diumenge, 16 de març de 2014

La Passió...es valora?

He parlat diverses vegades de la passió al blog..i en aquest Post repeteixo sobre el mateix tema.

Tinc un conegut que ha anat a Estats Units ha desenvolupar  un projecte informàtic. Un dels components del projecte tenia una il·lusió, una passió, somiava en el seu projecte dia i nit. Però li faltava finançament per poder dedicar-se plenament i estigues en un estat digne per publicar-ho pel gran públic.

Al final, un inversor americà va detectar aquella passió, va creure que era un projecte interessant i va decidir invertir durant un any amb el projecte...si llavors no funcionava, ja parlarien.

Perquè explico això?

Allà tenen en compte la passió, quan algú te passió per una cosa la gent te molt clar que es el primer valor per tenir credibilitat i el mínim per creure que un producte pot néixer de zero.

Que passaria aquí?

Aqui un inversor (la família, amics, coneguts..) no creuria en la passió, la passió per fer una cosa, l'apassionament no te credibilitat...la gent fa les coses per tenir una cosa a canvi o per vendre't la moto.
Aqui pensarien que segur que tot allò que explica l'apassionant sobre el seu projecte son tonteries per aconseguir diners...

Hi han molts valors, però per mi, el fonamental perquè un projecte funcioni (si es comença des de zero) es la passió.

No comencis cap projecte, des de zero, sino sents passió pel que fas. No superaràs la primera ronda.

A la cultura americana ho tenen molt clar...per això es valora la gent apassionada pel seu projecte..aquí, una persona que te una passió es un boig o un friki, a menys que guanyi més de 6000 euros al mes. Llavors la teva passió potser es valora.

Quanta gent apassionada pels seus projectes, per la seva feina s'estan podrint en aquest pais?

Cada vegada em costa trobar gent apassionada en alguna cosa..no se si soc jo que no els detecto o  es que es real.

Tinc un altre amic que ha apostat per la seva passió, sempre fent invents, fent projectes en 3D que llavors portava a la practica...molts anys això no li retornava res (si parlem econòmicament) però gaudia fins al limit. I anava perfeccionant la seva passió, error rere error, projecte rere projecte.

Al final, un dels millors restaurants del món, el necessita per poder innovar en algun dels seus projectes.

No subestimeu la passió. Si un fill te passió per una cosa...endavant, recolzeu-lo...aprendrà, construirà, s'equivocarà i madurarà amb el seu apassionament...i una vegada ho has tastat....es difícil desengantxar-te.

I no penseu si això el farà ric o pobre...si te una passió i la pot desenvolupar...se li obriran els camins més tard o més d'hora...Segurament no serà ric però....que es el necessari per ser ric?...si ho sabéssim tothom ho faria.

Per això, ajudem a que els nostres fills descobreixin la seva passió. Serà més provable que siguin feliços, serà més provable que tinguin feina i serà més provable que aporti més a la societat.

Estem en una societat on la passió està en extinció...si tenim passió serem uns escollits....

1 comentari:

  1. Totalment d'acord!
    El meu nen té 4 anys i ara comença a dir què vol ser de gran, li agrada molt l'espai i vol anar a la lluna, fins i tot vam estar apunt de construir un coet!! volia ser astronauta...
    La setmana passada li vaig dir que l'Hernan li aniria a pintar l'habitació i que quedaria molt maca... em va fer moltes preguntes de què pintava l'Hernan, quines coses feia i al cap d'una estona em va dir que de gran volia ser pintor!! em va agradar... i el vaig apoiar igualment que quan em va dir que volia ser astronauta!!! demà passat vindrà l'Hernan a pintar la seva habitació i ho està esperant amb "candaletes", segur que voldrà contribuir a pintar-la i potser de gran farà de pintor, m'encanta!!!!

    Mendo

    ResponElimina