dimarts, 23 de març de 2010

Sexe i nens

Sempre, segurament a les nostres tradicions religioses, el sexe ha estat un tema tabú.

Per tots, degut a la nostre educació, no es del tot còmode aquest tema encara que creguem que es important parlar-ne.

En aquest cas em refereixo a parlar de sexe entre els mes petits, no pas amb els adolescents.

No ens molesta gens veure que el nostre fill pugui veure uns dibuixos on dos persones es barallen, es discuteixen, es menteixen, es roben, s'insulten....però ens ruboritzem si hi han mes de dos petons. Es així, en el 95% dels casos.

No soc ningú per dir que han de dir els pares als seus fills però si parlaré del que jo crec.

El sexe, com a mínim des de un punt de vista reproductiu, es una de les coses importants a la vida per un nen. (Em refereixo com a coneixement adquirit, pel seu dia a dia, està clar que no en treuen cap profit directe)


Els nens, ja des de petits els hi crida molt l'atenció veure que els nens tenen penis i les nenes vulva, ja se que només es un joc per ells, i molts ni tan sols es pregunten aquesta diferencia. Es així i punt.

Els hi crida l'atenció veure que hi han nens a les panxes.

Comencen a veure que hi ha gent que neix i hi ha gent que mor.

Però perquè no tenim cap problema en explicar, i de fet ens agrada molt explicar-ho, d'on bé la llet que bevem, d'on ve el blat amb el que es fa la farina i el pa, d'on es fa el iogurt, d'on surten els ous, d'on surt l'enciam i les fruites i que amb el pinyol d'un préssec hi pot néixer un arbre....bla , bla

I en canvi no ens agrada explicar d'on venen els nens, si es tan natural com tot el que abans he explicat.

Algú pot pensar que no es necessari que ho conegui, perquè?...necessari, potser no ho es, però per la mateixa regla de tres, tampoc es necessari explicar d'on venen els ous o d'on surt la llet.

Algú pot pensar que en podrien fer un mal us, d'aquesta informació...bé, recordeu que estic parlant de nens petits i cal recordar que els nens petits (de 3 a 5 anys) no tenen intimitat...el 99% del seu temps (sinó dormen) estan amb algun adult..no faran mal us, a part no es poden quedar embarassats, ni tenen el ball d'hormones que fan que el sexe sigui un desig incontrolable, com si li passa a un adolescent.

Per tant, podem dir que no hi pot haver, des de el meu punt de vista, res dolent a explicar-ho. Llavors, ja es cosa de cada pare saber veure si hi ha alguna cosa de bona. Per mi, si.


També algú pot considerar que si s'explica això, llavors ho diran als altres nens i potser no els hi agradarà als altres pares.

A mi tampoc m'acaba d'agradar que la meva filla arribi a casa i em digui: "T'he matat"...juguen a això i casa no juguem a matar, tampoc es un problema, es un joc.

O quan jo era petit, que els meus pares em feien creure en els reis i a la meva classe i anava un nen, que era testimoni de jehova i li havien explicat que els reis eren els pares perquè ells no ho fan i m'ho deia (inocentment, es clar)...

Cada família te unes directrius en que formen als seus nens i es inevitable que a l'escola xoquin les diferents formes d'educar..si no passa amb una cosa passa amb l'altre...

Com si a la classe de la meva filla hi ha un altre nen d'una família desestructurada i amb molts problemes, lògicament això afecta al comportament del nen i de retruc es un model, que potser no ens agrada, però que els altres nens veuen i viuen 8 hores al dia.

M'agrada poder explicar als meus fills el perquè de les coses quan crec que estan capacitats per entendre-ho. I tots estarem d'acord que la manera de fer un fill no es difícil d'entendre. (Des de un punt de vista físic, des de un punt de vista biològic encara estan estudiant com carai es pot crear vida..però això ja es un altre tema...je, je)

I pels que creieu que pot ser interessant explicar-ho als vostres fills, aquí us deixo unes il·lustracions, d'un llibre alemany, on s'explica com es fa un fill, de la manera tradicional.

Segurament les imatges tenen copyright...no es la meva intenció fer-li retallar les vendes per culpa meva a l'autor/a.














4 comentaris:

  1. Vivimos en un mundo donde nos escondemos para hacer el amor…aunque la violencia se practica a plena luz del día.


    John Lennon ;)

    ResponElimina
  2. Molt bona frase Soni, tot i ser d'en John Lennon, no l'havia llegit mai.

    Ens veiem!!

    Cuida't!!

    ResponElimina
  3. Molt explícites aquestes il.lustracions! No se si jo les utilitzaria per explicar "el miracle" de la vida. Per sort encara no em toca fer-ho!

    ResponElimina
  4. Benvinguda Noa,

    I felicitats per la nova maternitat.

    Si, les imatges son explicites i es normal que a tots ens xoquin, però es mes per l'educació que em rebut que no pas perquè poguin provocar alguna cosa dolenta quan un nen ho vegi.

    De totes maneres, logicament, cada pare decideix que vol dir al seu fill.

    De totes maneres, no diguis "Per sort encara no em toca fer-ho"....je, je..quan et toqui no serà mala sort sino serà la "sort" de fer de mare, no?

    Adeu!!

    ResponElimina