicionant de cap manera amb Israel, només anoto un fet que em sembla curiós i prou interessant per comprendre els sers humans i les seves pors i neures..)..Busqueu antisemitismo a Wikipedia i llegiu..


Quan vaig ser conscient de la meva pròpia mort....encara que el que més em va xocar es saber que jo deixaria d'existir però la terra seguiria girant, altres persones vivim, descobrint coses i jo no ho veuria...aquest si recordo que era força petitó i que em va xocar força.

Quan vaig llegir això que va descobrir l'Einstein de que el temps no es una línia recta..sinó que depèn de la velocitat a la que et mous...de fet, encara em sobta...L'exemple aquell dels dos bessons que un es queda a la terra i l'altre fa un viatge a la velocitat de la llum (suposant que es pot fer...que de moment es físicament impossible, bé, això diuen...jo ni plim) i quan es retroben un es vell i l'altre força mes jove....em sembla encara de ciencia-ficció....


Segur que en tinc molts més però ara no em venen al cap.....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada