dilluns, 4 d’abril de 2011

Emilio Duró - Optimisme i il·lusió

Conferencia d'un tal Emilio Duró que diu coses molt divertides sobre l'important de la vida, enfocat a un auditori ple de directius d'empreses.

I que ve a dir moltes de les coses que dic al blog..amb el seu estil, però molt i molt divertit.

En el fons es un showman, que utilitza algunes frases d'altres grans conferenciants (com steve jobs o eduard punset) o de llibres, però crec que la manera de transmetre-ho es molt i molt bona. Segurament algunes coses que diu poden ser qüestionables però moltes son coses fresques, transmet molta energia. Jo m'he divertit molt i ho he trobat molt interessant.

Es veu que no fa gaire l'ha entrevistat en Buenafuente, gracies a l'èxit d'aquest vídeo a la xarxa.

Es molt llarg però molt i molt i molt i molt i molt i molt recomanable...agafeu "palomitas", connecteu l'ordinador a la tele de casa i ha riure una estoneta...

6 comentaris:

  1. Avui en dia hi ha dos bàndols: Emili Duró i Santiago Niño Becerra.

    ResponElimina
  2. Je, je..tens raó.

    Que vols que et digui, prefereixo aquest tal Emilio, si he d'escollir.

    En Niño-Becerra es molt interessant escoltar-lo però cada vegada sembla més un Nostradamus.."A partir del juny del 2012, a les 21:30h es produirà un pick-oil i farà que al setembre del 2012 puguin els preus un 12,5986%"...

    En el fons, l'interessant es escoltar gent que digui coses diferents per ajudar-te a crear la teva opinió.

    I a mi, tos dos m'agrada escoltar-los.

    ResponElimina
  3. Molt bo.

    Li passo el link del vídeo al meu "dire", però amb un correu que tinc anònim... després observaré la seva cara., ja et diré alguna cosa... :-)
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
  4. Je, Je...

    Si millor un mail anònim....no sigui que pensi que es una indirecte molt directe.

    Merci per passar per aquí.

    ResponElimina
  5. Ei gaby, soc en robert, jo no estic gens dacord amb això dels dos bàndols, niño becerra-duró.
    Tots dos parteixen d,un base molt interessant, nomes des de la realitat pots millorar.
    Hi ha una part del video que penso que es la nes interessant... I es quan parla del tiu de 40'anys que no es menja un rosco. Si un mateix no analitza be la situació on es troba, es dificil que canvii.
    Crec que avui dia hi ha suficients dades per a saber quan es produira el oeak oil, dl que passa es que a ningu li interesa començar a parlar d,aquestes coses... Vosaltres creieu que nomes en niño becerra i quatre mes eren els unics que sabien que venia una crisis.
    Visca l'optimisme tocant de peus a terra

    ResponElimina
  6. Tens raó que realment no es cert que Niño Becerra i Duró no son realment dos bandols, en el sentit del que diuen. Ja que venen a dir el mateix de diferents maneres.

    Venen a dir que les coses s'han de canviar si hi ha clars indicis que no van bé, o simplement s'han de canviar perque hi han maneres de fer-ho millor.

    Però si es cert que podriem fer-los servir en dos bandols per la manera en que comuniquen el missatge.

    En Niño-Becerra té un caire més pesimista (segurament perque el que diu es tant realista que costa a molts d'acceptar-ho) i l'Emilio Duró comunica amb una força i energia que genera optimisme.

    Tot i que també em de salvar les distancies ja que un parla d'economia pura i dura i l'altre de les relacions interpersonals..

    Com sempre, tot depen del cristall amb que es miri i tot hi aixi tampoc hi ha resposta certa o falsa a tot...

    Jo, com deia en un anterior comentari, em quedo amb els dos. No vull tancar-me a escoltar una veu...vull escoltar a tothom (o al màxim) per ajudar a construir la meva propia visió del món. I aquests dos personatges, com molts altres, a mi, m'ajuden en aquesta construcció.

    Adeu Robert!

    ResponElimina