dimecres, 15 d’octubre de 2014

CocaCola I els nens

Era l'estiu, estavem en una festa infantil, en ple sol, i els nens van ballar, saltar, cridar i van quedar
destrossats. Estaven vermells com tomates, suats i mig marejats. Es van assentar a l'ombra quan va acabar l'espectacle amb cara d'estar fosos.

No ho fem sovint però els hi vam comprar una cocacola per repartir entre tots 5 (2 adults). Vam creure que una beguda fresqueta i amb sucre els hi aniria bé per reanimar-se.

Una mare que estava al costat nostre ens va demanar si podiem esperar una estona a obrir-la. Era metgessa i vaig pensar que ho deia perque els nens estaven massa sufocats per prendre-ho de cop. I que era millor esperar. No ho vaig entendre gaire d'entrada.

Al final resultava que era perquè al seu fill(5 anys) li prohibeix la cocacola i no volia que veies una catarsi col·lectiva amb cocacola passant de boca en boca entre menors d'edat. Ja que ella li explica que es molt dolenta i fa molt mal als nens petits.

Estic d'acord que la cocacola es molt dolenta i que els nens no fa falta que en beguin. Encara que no m'agrada ser un "talibà", sempre hi ha moments per fer excepcions a la vida.

El que no estic d'acord es a la gent que educa als seus fills mitjançant la idealització del món i amagant la realitat. 

La cocacola es dolenta? SI 

Hi han nens que beuen cocacola? També

Es pot beure cocacola un dia i no et mors? Sembla que si

Sempre crec que una de les coses més importants a l'hora d'educar un fill no es possar-lis regles, no es fer-li creure coses perque les assimili com a normals o certes, quan no ho son. 

La meva fil·losofia em diu que als meus fills els hi he de donar normes que tinguin un sentit i una explicació i que aquestes normes estiguin contextualitzades amb la realitat que ens envolta.

Els meus fills saben que la cocacola es molt dolenta, que te massa sucre(els brics de suc encara tenen més sucre) i que no va gens bé pel cos fer un consum abusiu. Però que hi ha gent que en pren, que hi ha gent que en pren per dinar i sopar, i que hi ha gent que et fot 2 litres de coca cola al dia i que no passa res si en beus un dia. Com també hi ha gent que fuma encara que et fa molt mal.

Al final, quan vaig detectar que aquesta mare m'ho deia per això, vaig obrir les cocacoles i en vam veure. Evidentment aquest nen s'ho mirava estranyat. Com si estiguéssim fent un suïcidi col·lectiu.

Es el mateix com els pares que creuen que no els ajuda que una persona travessi un carrer sense esperar que el semàfor es fiqui verd davant dels seus fills. Ja que va en contra del que ells eduquen. 

Tu has d'educar els teus fills perquè travessin el carrer en verd i ells han de saber que hi ha gent que no ho fa i el perquè ho fan i quin risc hi ha en fer-ho. Aixi ells tenen clar que fan el correcte i no es plantegen, quan veuen travessar algú en vermell si, l'esperar-se a que es fiqui verd, potser no es tant important com tu els hi has explicat.

Els nens han de coneixer el món i dins del món, saber quin es el camí que tu, com a pare, creus que es el correcte. No pas que els nens creguin que l'únic camí al món es el teu.

Es la meva opinió.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada