dissabte, 31 de maig de 2014

Robots a l'educació i quina utilitat tenen

Fa unes setmanes vaig anar a un congres de robòtica enfocada a l'educació.

En un moment, on hi havien diversos ponents a l'escenari, un d'ells va dir que creia que la robòtica s'estava introduint a les aules però que ningú es preocupava del motiu, del per que....simplement pel fet que la paraula "robòtica" pot tenir cert ganxo...

Ell deia que si s'introdueix la robòtica a les aules prèviament s'havien de buscar uns objectius a acomplir gracies a la robòtica.

Sino quedava com una cosa de 4 friquis que feien passar pel tub a tot un grup, on potser molts d'ells no els interessava el tema.

Entenc el que vol dir però no hi puc estar menys d'acord.

Vaig estar a punt d'aixecar-me i dir la meva però no vaig gosar.

El que li hauria dit seria alguna cosa aixi...

Perquè fan català els nens a l'escola? Perquè fan Matemàtiques a l'escola? Perquè fan física a l'escola?

El 99% dels alumnes no faran servir aquestes assignatures en estat pur, tal com els hi ensenyen, a la seva vida.

Poca gent treballa de matemàtic, poca gent treballa en una feina on has d'escriure qualsevol cosa en català perquè algú t'avaluí el text.

En canvi, introduir la robòtica (o qualsevol altra projecte que es pugui considerar minimament interdiciplinar) fa que prenguin sentit les coses, que hi hagi una raó per fer les coses.

En el cas de la robòtica, per fer-la funcionar necessites aplicar matemàtica (recorreguts, pasos, multiplicacions, divisions, restes, sumes...), necessites certs fonaments físics i llavors, si et fan presentar el treball, necessites escriure(en alguna llengua, com el català) per explicar el que has fet i hi hauria la possibilitat de sortir davant dels companys a explicar-ho.

Sense oblidar la necessitat de treballar en equip, ja que normalment aquests projectes solen ser de més d'una persona. Que, també, quina casualitat, en les feines futures es molt provable que els nens també hagin de treballar en equip.

A les assignatures clàssiques no es sol treballar en equip, no es sol escriure per un motiu definit, no es solen tenir motius per poder sortir davant dels companys a explicar alguna cosa, no solen haver-hi les possibilitats de imaginar alguna cosa...tot ja està molt marcat , no solen barrejar-se diferents disciplines (escriure, oral, matemàtiques, art...)..que es el que sol passar a la vida real.

I no sol tenir un sentit clar el perquè s'apren tot allò.

Per tant, per mi, el que va dir aquell ponent ho vaig trobar carrincló i amb una visió antiga de l'educació.

La robòtica, com qualsevol altra metodologia que provoqui una visió més real del que ens estan ensenyant, es boníssim.

Per mi, la pregunta no seria, abans de fer robòtica assegureu-vos els motius i objectius que voleu aconseguir..

Per mi seria...

Abans de fer matemàtiques pures, assegureu-vos quins motius teniu i quins objectius voleu aconseguir, abans de fer llengues pures, assegureu-vos quins motius teniu i que voleu aconseguir. Perquè faci 100 anys que vam organitzar aquestes assignatures d'aquesta manera no significa que siguin tòtems intocables.

Només fa falta que mireu la base matemàtica i d'escriptura de la majoria de alumnes. Es correcte però NO es correlatiu a les hores que s'han invertit.

Potser amb una introducció a les matemàtiques, a l'escriptura, a la lectura, a la expressió oral des de una basant més real, més del que farem servir quan sortim de l'escola, potser millorarem resultats.

I no parlem del futur que ens espera, on la robòtica i la informàtica tindran un pes enorme. Per tant, també ajuda a entendre el món treballar aquests camps encara que mai t'hi dediquis...com segurament mai seràs matemàtic.

A la majoria de feines futures, els nostres alumnes necessitaran moltes capacitats que l'escola no està donant.
S'han de buscar formules, però mentre hi hagi gent que cregui que s'ha d'anar en compte a fer canvis sino tenen sentit definit i en canvi no es pregunti el sentit del que ja s'està fent....serà difícil el canvi.

Però vaja, es la meva opinió.

dilluns, 12 de maig de 2014

Por a la Mort i la nostra gossa

Fa uns dies que la meva filla(7) parla molt sovint de la mort com un fet que l'angoixa molt.  Veu un sense sentit aprendre coses, fer coses si al final et mors. I de fet, mirat aixi fredament te raó.

Però això es tema d'un altre Post. Vull parlar d'un altra tema relacionat.

Degut a aquesta angoixa, avui em deia que estaria molt trista quan es moris la nostra gossa.

L'he fet reflexionar sobre el que deia.

Anem molt liats al dia a dia i la gossa, sino fos per mi, que la trec a passejar o hi jugo, ningú li fa gaire cas.

Això es el que li he dit a la meva filla.

El dia que la gossa es mori tots estarem tristos i plorarem, això es inevitable. No es pot evitar mentre siguis humà i t'estimis la gossa.

Però el que si podem fer es, passat el dol de la mort de la gossa, sentir-nos contents per com li vam demostrar que l'estimaven, com la vam cuidar, com vam jugar amb ella, com li vam fer manyacs, com vam riure amb ella.

En canvi, si es mor i sabem que no vam ser justos amb ella, que la vam deixar de costat, que no la vam cuidar prou bé, el dia que es mori haurem de passar el dol i aquella sensació de no haver estat just amb ella, aquella sensació d'enpanediment, de voler tornar a endarrere per fer el que no vam fer.

Això es el pitjor, estar trist per la mort i desitjar tornar a endarrere per refer el que vam fer malament.

Per tant, l'unic que podem fer, es fer tot el que podem perquè el dia que mori, només està tristos perquè no hi es, no pel que podiem haver fet i no vam fer.

I això es aplicable a tot a la vida. De fet, tinc uns avis que no veig gaire, i vull veure més, per què me'ls estimo i vull demostrar tot el que sento per ells. El dia que faltin només voldria passar un dol, no pas dos.

La lliçó que li he donat a la meva filla també l'he d'aplicar jo. A veure si tots dos l'aprenem i l'apliquem.

dissabte, 10 de maig de 2014

La Por invisible

Avui he vist un vídeo molt "Happy Flower" però que tenia el seu que...

M'ha fet reflexionar.

Vivim, com a mínim a casa nostra, uns dels períodes més tranquils i sense menys incidents a les nostres ciutats. Evidentment hi ha violència, agressivitat, atracaments i altres crims potser pitjors...però son molts pocs, poquissims en comparació al nombre d'habitants que som. Però degut a mitjans com la TV o Internet, aquests fets puntuals ens els graven al cervell i acabem creien que son habituals.

Acabem pensant que vivim en una societat perillosa i que qualsevol desconegut potser algú dolent i ens pot fer mal.

Som la societat més fràgil, més depenen dels demes de tota la historia de la humanitat i en canvi som la societat més individualista de la historia de la humanitat. Es com un contra sentit.

Necessitem electricistes, senyors que fan carreteres, mestres, metges, agricultors, senyors que fan roba, que donen servei d'internet, que fabriquen telefons, neveres, rentadores,....etc...i en canvi vivim com si no necessitéssim a ningú.

Aquest vídeo no m'ha agradat perque son un seguit de gent que s'ajuden i el món seria molt maco si fos aixi.Que també.

M'ha agradat perquè m'ha fet reflexionar que en un món tant poc perillos com l'actual, per culpa de la distorsió del perill que tenim, el que passa en aquest vídeo no podria passar. Desconfiem dels demes i preferim tirar pel dret.

Aquesta es la llàstima. Aquest vídeo (com a mínim alguna part) no hauria de ser una cosa estranya en la nostra societat. La nostra societat hauria de ser un lloc on ajudar a l'altra tampoc fos tant estrany..la majoria de gent només vol ser feliç o intentar-ho...no fer mal a ningú.

De totes maneres, si baixem la guardia i pensem que tampoc es tant perillós, sempre tornarà a sortir alguna noticia d'algun animal que va fer una bestiesa, perquè tornem a tenir por del món que ens envolta.

Aquí us deixo el vídeo Happy Flowers:


dimecres, 7 de maig de 2014

l'home es tecnologia

Fa temps vaig llegir algú que deia que el que ens feia humans es la tecnologia.

Em va semblar molt superficial. Els humans, sense tecnologia, seguim sent humans.

Però amb el temps vaig entenent aquesta frase i ja he començat a compartir-la.

Els humans, sense tecnologia, no serien els humans que ara coneixem. No dic que serien pitjor.

Quan parlem de tecnologia la gent pensa en l'Iphone o el Ipad. No em refereixo ha això.

La domesticació dels animals, l'agricultura, els empelts als arbres,  l'escriptura, l'impremta, les matematiques, l'electricitat, el foc, les eïnes, els cavalls, la roda.....sense res d'això no podriem entendre la raça humana tal com ara.

Imagineu un món sense electricitat/energia (sense rentadora, sense rentaplats, sense maquines a les industries...), una agricultura sense grans maquines on un sol pages pot alimentar a milers de persones...o un món sense escriptura.

Per tant, el que ens fa humans, tal com els entenem ara, es la tecnologia.

I a que ve aixó?

Fa uns dies parlava amb algú que estava preocupada perquè la tecnologia està suplint molts llocs de treball.
- Això no es bo - deia.
- De que treballarà la gent? - repetia.

No se si es bo o no...però el que ens ha fet arribar fins aquí es la tecnologia i sembla que l'unic camí es seguir produint tecnologia. Per exemple, per solucionar el maltractament que fem al planeta només es solucionarà fins que descobrim tecnologies millors a les actuals.

Durant la revolució industrial la gent també es va queixar molt de la feina que treien les maquines. Fins i tot i hagué un moviment que es dedicava ha anar a les fabriques a xafar les maquines.

Els humans haurem de fer altres feines on es depengui de la nostra intel·ligència creativa, deductiva o la nostra capacitat d'improvisació. Les feines repetitives i que es poden fer per una maquina, seran substituïdes totes per una maquina en pocs anys.

Per exemple, google ja està desenvolupant un cotxe sense conductor. Algu te dubtes que els trasllats de mercaderies internacionals seran no tripulats en poques decades? (camions, vaixells, avions, serveis (escombraries, neteja...)...)

Els que llegeixen els comptadors elèctrics ja tenen els dies comptats, en pocs anys ja no farà falta. Els nous comptadors s'autollegiran.

Els repartidors de correspondència cada vegada aniran a menys (s'acabarà fent tot per internet) i nomes es mantindran els de paqueteria, fins que no s'inventi la tele transportació d'objectes. ;-)

Moltes empreses de producció de peces (cargols, encaixos, perfils.....) seran substituits per impressores 3D on el client s'imprimirà les seves propies peces sense necessitat de comprar-les.
De fet, una noticia recent parlava d'una empresa xinesa que fa servir una impressora 3D gegant per construir una casa habitable.

Moltes companyies ja estan substituint les caixeres de les seves botigues per maquines. Si una caixera nomes serveix per passar un producte per un codi de barres, es evident que serà substituïda en poc temps. Només tindran sentit les caixeres/botiguers que donin un valor afegit, com donar consell.
Ja fa anys que està inventat un "codi de barres" que es pot llegir simplement passant el carro per un detector. Per tant, passant el carro ple, ja et sortirà al final l'import de la compra.

Per tant, el futur es aquest, la humanitat sembla que es l'unic camí que te per progressar com especie. Doncs deixem de queixar-nos i intentem que els nostres fills encaixin en aquest futur.
Les pròximes decades, sino ens ensorrem, crec que seran d'uns canvis brutals, que no podem ni imaginar-nos. El que ha passat aquests ultims 100 anys no serà res comparat amb el que sembla que pot venir.

Tampoc vull dir que la tecnologia ho solucionarà tot però si que es evident que com a societat em progressat a mesura que teniem més tecnologia i més repartida entre la gent. De moment sembla que sol ser aixi.

Es bo o es dolent, no ho se, però es el mateix camí que portem recorregut des de fa més de deu mil anys.

I en comptes de pujar-hi al carro als nostres fills, encara el seguim educant, en molts aspectes, com fa 100 anys.

El punt de fracàs

Quan realment vols realitat alguna cosa jo sempre dic que l'has de portar al punt de fracàs..que no es quedi en una idea, no que es quedi a mig camí...portar-la al punt del fracàs es anar tant lluny que tens la certesa que sino ha funcionat es perquè no podia ser.

En resum, a la vida es tracta de portar les teves passions fins al punt on poden fracassar. Perquè curiosament el punt on fracassen les coses està molt a prop del punt on triomfen. Tot i que la majoria solen fracassar.

Nota: Entenent triomfar com que funciona, no pas fer-se ric o sortir per la tele. Que avui dia sembla que no es considera que algú li va bé les coses sino es ric o surt per la tele. Des de fer un cotxe de fusta, reparar una paret, un projecte empresarial....tot a la vida crec funciona igual..