dilluns, 10 de març de 2014

Els cromos i "l'aborregament" infantil

M'agrada fixar-me amb la gent, que fa i com es comporta, com reacciona...per posar-ho en contradicció o en sintonia amb el que faig jo.

Avui he anat a una d'aquests mercats de segona mà, on també canvien/venen cromos.

El meu fill tenia la intenció de canviar uns cromos de futbol per uns altres de invizimals. La col·lecció de futbol ja no li interessa (vaja, a la seva classe fan la d'invizimals). Ja sabia quins cromos d'invisimals volia. Un que es dels més forts.(No se gaire bé com funciona però cada cromo te uns puntuació d'atac i una puntuació de defensa)

He pogut veure a la resta de nens que anaven a canviar cromos i m'ha fet reflexionar molt sobre com eduquem als infants. Una tonteria tant gran com un mercat de venda de cromos de segona mà m'ha demostrat que la majoria d'infants seran uns borregos fins passats als 30. 

No per culpa seva sino per culpa dels seus pares/mares.

El meu fill(6 anys) l'he fet anar sol a la parada. Primer ha preguntat si canviaven cromos de futbol per  cromos d'invizimals. Li han dit que no, que només en venien.

El meu fill portava una cartera amb diners per si volia comprar algun cromo. Portava uns 3 euros i pico.

A vingut a buscar la seva cartera i ha començat a fer cua per comprar-se un cromo d'invizimals que volia tenir.

Mentre estava a la cua jo m'ho mirava des de la distancia amb la nena petita. Ha vingut varies vegades a dir-me coses i clar, perdia el torn. Quan tornava, ja hi havia gent nova. Li he explicat que no podia marxar de la cua si volia comprar els cromos i menys si es l'ultim, ja que qui arriba no pot saber que hi era ell abans. 

Llavors, una altra vegada a la cua, molts pares(mares, més ben dit) se li colaven. O es ficaven al seu costat i començaven a parlar amb el venedor. M'he esperat una estona i veia que s'estava emprenyant però no deia res. 

He anat a dir-li que quan algú se li coli, amb educació, li digui que li tocava a ell. He tornat a marxar.

S'ha esperat a que acabes el que tenia davant, i quan el del costat ha intentat colar-se, ell ha dit que li tocava a ell.

Li ha demanat el cromo que volia al venedor, li ha pagat i ha vingut cap a mi.

A casa intentem que els nostres fills facin ells sols les coses que sabem que estan capacitats per fer. I també perquè s'espavilin i aprenguin a fer les coses. Vaja, que no depenguin de nosaltres per fer coses que poden fer ells sols.

I estar clar que anar a canviar uns cromos i parlar amb el venedor no es gaire difícil. Un nen de 6 anys està plenament capacitat per fer-ho.

Doncs si te no cap merit el que ha fet el meu fill, perquè ho explico?

Analitzem que feien la majoria de nens/pares/mares.

Veies una mare venir, directe al venedor, ficant-se al costat del mostrador, sense mirar gaire res. Amb un paper a la mà (la llista de cromos a demanar). Seguida, com un borrego, pel seu fill/a. La seva mare parlava amb el venedor, demanava els cromos que li faltaven, feia les gestions i pagava, si era el cas.

El nen "borrego" observava i com a molt, algun feia algun comentari.

Mentre això passava, s'anaven colant al meu fill. (Potser perquè un nen de 6 anys intentant, tot sol, fer una fita tant increïble com comprar uns cromos deu ser impensable per a elles i per tant, potser dedueixen que no vol res, només vol mirar.)

A la vegada, de manera més o menys espontaneïtat, al mig de la plaça es fan intercanvis de cromos entre diferents nens. Però per ser més concrets, els nens fan intercanvis a petició dels seus pares. El pare/mare va en busca de nens amb cromos i li diuen a l'altra nen si vol canviar cromos. 

Vaja, els pares interaccionen amb tot i els fills esperen.

Pot semblar una tonteria però es un reflex de com entenen l'educació. L'educació es forja en aquests detalls, son aquests detalls els que et serveixen per educar i fer madurar als teus fills.

