dimarts, 23 de març de 2010

Si, els nens son sords..

Sempre m'ha fet gracia la manera que te de parlar molta gent amb els nens. Criden molt i remarquen molt les sil.labes i les diuen a poc a poc. Utilitzant diminutius constantment i utilitzant molt la gesticulació.

Sempre he pensat que aquesta manera de comunicar-nos podria ser correcta si ens trobéssim uns sers de color verds, altrament dits extraterrestres.

També cal destacar que perquè parlem alt no ens entendran millor. De fet, m'imagino un Xino parlant-me en veu alta per a veure si l'entenc. Els nens ja ho entenen i si no ho entenen, doncs tampoc ho entendran si ho diguem mes fort.

Ja se que el tema es una mica parida però sempre em fa gràcia veure que es parla així amb els nens, jo sempre he parlat igual al meus fills que a un adult. Simplement mirant de fer servir paraules que se que es possible que entenguin, i completant-ho amb l'expressió de la cara.

No parlaré amb ells sobre si els interessos de la hipoteca estan baixos o no però si parlo d'una tortuga, ja saben que es i son capaços d'entendre el context, encara que no entenguin algunes paraules.

No vull dir que trobi que una manera es millor per educar, de fet, no en tinc ni idea.

Però sempre m'ha fet gracia aquesta "deferència" cap als mes petits.

HO-HEU EN-TES?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada