dimarts, 14 d’octubre de 2014

Amagar la realitat per anar tirant..(Extraescolars a l'escola)

L'any passat vaig realitzar una extraescolar de programació informàtica i robòtica a l'escola dels meus fills, per a nens de 7 a 11 anys.

Es feia al migdia, també es feien moltes altres extraescolars com angles, escacs, ball, teatre...

Per mi programar es una passió, es el meu hobbie. Per tant, el meu objectiu era transmetre aquesta passió als nens.

M'ho vaig treballar moltíssim, amb exercicis molt treballats i divertits.

Alguns exercicis només passaven a dins de la pantalla i altres es barrejava amb el mon real amb ajuda d'algun artilugi que ho permetia. (Que ja vaig parlar fa temps al blog) Lluites de superherois, pianos amb plàtans, jocs de ballar amb els peus, muntar un robot porter de futbol, un joc de parar penals, de disparar rotllo DOOM, de Zombies, de cantar, de deformar la foto dels alumnes, cursa de Formula 1, joc semblant al "operando" de quan era petit, de "mesclar" musica rotllo DJ....

Inclús, les ultimes classes vaig arribar a fer diversos exercicis segons l'interès que detectava dels diferents alumnes. En alguna classe vaig arribar a proposar 5 exercicis diferents i eren 12 nens.

Vaig fer videos per mostrar els pares el que feiem a l'extraescolar al llarg del curs. Sempre penso que si paguen per un servei han de saber que s'està fent i com s'està fent.

Tot el meu nivell d'entrega i la meva passió pel que feia em vaig trobar entrebancs que no hi contava i que van fer més difícil del que pensava aquest intent d'apassionar els nens.

Molts nens estaven allà perquè els pares els havien apuntat però no els hi venia de gust ser-hi. Volien estar al pati amb la resta de nens jugant a futbol.
Altres estaven cansadissims (els més petits) despres de tot el matí de classe i els hi costava molt concentrar-se.
Altres eren nens que eren molt moguts i el que necessitaven, despres de tot el matí de classe, era sortir a fora a jugar, sino es pujaven per les parets.
Altres, per culpa de l'extraescolar, els hi tocava dinar més tard i tenien gana.

Els més grans va ser una baralla continua perque no anessin a Youtube a escoltar musica.

Altres, en canvi, mostraven un interès molt gran pel que feiem i vaig aconseguir encomanar-lis la meva passió. Inclús els pares fa poc em van felicitar perquè els seus fills durant l'estiu havien quedat per millorar un dels exercicis que havíem fet durant el curs. I aquest any ja han buscat una acadèmia que els hi oferis el mateix servei fora de l'escola.

Vaja, una mica de tot.

La meva valoració més o menys es un exit d'un 50/60%.

Hi van haver classes que van ser orgasmiques, on vaig aconseguir que la majoria de nens estiguessin concentrats i gaudint de la feina i altres on van ser un fracàs.

Això em va fer reflexionar sobre les meves capacitats com educador, sobre la neurosis que tenen molts pares d'apuntar a extraescolars als seus fills quan potser necessiten descansar o fer una extraescolar més física on poder descarregar l'adrenalina.
Em va fer reflexionar sobre com, alguns pares que saben que tenen nens moguts, pensen que una activitat de concentració, despres de tot un matí de classe, els pot ajudar a ser nens més quiets. Si son moguts, han de tenir el seu espai per poder alliberar aquest moviment.
Cada pare ha de coneixer el seu fill per saber que li convé i fins a on el pot apretar. Sino està perdent el temps.

Tot i que no ho sembli, vaig acabar molt content de l'experiència i aquest any no he repetit perquè els meus horaris laborals han canviat però sinó tenia intenció de fer-ho.

Però el que em va fer reflexionar més va ser com s'ho feien altres extraescolars de concentració (escacs, angles, guitarra....) per aconseguir apassionar als nens, que fessin cas. Les extraescolars físiques solen funcionar, això es evident. Però com ho feien les de concentració?

En que havia fallat jo?
Com es que l'únic que expressava aquests dubtes, reflexions, experiències era jo?
Com ho feia la resta?

Al principi vaig pensar que era jo que no servia per formar nens, tot i tenir-ne 3 a casa, tot i tenir força experiència en en camp de l'educació (però d'adults) i tot i considerar-me una persona amb molta paciència.

Pensava que el problema era jo, si la resta d'extraescolars tot era una bassa d'oli.

Però amb el temps, sempre hi ha algú que xerra, que explica, que comenta...i veus que les extraescolars de concentració en horaris de migdia son complicades per tothom.

Per que jo ho manifestava i la resta de professors d'extraescolars de concentració no?

Era fàcil, per mi aquesta feina era un hobbie, ho feia perquè em venia de gust provar-ho, perque m'apassiona educar i a sobre fer-ho amb coses que m'encanten, però no era una forma de guanyar-me la vida.

La resta d'extraescolars es guanyen la vida amb aquesta feina i per tant, amaguen la roba bruta. Ningú sap gaire bé res del que passa a dins, de quin profit treuen els nens..i qui dies passa, anys empeny.

I si un any hi han queixes de que no acaba de funcionar gaire bé...es diu que es solucionarà i ja està. Potser hi han baixes de nens però l'any següent hi hauran més nens nous que s'apuntaran a l'extraescolar a menys que no sigui un problema d'escàndol.

De cares a la majoria de gent, quan comentes que es difícil fer classes de concentració al migdia amb els nens, el problema ets tu. Ja que ets l'únic que parles, la resta calla a menys que algú es queixi.

Segur que vaig fer moltes coses malament però ara se que moltes menys de les que pensava.

Amb això no vull dir que les extrascolars no intentin fer-ho bé, algunes intenten fer-ho molt bé, simplement que cap reconeix públicament les dificultats que hi ha. Només quan algun nen aixeca la manta (o més d'un) es quan arriba a la "opinió publica" el problema.

En resum, ser sincer quan la resta no ho es, sol perjudicar-te i quan hi han diners pel mig, sempre es difícil que la gent sigui sincera.

2 comentaris:

  1. Per conèixer la opinió dels professors de les alters extraescolars tranquil·les, te'ls has d'emportar a prendre unes copes (als professors, no pas els nens), en mica en mica s'aniran deixant anar i es sinceraran sobre si la seva extraescolar realment funciona o no. Si més no, a les pel·lícules funciona així...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No va fer falta parlar amb els professors d'extraescolars. Els professors "ordinaris" ja em van explicar experiències viscudes.

      Com sentir molts crits a les classes d'angles(i tenir que donar-lis un "toque") o com entrar a l'extraescolar d'escacs i trobar-se nens de peus a sobre la taula.

      Vaja, que està contrastat que es difícil. Però segur que no es impossible que funcioni si el professor te una vesant mes "casalera" que no pas canyera.

      Merci per passar per aqui!!

      Elimina