Potser els meus fills seran unes bales perdudes quan siguin grans, no ho se, la vida es massa complexa i ningú ho pot saber. Però, aquests nens que els seus pares els hi fan tot, que els tracten com a borregos quan no ho son...no estaran aconseguint que els nens triguin més a madurar? no els estarem acostumant a tenir-ho tot sense cap esforç? a no valora les coses? perquè, es comportaran aixi quan compren cromos, quan fan els deures, quan estan a un restaurant, quan van a comprar, quan es vesteixen, quan juguen........

I perquè quedi clar, els nens que estic parlant son de 8 anys cap a dalt(la majoria entre 7 i 10, pel que m'ha semblat)...si una mare fa això amb un nen de 4 anys potser ho podem trobar normal.

Això que he observat li he comentat al meu fill, quan marxàvem. Ell no hi havia caigut però llavors ho ha vist. Li he comentat que es fixes amb els nens, que semblaven xais i la seves mares els pastors...ha rigut força.

Segur que hi han nens que la genètica els hi ha donat armes per espavilar-se, per ser més independents sense que els pares puguin evitar-ho però, per la resta, els pares no haurien de treballar per fer això? perque s'espavilin? perquè madurin? per preparar-los per quan marxin del niu? vaja, com els ocells o la resta d'animals?

Els nens maduraran, perquè es el cicle vital, però molts pares no hauran ajudat a aquesta maduració.

Quan he arribat a casa, li he comentat a la meva parella, i no s'ha sorprès..inclús m'ha dit que algunes mares parlen entre elles per fer intercanvis de cromos de les seves filles...i si quedessin a casa d'una de les dues (o al parc) i fessin aquest intercanvi els seus fills directament?...la veritat, al·lucino....

La moralina d'aquest Post podria ser...."abans els cromos els canviaven els nens i els pares no s'hi ficaven...ara els pares canvien cromos i els nens no s'hi fiquen"




2 comentaris:

  1. I tant!
    A mi la meva mare m'ajudava a fer la llista de números de cada cromo. I aquesta llista la portaven tots els nens. I llavors a canviar.
    Moltes coses canvien per malament.

    ResponElimina
  2. Jo tinc un piló de cromos que agafo als nens quan els treuen a la classe! no sabia que hi havia tot aquest mercat...
    Ara m'has fet pensar quan amb l'Arnau (4 anys) vam anar al Circ Alegria i a la mitja part van vendre unes espases amb colorins que quedaven molt maques, l'Arnau és un nen molt reflexiu i no sol demanar gaires coses, però en aquell moment volia l'espasa de plàstic (que per cert ja l'ha amortitzat fent de st Jordi i jo de Drac... ) La qüestió es que jo l'intentava treure del cap dient-li que no calia aquella espasa que era millor que en fessim una, que aquella espasa era molt "cutre" però res volia l'espasa.. fins i tot li vaig dir que ja s'havien acabat, però no! en van treure més...
    La qüestió és que al final vaig preguntar el preu a una mare que tenia aldarrera amb les espases i em va dir 7 euros. Cullons! li vaig dir a l'Arnau que si, Li vaig donar 10 euros i que l'anés a comprar, ell saltant pel mig de les cadires ben emocionat a comprar la seva espasa, quan va poder arribar on era la noia, ni se'l mirava i ell amb els 10 euros a la mà, cridant-la, al final li va fer cas i li va donar l'espasa, el nen ja tenia el que volia i va marxar, però falten els tres euros!! (que allà dins no pot ni comprar unes crispetes -5€-) però a fora si que valen... i la noia ni el va cridar per tornar-los, es va girar i ja marxava (deuria pensar que un nen de 4 anys li donava propina per lo bona que estava...) jo vaig cridar Arnauuuuuuuu el canvi!!!!!! els tres euroooos!!!!! em va entendre i va tornar amb la noia jo dret i mirant, em va veure i els hi va tornar.
    El nanu superfeliç amb una espasa de plàstic que fa llums i música i jo ben orgollós de tenir un fill que sàpiga saltar 5 files del circ per aconseguir el que li agrada!

    Mendo

    ResponElimina