dilluns, 12 de maig de 2014

Por a la Mort i la nostra gossa

Fa uns dies que la meva filla(7) parla molt sovint de la mort com un fet que l'angoixa molt.  Veu un sense sentit aprendre coses, fer coses si al final et mors. I de fet, mirat aixi fredament te raó.

Però això es tema d'un altre Post. Vull parlar d'un altra tema relacionat.

Degut a aquesta angoixa, avui em deia que estaria molt trista quan es moris la nostra gossa.

L'he fet reflexionar sobre el que deia.

Anem molt liats al dia a dia i la gossa, sino fos per mi, que la trec a passejar o hi jugo, ningú li fa gaire cas.

Això es el que li he dit a la meva filla.

El dia que la gossa es mori tots estarem tristos i plorarem, això es inevitable. No es pot evitar mentre siguis humà i t'estimis la gossa.

Però el que si podem fer es, passat el dol de la mort de la gossa, sentir-nos contents per com li vam demostrar que l'estimaven, com la vam cuidar, com vam jugar amb ella, com li vam fer manyacs, com vam riure amb ella.

En canvi, si es mor i sabem que no vam ser justos amb ella, que la vam deixar de costat, que no la vam cuidar prou bé, el dia que es mori haurem de passar el dol i aquella sensació de no haver estat just amb ella, aquella sensació d'enpanediment, de voler tornar a endarrere per fer el que no vam fer.

Això es el pitjor, estar trist per la mort i desitjar tornar a endarrere per refer el que vam fer malament.

Per tant, l'unic que podem fer, es fer tot el que podem perquè el dia que mori, només està tristos perquè no hi es, no pel que podiem haver fet i no vam fer.

I això es aplicable a tot a la vida. De fet, tinc uns avis que no veig gaire, i vull veure més, per què me'ls estimo i vull demostrar tot el que sento per ells. El dia que faltin només voldria passar un dol, no pas dos.

La lliçó que li he donat a la meva filla també l'he d'aplicar jo. A veure si tots dos l'aprenem i l'apliquem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada